• No s'ha perdut el temps, ja que s'ha creat l'estructura organitzativa i el Pla Director

La candidatura Barcelona-Pirineu als JJOO d'Hivern de 2022 fa camí. El passat 11 de gener va celebrar-se a La Seu d'Urgell la reunió del Comitè Territorial del Pirineu, exactament un any després de l'anunci d'aquest important repte internacional efectuat per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Les paraules «il·lusió» i «consens» van presidir el conjunt d'intervencions dels alcaldes pirinencs, dels representants de les Diputacions de Lleida i Girona, del Paer en Cap de Lleida i del delegat del Govern de la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, en una àmplia assemblea formada per les persones més lligades a la gestió del recurs neu –federació, clubs, gestors de les estacions d'esquí, etc.

LA VERITAT és que no s'ha perdut el temps. S'ha creat l'estructura organitzativa i s'ha aprovat el Pla Director i el Comissionat Enric Truño i el seu equip han avançat significativament en la preparació del projecte tècnic, base del Dossier i el Qüestionari que seran presentats a finals de 2012 al COE. Correspon al COE triar la ciutat espanyola candidata, doncs és sabut que s'ha anunciat la candidatura alternativa de Saragossa-Jaca. El calendari previst és el següent: els darrers dies de 2012 el COE decideix la ciutat aspirant; el març de 2014 la ciutat designada lliura el Qüestionari al COI; el juny de 2014 el Comitè Executiu del CIO designa les ciutats candidates; el juliol de 2015, l'assemblea del COI aprova oficialment la ciutat amfitriona, set anys abans de la realització dels JOCS. Hi ha temps, doncs, per a fer les coses bé.

A l'entorn de la candidatura Barcelona-Pirineu voldria fer algunes consideracions:

A) En les darreres edicions el COI ha concedit els Jocs a ciutats potents, Torí (2006) i Vancouver (2010), ben equipades i ben comunicades amb l'exterior, que varen desenvolupar les cerimònies i les competicions en part a la ciutat i en part a una àrea de muntanya veïna que disposava d'instal·lacions de neu contrastades per l'experiència. La candidatura Barcelona-Pirineu participa de la mateixa filosofia.

B) L'organització d'uns JJOO d'Hivern és molt complexa tant per la quantitat i diversitat de les proves (fins a 86), com per la dimensió dels recursos humans. Recordi's que a Vancouver s'hi van aplegar 2.700 atletes, 3.700 oficials, 25.000 voluntaris, 10.000 periodistes, 12.000 portadors de la flama i 90.000 acreditats, a més dels espectadors.

C) El Pirineu hi sortirà guanyant, àdhuc en la hipòtesi de no obtenir la nominació, si el procés de redacció del Dossier es fés amb unitat, ambició i solvència tècnica. En aquesta qüestió és tan important el camí com el port d'arribada.

D) No cal dir que és imprescindible en la redacció dels projectes inspirar-se en els principis d'austeritat i de sostenibilitat en la utilització posterior del conjunt de les infraestructures i instal·lacions.

E) El Pirineu necessita ser present al món. Precisa forjar una marca diferenciada dels Alps. És de tota evidència que disposant objectivament de valors paisatgístics, històrics, culturals i artístics de primera divisió que li confereixen una personalitat singular, mai ha pogut unir-los en una marca. La conjunció de la potent marca Barcelona, de caràcter urbà, amb la activada marca Pirineu, de caire territorial, aportarà sens dubte sinèrgies d'enorme eficàcia econòmica i social.

F) Al Pirineu en el seu conjunt i també al Pirineu català, li cal un gran projecte aglutinador/modernitzador. Més enllà dels indrets físics on es facin les competicions (que per imperatiu olímpic i d'organització han d'evitar la dispersió geogràfica), totes les valls del Pirineu han de participar de forma unitària en un gran esforç d'aggiornamento, tant de les estructures mentals con de les materials. L'aposta per la qualitat en els programes i projectes esportius, turístics, educatius, industrials i culturals i la valorització del paisatge hauria de ser una obsessió col·lectiva a partir d'ara.

G) La col·laboració a tots els efectes, fruit d'una candidatura i d'un treball intensiu conjunts,entre la gran ciutat metropolitana (però també les ciutats intermèdies) i un territori bell i amb personalitat definida com el Pirineu català, ha de constituir un model per a tot el Pirineu des de l'Atlàntic a la Mediterrània. Un model solidari, compartit amb els veïns del nord i del sud de la serralada, amb els que hem d'intensificar de forma decidida els contactes i les relacions d'amistat i de col·laboració mútua en benefici de tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.