• La plataforma de Nomen ha vetat els comunicats de premsa a aquest rotatiu des del Nadal

Quan escric aquestes línies penso en les vegades en què tant s'ha parlat dels periodistes com aquelles persones que, quan no agraden les informacions aparegudes, acaben rebent les crítiques, especialment per part dels polítics que no surten ben parats. Sens dubte, i amb l'entesa prèvia que ningú té la veritat absoluta, sovint relatar els fets provoca incomoditats que són suficients per originar situacions dignes de la coneguda herència de Franz Kafka.

En aquesta ocasió, és per a mi ja una obligació personal denunciar públicament el veto que la plataforma Andorra pel Canvi (ApC) està realitzant a aquest rotatiu des del Nadal, quan una sèrie d'informacions publicades per EL PERIÒDIC D'ANDORRA –primer, el mig milió d'euros cobrat per Eusebi Nomen com assessor del Govern i, més tard, l'enfrontament amb el ministre Pere López que va derivar en repetides empentes– van derivar en l'enuig de la formació i, des d'aleshores, en una sequera pel que fa al conegut intens fluxe de comunicats de premsa enviats a les redaccions i tallats de socarrel a aquest rotatiu.

En un principi, un servidor podia pensar que, per motius logístics, els correus electrònics patien algun tipus de problema a l'hora d'arribar a la redacció. A més, per sort, EL PERIÒDIC D'ANDORRA, que no s'allunya pas de la crisi econòmica dels mitjans de comunicació en el seu conjunt, continua pagant la subscripció a l'Agència de Notícies Andorrana (ANA) que, fent la seva feina, recull aquests comunicats i els difon a la resta de mitjans. D'aquesta manera, hem pogut anar informant de les últimes iniciatives legislatives, donant un marge de confiança i, fins i tot, assistint a una roda de premsa la convocatòria de la qual sí que varem rebre, per cert amb quinze minuts d'antel·lació per assistir a una proposta de política-ficció com va ser l'amenaça amb una moció de censura amb tres consellers.

Però, amb el pas dels dies, i ja arribant a finals del gener, aquest redactor constata les sospites inicials: tots els mitjans de comunicació, amb excepció d'EL PERIÒDIC D'ANDORRA, reben els comunicats com el que ahir informava de tres noves preguntes al Govern. I tot mentre l'última notícia d'ApC arribada directament a aquest rotatiu va ser la disconformitat amb la notícia de l'enfrontament entre Nomen i López quan, de fet, i com no podia ser d'una altra manera, aquesta publicació va destinar una pàgina idèntica a la que els lectors que ara estiguin llegint aquestes línies podien trobar el passat 23 de desembre, amb el títol Quan es perd la legitimitat per governar. En relació amb l'enfrontament amb López, Nomen afirmava: «Em va saber greu que EL PERIÒDIC no em truqués per contrastar o completar la notícia ja que si ho hagués fet s'hauria evitat errors rellevants en la seva publicació». Deixant de banda els motius per fonamentar que la notícia sí es va contrastar i acceptant que aquests poden ser insuficients per a la part afectada –sent la recerca per part de la premsa de la sempre buscada exclusivitat el motiu fonamental– el problema ara es mou en els termes del que podria ser una censura en tota regla.

Aquest no és un altre que la immaduresa en la relació amb els mitjans d'una plataforma que, tot i començar amb una magnífica campanya electoral que va derivar en la consecució dels tres consellers per assolir la força frontissa que prometien ser, s'està progressivament desinflant a nivell parlamentari amb un enrocament disfressat de l'eterna vocació de Nomen de ser el salvador de la pàtria. De res serveix cercar periòdicament la companyia dels temuts periodistes al voltant de la taula del Molí dels Fanals o el restaurant de l'Art Hotel si, a la primera de canvi, es talla el fluxe de comunicació principal amb el periodista i, per extensió, amb la ciutadania que s'informa a través d'aquest mitjà.

Curiosament, la mateixa ciutadania a la qual ara es convida a participar als actes també promocionats a través del Facebook i presentats de forma atractiva amb el reclam de Fes un cafè amb l'Eusebi. Algun d'aquests ciutadans de ben segur seran lectors ja sigui eventuals o bé fidels de EL PERIÒDIC D'ANDORRA, i si una cosa busquen als mitjans és la informació sobre les activitats dels polítics. Aquestes, ara per ara, estan coixes d'una de les tres potes a nivell parlamentari, és a dir, de la formació d'ApC.

En un estudi que vaig realitzar recentment per a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el marc del meu màster en màrqueting polític i electoral titulat La comunicació política a Andorra, un tret destacat del panorama al Principat era la manca de professionalització d'aquests fluxos informatius en comparació amb els països veïns. Això era resultat, fonamentalment, d'una política també molt diferent en què els personalismes i la tradició encara pesen molt.

No obstant això, i dins la relació contradictòria però necessària entre polítics i periodistes –els primers no poden prescindir dels segons per projectar davant la ciutadania aquelles accions que li afecten directament, al temps que els segons, és a dir els periodistes, també necessiten d'uns polítics amb capacitat d'emetre amb una certa rutina aquelles informacions necessàries per omplir informatius, butlletins o pàgines de diari–, en termes finals tots els partits consultats –PS, CR i ApC– coincidien en el fet que calia procurar una bona entesa amb els mitjans.

En el cas d'ApC, aquesta era una formació que, fa pocs mesos, considerava amb un cinc sobre cinc que a Andorra hi ha línies editorials als mitjans de comunicació i que, a més, atorgava la millor valoració a la «professionalitat» dels redactors d'aquests mitjans. En aquest sentit, des d'ApC es compartia amb un quatre sobre cinc l'afirmació que les informacions amb diferent enfocament per part dels mitjans no anaven en detriment de la confiança en la professionalitat dels redactors. Aquesta consideració lògica en tot sistema democràtic amb una pluralitat de mitjans amb distints enfocaments –sense anar molt lluny, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia en terres catalanes– sembla haver-se esvaït fins el punt en què, davant la incomoditat, ha pesat la rebequeria.

A mesura que la comunicació política es vagi professionalitzant a Andorra, tot equiparant-se als nivells d'una activitat periodística més consolidada després de molts anys de bagatge, els partits emissors de comunicació política haurien de percebre que el periodista, aquella politja transmissora a què em vaig referir en la ponència de les últimes jornades de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), no és menys professional pel fet de no fer sempre el joc als missatges polititzats o per explicar a la gent fets incòmodes.

ApC no ha d'anar molt lluny per prendre exemple del que ahir va fer CR, també a l'oposició i en ocasions també malparada per informacions incòmodes. Des de CR entenen que els periodistes hem d'informar i, conseqüentment, mai hem deixat de rebre comunicats com el que ahir informava sobre l'afer CTRASA. Així que, si us plau, senyors d'ApC, no juguin a la desinformació.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.