En els temps que corren anem curts de diners. Els qui en tenen es converteixen automàticament en poderosos perquè els qui en necessiten estan obligats a demanar, fins i tot a suplicar que els donin un cop de mà. Els Comuns són poderosos però de diners ara en tenen menys i els han de demanar. Estan enfadats perquè els han apujat els interessos dels seus préstecs. Diuen que l'ABA no té en compte que no es tracta d'operacions per guanyar diners sinó per fer front a les despeses comunals. Estan suplicant que els bancs siguin comprensius i els ajudin ara que estem passant moments delicats. Sembla, però, que aquesta ajuda no continuarà i el seu malestar servirà per ben poca cosa, perquè la decisió no canviarà. Trobar-se amb persones misericordioses de vegades no és fàcil. Som forts o febles, depèn del paper que en cada moment representem. El que està clar és que tots necessitem que ens ajudin en alguna ocasió. Els comuns, que ara demanen ajuda, han actuat en altres moments com els poderosos. Així ha passat quan han estat cridats a donar un cop de mà a la Plataforma d'ONG quan s'ha presentat una catàstrofe internacional. I l'han donada l'ajuda, però tan fluixa, tan pobra, tan trista, 428 € per comú, que ha provocat la queixa de la Plataforma. Però no ha servit de res perquè la seva decisió no solament no ha canviat sinó que ha estat més dura, perquè abans donaven per cada emergència i a l'any se'n produïen dues o tres. Ara donaran la mateixa quantitat però una sola vegada a l'any, malgrat que d'emergències continuarà havent-hi vàries.

Una altra entitat que està queixosa es l'AGIA. Diu que hi ha qui està venent pisos per sota del preu del mercat. Fins i tot parlen de vendes per sota del preu de cost (?). ¿Què passava quan els pisos es venien molt per sobre del preu de cost? Automàticament era considerat preu de mercat. ¿I qui controlava el mercat? El seu poder era absolut. Llavors els qui es queixaven eren els soferts ciutadans que havien de fer mans i mànigues per poder comprar un pis per viure-hi. Però aquelles queixes no servien per a res, perquè molts havien oblidat que l'habitatge no és pas un article de luxe sinó un bé de primera necessitat, per això especular amb els preus del pisos és una juga da bruta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.