Ara fa cinc anys vaig participar al Premi Innovadors amb un projecte que va rebre una menció especial, anomenat Andorra Financers. El projecte consistia en la creació d'una fundació que estructurava la professió financera, creant una associació de professionals, un centre de formació i un centre de recerca i desenvolupament. L'objectiu consistia en desenvolupar la plaça financera del país, de forma similar a com ho estant fent els països del nostre entorn, com d'altres benchmark per un país com el nostre, com Luxemburg.

La història es va repetir per enèsima vegada. Es tractava d'un projecte engrescador i molt interessant, que fins i tot comptava amb el recolzament dels bancs i altres entitats privades, del Ministeri de Finances així com de les associacions professionals de França i Espanya. Tot molt bonic però, com gairebé sempre, a la fi no es va tirar endavant.

En aquests moments, quan l'acord monetari amb la Unió Europea sembla que està a punt de ser rubricat, és quan s'observa la necessitat d'organismes com els referits al projecte Andorra Financers. L'acord per al que Andorra va sol·licitar l'inici de negociacions l'any 2004 només pretenia, de forma innocent, encunyar euros i ara s'ha convertit, per la desídia negociadora dels anteriors governs, en una acceptació del cabal comunitari en matèria financera i intercanvi d'informació estadística. En resum, són una sèrie de directives i reglaments europeus que la Unió Europea fa incloure en el seu ordenament jurídic als països amb qui té intercanvi comercial, motiu pel qual hi restem quasi obligats. En certa mesura, ens haguessin demanat de signar-ho en qualsevol altre tipus d'acord que s'estigués realitzant.

En aquest sentit, la valoració sobre la conveniència, graus de dificultat i assimilació del cabal comunitari és quelcom que s'ha fet. Però el desencís en aquest cas és que cadascú s'ho mira des del seu costat, des de la seva perspectiva, i evidentment sense poder avaluar de forma completa totes les implicacions. Ara resulta francament difícil diferenciar entre els interessos d'un lobby, els posicionaments d'un partit polític del que seria una visió realista, estructural i conjuntural del què li convé fer a Andorra. No tant sols s'ha de tenir en compte el 15,7% del PIB que aporta el sistema financer, sinó també la contribució del 84,3% restant dels demés sectors del país.

Per tot això, es demostra com en matèries tant delicades com les què fan referència al sistema financer, ens hagués anat bé gaudir d'una estructura que vinculés els professionals, el Govern i les entitats financeres. Només així haguéssim pogut valorar bé les implicacions corresponents, compartint les visions complementàries, fora dels tòpics, i ponderant els interessos partidistes amb els generals.

Finalment, convindrà convergir en una nova cultura política on s'acceptés que les negociacions amb la Unió Europea han d'anar d'Andorra cap a Europa, i no a la inversa. Però en fer-ho, al Govern no se'l pot deixar sol, tal com va succeir al darrer Consell General. Per a fer aquest camí, on hi està implicat tot el país, hem de discórrer plegats i no cadascú pel seu costat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.