Amb tota la pompa i ostentació, fa diversos mesos s'anunciava que Barcelona, concretament el Palau de Pedralbes, esdevenia la seu de la Unió per a la Mediterrània (UpM), institució organitzada entorn d'una secretaria general i cinc vicesecretaries, i que engloba 43 països membres (els de la Unió Europea, la majoria dels de la riba sud del Mediterrani, l'autoritat Palestina i també alguns països balcànics).

Tan sols fa quatre setmanes que els líders europeus van decidir de posposar fins a novembre la cimera que aquesta institució havia de celebrar a Barcelona i, val a dir, gairebé ningú no li ha preocupat o se n'ha estranyat.

Malauradament, es tracta d'un capítol més en l'erràtica política exterior dels 27. La benintencionada idea inicial, propulsada per Sarkozy, de millorar les relacions nord- sud entre els membres més meridionals de la UE i la resta de països mediterranis ja va aixecar les suspicàcies d'altres socis europeus. Quan finalment la UpM va veure la llum, ho va fer de manera sobredimensionada i amb un pressupost gairebé ridícul.

Des del dia de la seva creació, la UpM ha estat ostatge de les històricament tenses relacions al Pròxim Orient. La raó oficial per la qual s'ha posposat la trobada de Barcelona és per donar marge de temps als israelians i als palestins perquè progressin les converses de pau. La raó no oficial era la presència del ministre d'Afers Estranger israelià, i sobre la qual s'hi oposaven diversos estats àrabs.

És difícil de creure, doncs, que després de l'atac israelià de la setmana passada a vaixells que intentaven trencar el bloqueig a la franja de Gaza, la cimera de la UpM acabi tenint lloc el novembre.

Aquest cop el conflicte transcendeix els palestins i israelians, i afecta de ple els turcs. Una vegada més, la Unió Europea torna a fer el ridícul i s'enganxa en unes polítiques exteriors mal concebudes des de l'inici que altre cop es demostren inefectives. Ara, més que mai, no és el moment de malbaratar recursos i posar-se en evidència. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.