Altra vegada, l'entesa amb els dos grans partits del Parlament ha permès tirar endavant una altra de les qüestions cabdals que teníem pendents en aquest país.

El pacte tindrà però un cost molt elevat, l'abstenció a les lleis fiscals directes de CR anirà acompanyada del vot en contra al pressupost, per segon any consecutiu, forçant així la fi de la legislatura.

Del Consell d'abans d'ahir, al meu parer, hi ha dues qüestions importants a destacar. De primer, un se n'adona de com aquestes terceres vies que van apareixen en aquest país, a cadascuna de les eleccions, sorgides a darrera hora com a salvadores de la pàtria, plenes de fórmules màgiques i innovadores, són a la fi inversions fallides, vots de confiança que no tenen futur. Uns perquè no aguanten legislatura i mitja, i d'altres, com l'actual, perquè els personalismes dels qui els lideren acabant desmoronant tota coherència en les accions del grup, desvirtuant així el programa amb el que s'havien presentat.

Segur, de ben segur, que en les properes eleccions tornaran a aparèixer noves glòries, que maquillades amb un màrqueting dels cars, no sols es treuran les arrugues, sinó també esborraran algun que altre passat per enaltir al nou líder de torn, i intentar quallar entre l'electorat.

Espero que mica en mica, els ciutadans no es deixin ensarronar de nou. Tot i que, sempre hi ha gent descontenta, seria interessant que aquests pensessin més en la utilitat del seu vot i no amb la il·lusió d'un nou producte acabat d'aparèixer a les vitrines. Perquè si bé la il·lusió en política és important, en aquests moments però l'efectivitat resulta vital.

Que l'efectivitat sigui vital, encarant com a prioritaris els temes d'Estat, no sols ho és per la crisi, que com si fos una sangonera, no ens la podem treure del damunt. L'efectivitat en la política és vital perquè tal com ho reflectia la portada de EL PERIÒDIC d'ahir, vint-i-set anys han hagut de passar per configurar un nou marc fiscal. Aquesta és la segona qüestió que voldria destacar del Consell d'ahir. No sé com ho fan però, en tot aquest temps sempre hem tingut grups polítics que a la fi sempre ho aconsegueixen, per acabar endarrerint qualsevol canvi estructural. Un exemple més són les lleis de fiscalitat directa, doncs la seva implementació ha quedat de nou endarrerida al estar lligades a l'aprovació de la llei de l'IVA. Conclusió, de nou quedarà endarrerida la captació d'inversió estrangera, la signatura de convenis de per evitar la doble imposició, i així l'anel·lada diversificació de l'economia andorrana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.