Laura Gómez Rodríguez

La proposta legislativa d'Austràlia, que busca prohibir l'accés complet a les xarxes socials als menors de 16 anys, reflecteix una voluntat clara de protegir la salut mental de la joventut davant els perills que poden sorgir de l'ús excessiu de les plataformes digitals. Aquesta mesura, que preveu sancions severes per les plataformes que no compleixin la normativa, és un pas important cap a una regulació més rigorosa i responsable en un moment en què l'ús de la tecnologia s'ha convertit en un element fonamental de la vida quotidiana.

És de reconèixer la flexibilitat que s'introdueix en la norma, ja que permet l'accés a les xarxes socials als menors sempre que hi hagi consentiment parental. Aquesta excepció obre un espai per a la responsabilitat compartida entre pares i fills, i permet adaptar la regulació a les circumstàncies particulars de cada família. No obstant això, aquesta mesura també posa de manifest una preocupació més àmplia sobre el control de l'ús de la tecnologia i la necessitat d’orientar el seu ús cap a un espai saludable i equilibrat.

La decisió d'implementar una regulació tan estricta és una resposta davant els efectes nocius que les xarxes socials poden tenir en la salut mental dels més joves. En un context en què els adolescents són cada vegada més vulnerables a les pressions socials i emocionals derivades de la interacció en línia, establir límits clars en aquest àmbit es presenta com una necessitat urgent. Aquesta mesura és un reflex d'una societat que comença a ser més conscient dels perills que comporta l'ús desmesurat de la tecnologia, i que busca intervenir per protegir les generacions futures.

Però, al mateix temps, aquesta regulació obre un debat necessari sobre les responsabilitats de les plataformes i el model econòmic que les sustenta. Les xarxes socials no són només un vehicle de comunicació, sinó també un producte dissenyat per captar l'atenció dels usuaris i maximitzar els seus ingressos a través de l'ús continuat. En aquest sentit, el debat sobre la protecció dels menors no pot limitar-se només a una acció prohibitiva, sinó que ha de contemplar també una reflexió més profunda sobre la responsabilitat que les plataformes tenen en la creació d'un entorn segur i saludable.

És en aquest sentit que la mesura d'Austràlia representa una oportunitat per iniciar un procés de prova i error, en què les bones pràctiques tecnològiques puguin guiar la creació d'un entorn digital més responsable. El compromís amb la salut i el benestar dels joves ha de ser una prioritat compartida entre institucions, famílies i empreses tecnològiques, en un moment d'incertesa sobre l'evolució de la incorporació de la tecnologia a la societat.

En definitiva, la proposta d'Austràlia és un pas important en la regulació del món digital, però també una crida d'atenció sobre la necessitat de reflexionar profundament sobre com es controla i orienta l'ús de la tecnologia en les generacions més joves. Només a través d'un compromís compartit i d'un debat obert podrem construir un futur en què les xarxes socials siguin una eina útil i beneficiosa per a tots, sense que els perills associats a l'ús desmesurat afectin la salut mental ni el desenvolupament de les noves generacions.