La Taula d’El Periòdic

Recordem que el Govern va anunciar que el referèndum es votaria la segona meitat de 2024. Estem acabant novembre i continuem sense data de referèndum. Una ràpida revisió als motius principals pels quals avui no estem votant el referèndum sobre l’Acord d’associació Andorra -UE (AA ad-EU) podria ajudar a entendre la realitat d’aquest acord.

És la Constitució qui marca el camí per votar un referèndum

En una recent actualització de la pàgina web oficial l’AA ad-EU, s’especifica que el referèndum es convocarà d’acord amb l’art 76 de la Constitució. Aquest article 76 estableix qui pot convocar un referèndum, qualsevol referèndum. Literalment diu: Article 76: El cap de Govern, amb l’acord de la majoria del Consell General, pot demanar als Coprínceps la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític.

L’article 76 de la Constitució atorgaria als Coprínceps la potestat exclusiva de convocar un referèndum. No obstant això, aquest procés no es desencadenaria automàticament, sinó que requeriria una sèrie de passos previs que garantirien la transparència i la legitimitat de la consulta popular:

1.    El Govern, a través del cap de Govern, seria qui hauria de presentar una proposta formal al Consell General sol·licitant la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’interès general.
2.    Aprovació del Consell General: La proposta de convocatòria de referèndum hauria de ser debatuda i aprovada pel Consell General per majoria simple.
3.    Sol·licitud als Coprínceps: Un cop obtingut l’aval del Consell General, el cap de Govern sol·licitaria formalment als Coprínceps que convoquessin el referèndum.

Seria important subratllar que l’article 76 no limita el tipus de referèndum que es podria convocar. El procés de convocatòria del referèndum de l’AA ad-EU estaria aturat en la seva fase inicial. Malgrat el que disposa l’article 76 de la Constitució, el cap de Govern encara no hauria presentat la proposta necessària al Consell General. Dues de les raons d’aquest retard podrien ser:

1-    Per demanar al Consell General l’acord de la majoria per presentar una petició de referèndum als Coprínceps, caldria que Govern formulés amb claredat davant del Consell General de quin referèndum es tracta, quin seria l’objecte de la votació, quin Acord d’associació se sotmet a referèndum.

La realitat és que encara no existiria el text tancat de l’AA ad-EU. Finalment, el Govern ha hagut de reconèixer que el text en anglès i la seva traducció al català — parcial i automàtica, que no íntegra ni oficial — que el Govern publica a la seva web, són textos preliminars, de proposta de signatura i d’aplicació provisional. El Govern ha reconegut que aquest text en anglès hauria de ser traduït oficialment a l’idioma oficial de cadascun dels 27 Estats membres de la UE i al català. Cadascun dels 27 Estats membres hauria de validar el text, podria fer correccions, podria aclarir interpretacions, etc. La Comissió Europea hauria de recollir totes les correccions/millores que faci cada país, hauria de consensuar un text final, l’hauria de sotmetre a signatura de cada Estat Membre i la CE hauria de recollir el dictamen de cada Estat membre sobre si l’AA ad-EU és mixt.  

Un cop el text estigui signat per part dels 27 Estats membres, tindríem un text «tancat» que seria el que s’hauria de sotmetre a referèndum vinculant i ratificació a Andorra i a votació als parlaments dels 27 Estats membres. Per tant, semblaria ser que sols en el moment que existís el text signat, tancat, Govern podria presentar davant del Consell General el text a votar en referèndum i sols en aquell moment el Consell General podria votar si està d’acord (o no) a demanar als Coprínceps que convoquin el referèndum AA ad-EU.

2-    Per demanar al Consell General l’acord de la majoria per presentar la petició de referèndum als Coprínceps, caldria que Govern definís si el referèndum hauria de ser consultiu, vinculant o de reforma constitucional. Atès que el cap de Govern ha expressat clarament que vol un referèndum vinculant, semblaria que el Consell General no podria sotmetre a votació una petició de referèndum vinculant sabent que no existiria un marc jurídic per convocar i executar un referèndum vinculant. La realitat seria que ni la Constitució ni la Llei Qualificada electoral i del referèndum definirien el marc jurídic de com s’ha de fer un referèndum vinculant i dels seus efectes.

Sense text tancat de l’AA ad-EU, que seria l’objecte del referèndum, i sense marc jurídic de com s’ha de fer un referèndum vinculant i els seus efectes, el Consell General difícilment podria votar i atorgar un vot majoritari per complir amb els requisits establerts a l’art 76 de Constitució com a pas previ a la convocatòria.

Per tant, per poder fer una consulta d’acord amb l’article 76 de la Constitució, semblaria que Govern hauria d’activar les seves vies diplomàtiques per aconseguir la signatura del text, per aconseguir tancar el text. I semblaria que Govern i Consell General s’haurien de posar a treballar en la reforma de la Llei Qualificada electoral i del referèndum amb l’objectiu que Andorra tingui un marc jurídic per referèndums vinculants.