Déu ens lliuri d'una majoria absoluta del PP, ha dit Artur Mas en aquestes hores de glòria i emocions per al nou president de la Generalitat. De moment, s'ha lliurat d'aquesta certa dependència del PP català que hauria suposat un suport dels de Sánchez Camacho en la seva investidura. Qualsevol dirigent de CiU al que vostè pregunti li dirà que la sortida del Govern català fa set anys va ser culpa de l'abraçada de l'ós dels pactes amb el PP. Artur Mas ha après la lliçó de 2003 i ha defugit el suport del PP para la seva investidura, propiciant amb entusiasme el compromís amb el PSC. Després de tot, CiU i PSC representen dues visions diferents però no oposades del que és i ha de ser Catalunya, que la seva suma acull a la immensa majoria dels votants catalans, aquesta majoria central i centrista dels habitants de la comunitat autònoma. Ja sabem que quan un o un altre se surten de mare no ho fan amb la sinceritat de qui està convençut del que fa o diu. El pacte de CiU amb els socialistes catalans només pot portar beneficis per a l'esmentada gran majoria de la societat catalana.

L'experiència del tripartit per fi no va resultar tot el venturosa que al principi s'esperava. L'esquerra sol ser massa primmirada amb si mateixa i sembla que això del poder li fa com una certa vergonya. No sé per què, tal vegada per distingir-se de la dreta, que tendeix sempre a la sagrada unitat que li permeti la dominació de tots els safareigs. El cas és que van ser set anys de baralles i de deslleialtats entre ells mateixos, la qual cosa augurava ja des de molt ràpid que el tripartit de l'esquerra anava a ser breu. Així que més val ara aquest pacte i aquest clima d'acords entre els nacionalistes de CiU i els socialistes, la qual cosa farà que entre uns i uns altres avancin els conceptes d'autogovern i de tendència a la igualtat social i econòmica. El que és el súmmum del bon govern democràtic i fins i tot progressista. Millor que no es deixin portar ni uns ni uns altres pels excessos de les ambicions personals o de clan, amb el que es pot dir que Catalunya s'aproparà més a l'ideal que alguns tenim del que hauria de ser el bon govern.

Per a més informació consulti l'edició en paper.