Club de lectura de la UNED
Per segon curs, la iniciem el curs passat, m’ocuparé de moderar juntament amb Javier Salazar el Club de lectura de la UNED. Però aquest curs hi ha algunes diferències. La primera són els dies i els horaris. Javier Salazar realitzarà les seves tertúlies els dilluns a les 18.00 i jo les meves els dimarts a les 10.30 hores. A continuació també canvia el format de lectures, continuant Javier Salazar amb les lectures en castellà i havent decidit jo fer-les en català per raons evidents: és la llengua que es parla a Catalunya on es troba, com tots sabem, el Centre de la UNED de la Seu d’Urgell i, a més, el català és la llengua oficial d’Andorra i la gran majoria dels nostres alumnes i tutors en venim.
Una altra novetat que m’ha permès incloure aquest canvi és comptar amb dos dels autors de les lectures que proposo: Josep Enric Dallerès amb la seva novel·la ‘Frontera endins’ i Albert Villaró amb ‘Blau de Prussia’. Això permetrà un col·loqui més amè i la interacció entre els tertulians i l’autor. Les altres dues obres que he proposat són una peça teatral d’Àngel Guimerà (‘Maria Rosa’) i la novel·la ‘Solitud’ de Caterina Albert que va haver de publicar, per les restriccions de tota mena que patien les dones al seu temps, sota el pseudònim de Víctor Català.
He escollit ‘Maria Rosa’ per dues raons. La primera és que aquest any 2024 se celebra el centenari de la mort de Guimerà i jo vaig fer una conferència sobre aquest autor per a la Societat Andorra de Ciències (la SAC) i la segona és que es tracta d’una de les obres capitals d’Àngel Guimerà. Una obra amb una gran intensitat dramàtica que combina un triangle amorós amb qüestions més socials i realistes (el món del treball, el lloc de les dones, el pes de l’Església…), però, sobretot, on destaquen dos personatges: Maria Rosa i Marçal, portats per la força incontrolable de la passió.
Respecte a ‘Solitud’, es tracta d’una novel·la que crec que continua atrapant avui, perquè parla del bé i del mal, un tema sempre resulta inesgotable, com estem observant en els darrers temps, i ho fa amb una bellesa literària magnètica. La novel·la, a més, planteja l’assumpció de la soledat mateixa per cadascun de nosaltres. Però hi ha una altra raó una mica més sentimental. És la primera novel·la que vaig llegir en català a la UNED guiada per l’antiga tutora de català Ana Martí.
Si algú està interessat pot matricular-se a la mateixa Secretaria del Centre o escrivint al correu electrònic [email protected].