Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Abans de començar a escriure, vull deixar clar que en l’amor no hi ha espai per a les agressions; per tant, si n’hi ha, no és amor. En tot cas serà frustració, odi, enveja o qualsevol altre adjectiu qualificatiu menyspreant, la persona en qüestió està canalitzant l’excés d’energia negativa envers la seva parella. No té eines cognitives per dialogar o per mostrar el seu estat anímic i, per tant, recórrer als insults, humiliació o, inclús, violència física. És una manera senzilla i ràpida de desfer-se de l’energia sobrant, com pot ser la ira, la supèrbia o l’enveja, entre altres més; la part emocional ha après el control de la situació i ennuvola o inclús anul·la, la racional. La persona és incapaç de pensar en les conseqüències que poden tenir els seus actes, però  és que, a més, se sent tota poderosa comportant-se així.

Està sent estúpida i aquesta paraula no és cap insult, atès que significa comportar-se sense pensar en les conseqüències que poden tenir els nostres actes. Aleshores, dubto molt que algú estúpid pugui aportar res positiu o  productiu a una relació sentimental; en tot cas, serà al contrari, aportarà mal rotllo, discussions i malestar generalitzat. Així doncs, és inadmissible deixar que la nostra parella sentimental ens falti al respecte, ni encara que sigui jugant o rient, perquè si ho fa és que realment ho pensa. Per tant, no podem acceptar que ens digui paraules com inculte, idiota, imbècil, ruc, anormal, etc., paraules que després d’un cert temps ens les creiem i ens comportem justament d’aquesta manera.

Sense voler adquirim l’autoprofecia completa (efecte Pigmalió) i, malauradament, li estem aplanant el camí perquè utilitzi tota la seva artilleria cognitiva per fer-nos sentir culpables si en algun moment ens queixem del seu tracte. Així doncs, per a no arribar a aquesta situació, la qual està desafortunadament a només un pas de l’agressió física, la qüestió és no permetre que ens falti al respecte en cap moment. Quan sentim que no ens agraden les paraules que utilitza per definir-nos, li hem de fer saber. Moltes vegades, la cosa no va a més perquè la persona s’adona de l’error i canvia per complet el seu vocabulari, però també està la part contrària, la que tot i sabent que ens molesta, continua amb el seu comportament i és exactament amb aquestes persones amb les quals hem de liquidar la relació.

Són sociòpates, gaudeixen fent el mal i es creuen amb el dret de menysprear als altres, i encara més si són del seu entorn més proper. Aleshores, per reconèixer-les, hem de fixar-nos si existeix concordança entre les seves paraules i el seu comportament; és a dir, si es comporten tal qual diuen que són. Per exemple: si ens diuen que ens estimen, però quan hi ha qualsevol petita desavinença en comptes d’intentar solucionar-la parlant, ens insulta o humilia. O també, en comptes d’explicar les coses parlant coherentment, ho fa burlant-se de nosaltres, perquè vol fer-nos entendre que som uns ineptes.