PUBLICITAT

Mares i pares treballadors a Andorra: un gran repte

Fa unes setmanes, el meu fill, l’Ibai, va complir el seu primer any a l’escola bressol. Una experiència molt positiva per a ell, que arriba cada matí amb un somriure, i per als seus pares, que anem a treballar amb la tranquil·litat de saber que està ben cuidat, socialitzant amb altres infants i aprenent moltes coses. Hi ha, però, un tema que ens ha suposat un gran problema al llarg d’aquests dotze mesos: el gran nombre de vegades que s’ha posat malalt i ha hagut de marxar a casa.

Tot i que tenim la sort que l’Ibai és un nen perfectament sa, una vintena de vegades hem rebut una trucada per anar-lo a recollir per motius diversos. Avui, amb la normativa de les escoles bressol, això vol dir que hem de presentar un certificat mèdic perquè el nostre fill pugui tornar-hi, o bé que el meu marit o jo haurem de faltar a la feina per quedar-nos amb ell a casa fins que es recuperi.

He de dir que la meva empresa mai m’ha posat cap problema per faltar i m’han donat l’opció de fer teletreball, però el meu home no ha tingut tanta sort. Com ell, molts pares han de patir recriminacions d’uns caps que no estan sensibilitzats amb la conciliació familiar, i veure com aquests dies els són descomptats de la nòmina a final de mes. Tenint en compte que, en el millor dels casos, les escoles bressol tenen un cost mensual aproximat de 400 euros, i que durant el primer any de vida l’infant és propens a contagiar-se, molt sovint, de tota mena de virus, l’esforç econòmic per a la majoria de les llars del Principat és notable.

Moltes persones creuen que la solució és que les empreses siguin més flexibles amb les seves treballadores i treballadors. Però si ja costa prou poder tenir horaris que ens permetin passar temps amb les nostres criatures, deixar el tema a les mans de les empreses no sembla la millor opció. Davant d’això, se m’acudeixen diverses qüestions. Caldria, potser, algun tipus de permís remunerat, per part de l’Estat, per a l’acompanyament dels fills quan estan malalts? Es podrien trobar solucions, com ara les aules de descans a les escoles bressol, per tenir cura dels infants que es troben malament un dia o una estona? La societat hauria de veure amb normalitat que, puntualment, els pares assistíssim a la feina amb les nostres criatures?

Davant d’aquesta situació, moltes famílies opten per portar de seguida els seus fills al o la pediatre. I si no obtenen hora el mateix dia, el porten a Urgències per disposar del certificat mèdic tan aviat com es pugui. En moments de l’any d’alta incidència de malalties víriques, caps de setmana i dies festius, això genera una gran tensió al sistema sanitari i molts mal de cap per a les famílies. Per evitar aquesta saturació, potser caldria que tots els Centres d’Atenció Primària comptessin amb la presència d’un metge o metgessa, encara que fos en determinats moments, que pogués atendre casos no urgents, però que necessiten atenció mèdica. Una mesura que podria ajudar, però que ben segur no seria suficient. En un país com Andorra, amb un gruix important de residents que no tenen les seves xarxes familiars més pròximes vivint aquí, les mesures per poder conciliar la vida laboral i familiar es fan encara més necessàries i evidents, especialment quan es tracta d’atendre infants malalts.

Amb la situació actual, doncs i tenint en compte que a moltes dones quedar-se embarassades, els pot suposar un fre a la seva carrera professional, si a més hi afegim la circumstància de no tenir la família a prop, no ens ha d’estranyar que cada cop siguin més les que esperin a partir dels trenta anys per poder fer aquest pas; malgrat que és ben sabut que, biològicament, la millor edat per quedar-se embarassada seria durant la vintena.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT