Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Malauradament, hi ha qui no supera mai una relació sentimental fallida, o si més no queda trastornat mentalment, però, per sort, és una minoria. Així mateix, sense anar a l’extrem, també hi ha qui repeteix patrons conductuals perquè no supera les relacions anteriors, les generalitza a les següents i, per tant, confon a la parella sentimental actual amb les anteriors, encara que no tinguin res a veure entre elles. Si l’anterior era gelosa, manipuladora, possessiva, maleducada, etc., i ens separem per un d’aquests motius, o inclús per tots, i no ho superem, ens serà impossible tornar a confiar en algú altre. Aleshores, l’èxit personal radica en saber estar sols i només emparellar-se per estar igual de bé o millor, però mai per anar cap endarrere. El binomi sentimental és una suma, no una resta. Així doncs, quan la parella resta significa que estem amb la persona equivocada, donat que estem fent mal els càlculs perquè un més un mai dona zero.

Tanmateix, encara que no sapiguem estar sols, tampoc és un obstacle per no sanar les ferides emocionals, però això sí, sempre que acceptem que tots som diferents. Amb això vull dir que hi ha gent que canvia la seva manera de ser només per agradar a la parella i és clar, està actuant. Certament que aquest comportament és molt productiu quan està limitat en el temps, sinó és tot el contrari, és destructiu i potenciador de l’estat depressiu. Hi ha qui deixa de costat els seus plaers: viatjar, fer exercici físic, llegir, quedar amb els amics, etc., per adaptar-se a l’estil de vida de la parella i malauradament, en comptes de sumar, està restant. Està perdent els seus plaers, el seu benestar i, consegüentment està començant una relació sentimental destinada al fracàs o, com a mínim, a patir emocionalment i viure en la frustració i la resignació.

És a dir, està entrant en la dependència emocional, donant a entendre que no té iniciativa pròpia i, per tant, vol viure per inèrcia, deixant-se emportar per les opinions i maneres de fer de la parella.  Igualment i centrant-me en el títol de l’article, hem de saber que a la ment li costa viure en el present, s’està més temps entre el passat i el futur que en l’ara i aquí. Aleshores, si no sanem el malestar viscut per la ruptura sentimental anterior, probablement ens comportarem de la mateixa manera amb l’actual, donat que la nostra ment creurà que encara està vinculada a l’anterior parella perquè ho interpreta com un punt i coma i no com un punt final.

Això per una banda, i, per l’altra, les noves relacions són això mateix, noves experiències i oportunitats per tornar a gaudir de l’amor. Aleshores, hem de comportar-nos com ho sentim, sense avançar-nos a la resposta de l’altra part, sense la por de rebre les seves represàlies perquè estem amb algú altre i, per tant, també té un repertori conductual diferent. Així doncs, hem d’estar oberts a descobrir-ho i la millor manera de fer-ho és comportar-nos tal qual som, amb les nostres virtuts i els nostres defectes.