La felicitat implica tenir llibertat
Rarament, algú pot ser feliç si no té la possibilitat de decidir què fer i a on anar; és a dir, de gaudir dels seus béns i del seu temps. Per tant, tenir diners i temps lliure per gaudir-los i no poder fer-ho no té cap sentit. És com viure en una gàbia d'or i voler sortir a volar de tant en tant, però no podem fer-ho, perquè depenem de l'autorització d'algú altre. Diguem-li dependència emocional, econòmica, pors o deutes bancaris, no hi ha diferència entre ells en aquest aspecte, donat que tots ens fan perdre la llibertat de moviment, no podem anar on ho volem ni fer allò que desitgem. Per tant, hem perdut un dels conceptes que ens diferencien de la resta d'animals: la llibertat, atès que és il·legal retenir-nos en contra de la nostra voluntat. Però malauradament, les mancances emocionals, cognitives, o econòmiques provoquen que molta gent s'oblidi de la seva importància i, consegüentment, acaben vivint en l'ansietat contínuament, que, per cert, és un estat anímic facilitador de la depressió.
La frustració de voler fer i no poder tot i ser capaços és abismal perquè ens instaura el sentiment de culpabilitat, donat que sabem que estem com estem per decisió pròpia. Sabíem en quin món estàvem entrant, però la nostra mancança era insuportable i l'havíem d'omplir com fos, inclús perdent la llibertat. És a dir, hem signat un contracte d'esclavitud i malauradament, la major part de les vegades indefinit en el temps. Així doncs, és una realitat que sense llibertat, rarament serem feliços, tot tenint el benestar i totes les comoditats desitjades. Això és així perquè la il·lusió perd força i consegüentment, l'esperança acaba desapareixent i malauradament, sense ella no hi ha motivació per superar cap obstacle, ni tampoc per aconseguir els nostres objectius personals.
Així doncs, imaginem que ens en volem anar de vacances, canviar qualsevol electrodomèstic, el mobiliari de la casa, reparar el vehicle, etc., però som conscients que no ho podem fer perquè tenim deutes a pagar al banc o a qualsevol entitat financera. Així mateix, podem tenir ganes d'anar a la platja, a esquiar o simplement fer un beure amb els amics, però tenim una parella sentimental controladora i que, a més, depenem d'ella econòmicament. Doncs, també ens serà impossible fer-ho. Som conscients dels efectes negatius que rebrem i superen per molt els bons i, en conseqüència, ens estem a casa tancats, en la nostra bombolla, en la nostra gàbia d'or.
Ens autoconvencem que tan malament no estem, que hi ha gent pitjor i, per tant, la situació és suportable, tot i estar patint de valent. La falta de motivació ens ha debilitat mentalment i no tenim forces com per intentar capgirar la situació i l'acabem acceptant com definitiva. Aleshores, per no entrar en aquest món, no hem de deixar mai de gaudir de les coses que ens agraden, que ens aporten benestar, perquè d'aquesta manera, quan el nostre comportament ens allunyi d'elles, sabrem que ens estem equivocant i voldrem rectificar.