Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Per què haver de perdre les amistats, la parella sentimental, els familiars o les nostres pertinences per poder valorar-los? Igual que amb la feina o la salut, per què haver de perdre-les per adonar-nos compte que estàvem bé? En conclusió, que és un sense sentit tenir el benestar enfront nostre i no gaudir-ho. Per tant, si ens acostumem a valorar l’esforç econòmic o emocional que comporta aconseguir estar bé mentalment, interpretarem les situacions d’una manera més productiva. Aquest esforç comença per no donar res per fet, ja que el món és canviant i està constantment evolucionant. Així doncs, avui podem tenir aigua a mansalva i demà començar la séquia, o també avui podem tenir una salut de ferro i demà ser diagnosticats de càncer o de qualsevol malaltia degenerativa. 

Anem al metge a fer-nos una revisió puntual i sortim del consultori amb una visió totalment diferent de la nostra vida. Aleshores, per què dependre de l’opinió d’un metge per començar a gaudir del poc temps que estem vius? Perquè encara que els dies puguin passar lentament, les setmanes, mesos i anys passen volant, és mirar cap enrere i ja han passat 10 anys. Aleshores, la conclusió és estar agraït amb les coses que fem i que tenim, i  gaudir del nostre entorn social. Ningú ens obliga a escollir el nostre estat civil ni la feina que tenim, i encara menys a comprar els nostres objectes. Per tant, és il·lògic no gaudir-ho. Amb això vull dir que hi ha dues visions de les situacions: viure agraint allò que tenim o queixant-nos d’allò que ens falta. La qüestió és que la decisió és nostra i una vegada entenem això, la nostra manera d’interpretar la realitat canvia radicalment perquè no podem culpar a ningú, atès que estem on estem per les nostres decisions. 

Per tant, entenent això, en comptes de queixar-nos del transport públic estarem agraïts de tenir-ne un i, a sobre, gratuït. També amb la feina, en comptes d’estar de mal humor i queixant-nos, estarem agraïts perquè estem en el lloc que hem escollit i que, segurament, també ens permet viure com ho desitgem, donat que, si no és així, és perquè ens hem acomodat pel motiu que sigui i, per tant, la culpa és nostra. Acceptant que les accions tenen conseqüències assumim millor la realitat, no som infants per estar plorant i amb enrabiades per no tenir tal cosa o una altra. Som adults que tenim la potestat de prendre decisions i quan no surten com ho desitgem, en comptes de frustrar-nos, hem de canviar la nostra perspectiva. 

És a dir, és més productiu mentalment pensar en m’agradaria que fos així, que no en ha de ser així. Certament que objectivament és diferent, però subjectivament evitem el malestar mental, l’ansietat, l’angoixa o inclús la depressió. En suma i resumint l’article, els nostres pensaments condicionen per complet el nostre estat anímic i, per tant, hem de vigilar amb ells. Igualment, ser optimista o pessimista requereix la mateixa energia, però, en canvi, els resultats són molt diferents.