Escalada militar (in)evitable? Eleccions americanes i guerres
Fa unes hores que Geòrgia oficialitzava els resultats electorals, en què els prorussos han guanyat les eleccions, mentre l’oposició denuncia frau i que es tracta d’un cop d’estat institucional. Un altre punt crític sumat als moviments d’infanteria de Corea del Nord. Els líders de Rússia i Corea del Nord s’ajuden mútuament i es presten a ser companys d’armes en el que pot ser una aliança de caràcter mundial, tenint en compte l’escalada bèl·lica dels darrers anys. D’altra banda, Corea del Sud s’ha alineat amb els occidentals per a una possible escalada. Es tracta d’un punt crític, en el qual els països enfrontats ja han escollit aliats.
De mentre, Israel continua a la cerca de líders terroristes i bombardejant i matant tant a objectius militars i civils. Els Estats Units ja ha dit que dona suport a Israel, però que els atacs han de ser proporcionats i controlats. També cal dir que el 5 de novembre pot suposar un abans i després en les escalades bèl·liques. Trump ha dit i repetit que no està d’acord en cap de les guerres on els americans estan participant. Això dona a entendre que una de les accions que faria Trump de cara a una reelecció seria parar o bé el finançament a Ucraïna o bé fer de mediador en el conflicte Rus i Ucraïnès.
Per l’altre costat, Harris no renuncia a cap guerra, mentre busca tenir el suport de moltes comunitats (com la musulmana) sense perdre el possible suport de jueus i militants pro Israel. La pròpia indecisió dels demòcrates fa pensar que volen continuar donant suport a la guerra tant a Orient Mitjà com a Europa de l’Est. Queda clar que aquest cop ja no es tracta solament d’eleccions d’un dels estats més importants del planeta, sinó que es tracta del futur bèl·lic a escala mundial.
Per al moment les enquestes no donen un candidat favorit, però sí que hi ha una lleugera diferència a favor de Trump. Tampoc està sent una campanya fàcil, ni tan sols intuïtiva. No hi ha en l’agenda pública una sèrie de temes dominants que determinin un favoritisme. Tot el contrari, estem davant d’una campanya agressiva, bastant polaritzada i molt centrada en destruir el contrincant i pocs missatges d’esperança.
Els missatges més “profunds” els ha elaborat l’equip republicà, com per exemple 'Too Big to Rig'. Trump s’ha assegurat que els seus missatges tinguin més impacte i més reaccions que no pas els seus contrincants els demòcrates. D’altra banda, els demòcrates van identificar que fent un canvi de candidat (de Biden a Harris) podien posar en greus problemes als republicans. Han aconseguit evitar una derrota dolorosa, però no una derrota per al moment.
En general, podem dir que la societat occidental està molt pendent de les eleccions dels Estats Units, ja que la política militar i diplomàtica d’aquest estat significaria un canvi de rumb (o no) en la política i escalada bèl·lica mundial.