Trobada de puntaires
Aquest diumenge passat vaig anar al Prat del Roure al matí per veure la Trobada de puntaires i la veritat és que aquesta va estar molt concorreguda. Es podia veure treballar a puntaires de totes les edats i sexes, encara que la major part fossin dones. A més, també vaig poder gaudir de diverses actuacions de l’Esbart Santa Anna que com sempre em van agradar molt, especialment els més petitons que van estar molt graciosos i em van inspirar molta tendresa. Per descomptat, abans, tampoc deixi d’anar al CAEE per veure l’exposició dels treballs dels alumnes del Taller Tèxtil i de Vidre del Comú d’Escaldes-Engordany, on hi havia algunes peces molt interessants, encara que les que més van cridar la meva atenció van ser uns rellotges realitzats amb vidre.
L’encaix té uns orígens històrics no aclarits. Les puntes es classifiquen en dos grups, els d’agulla i els de boixet. La tècnica de l’encaix a l’agulla és diferent de la del boixet. L’agulla condueix un únic fil d’un punt a l’altre amb un element essencial: el punt de festó. Als boixets corren sense interrupció per tot l’encaix diversos fils, enrotllats a uns palets (boixets) que s’entrecreuen, subjectant-los a un coixinet mitjançant agulles i treballant sobre un patró.
Les puntes de coixí van ser anteriors a les d’agulla. Del segle XIV es conserven al monestir de Pedralbes (Barcelona) precioses puntes de boixet que van pertànyer a la reina Elisenda de Moncada, esposa de Jaume II. Són de fil d’or, seda color carmesí, perles i granats, i hi ha molta polèmica quant a la procedència d’aquestes puntes. L’opinió més generalitzada és que es van introduir a Espanya a través d’Itàlia, la qual va ser el bressol de l’encaix tant d’agulla com de boixet. A més, existeix un altre corrent anterior procedent dels països orientals, les característiques del qual, ben diferents de les de l’encaix italià, van arrelar al nostre país amb més força, evolucionant de manera admirable, donant lloc al fet que els punts d’Espanya es fessin famosos a tota Europa.
Els centres més famosos de puntes a Espanya van ser a Almagro (Ciutat Real). També Catalunya va tenir una gran tradició puntaire i, a més, és el lloc d’Espanya on s’està treballant més per a la seva recuperació. A la regió valenciana van tenir gran importància puntaire Monóvar i Novelda. A Madrid, i a la Cort d’Isabel II, molt amant d’aquests treballs, van existir puntaires de gran renom, fins i tot amb dret a fer servir armes reals als seus establiments. En el cas de Galícia, el centre puntaire més notable va ser Camariñas, la producció del qual era molt alta, però de qualitat inferior. També s’estan fent en aquesta regió grans esforços per recuperar una tradició que havia decaigut.