Els químics poden explicar el nostre estat anímic
El comportament humà estar regulat per un conjunt d’hormones i neurotransmissors que són els encarregats del nostre estat anímic. Així doncs, tenen relació directa amb les nostres conductes perquè aquestes venen condicionades pel nostre estat anímic. Quan l’homeòstasi de l’organisme es veu alterada, quan la quantitat d’aquests químics és inferior o superior a com ho és habitualment, el nostre estat anímic paga les conseqüències i això es reflecteix en el nostre comportament. La tristesa, la melancolia, la ràbia, l’alegria o l’eufòria són un exemple claríssim, i això ho podem comprovar quan algú està alcoholitzat amb unes copes de més o quan ha rebut una notícia determinada, sigui bona o dolenta. Igualment, també ho veiem en el consum dels medicaments psiquiàtrics, com modifiquen per complet el comportament d’algú que està en estat depressiu, ansiós o que no pot dormir durant dies.
És consumir-los i l’homeòstasi del cervell del pacient torna a estar en el seu lloc, amb els nivells anteriors a la crisi cognitiva. Així doncs, estem parlant d’uns químics que encara que siguin interpretats de manera subjectiva, donen resultats objectius. La persona passa de la tristesa a l’alegria en qüestió de minuts i, alhora, de no poder dormir durant dies a fer-ho també en qüestió de minuts i durant un mínim de 8 hores. Així doncs, és interessant saber com funcionen per així entendre els canvis d’humor que patim i que, a més, gràcies a la pràctica regular d’exercici físic intens el nostre organisme els segrega de manera natural. Per tant, la clau del benestar mental està en una vida activa i també és la millor manera per aconseguir la serenitat. No hi ha pitjor mal per a l’organisme que no descansar, quan la ment en comptes de desconnectar-se es queda pensant contínuament.
Així doncs, per la banda de les hormones tenim les endorfines, i per la dels neurotransmissors, encara que n’hi ha bastants, mencionaré els tres més bàsics: la dopamina, la serotonina i el GABA. Aleshores, les endorfines, anomenades també la morfina del cos, s’encarreguen d’alleujar el dolor físic ràpidament, que duri menys temps per així poder continuar amb el nostre ritme de vida. Els neurotransmissors, per la seva banda, són els que modifiquen o eliminen el dolor emocional; és a dir, són els responsables del nostre estat anímic.
La dopamina s’encarrega de la motivació, la concentració i que vulguem repetir les conductes plaents; per tant, és també la responsable de les addiccions. La serotonina, per la seva part, ens ajuda a estar calmats i això en part, significa poder dormir i menjar de manera no compulsiva. Després, per acabar, tenim el GABA i la seva funció és frenar l’excitació de les neurones. Quan aquestes tenen massa dopamina es descontrolen i acaben perjudicant l’organisme. Per això, quan acabem la sessió d’entrenament estem tan a gust mentalment i amb les idees més clares, encara que estiguem adolorits físicament, i és perquè tenim el cervell inundat dels quatre químics.