Irina Rybalchenko

Del 3 al 5 d’octubre, Moscou va acollir el BRICS+ Fashion Summit, en el qual van assistir representants d’Europa, el sud-est asiàtic, Àfrica, l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i els països de les illes del Pacífic. Aquest esdeveniment és una plataforma de debat única al món dedicada a la indústria de la moda. S’ha consolidat com l’esdeveniment més gran del món de la moda, dirigint-se a mercats en ràpid desenvolupament en contraposició a diversos centenars de marques globals que controlen el món de la moda.

Organitzat com a part de la Setmana de la Moda de Moscou, el BRICS+ Fashion Summit es va convertir per segona vegada en un centre de comunicació empresarial entre els principals professionals del sector: experts, especialistes de la indústria lleugera, periodistes (la nostra delegació incloïa representants de 35 països, entre ells Andorra, França, Rússia, Sèrbia, Xina, Brasil, Mèxic, Turquia, Índia i països africans), professors i joves dissenyadors. A més, el nombre de països participants aquest any va superar els 100 (en comparació amb els 60 països el 2023). El resultat de l’esdeveniment va ser la signatura d’un memoràndum sobre la creació del BRICS International Fashion Federation (IFF), el qual va ser signat pels responsables d’associacions especialitzades, institucions educatives i organitzadors de la setmana de la moda de l’Índia, Sud-àfrica, Rússia, Espanya, Indonèsia, Malàisia, Ghana, Tanzània, Jordània, Equador, Paraguai, Kenya i altres països.

El BRICS: història i perspectives
Es considera que l’inici de la història del BRICS és l’any 2006, quan el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina van celebrar la primera reunió informal, i ja el 2009 va tenir lloc la primera cimera. Aleshores, ja hi havia una certa sensació que el món havia de canviar. La discrepància entre el poder econòmic dels actors tradicionals dels països occidentals i els estats amb economies de ràpid desenvolupament s’estava fent massa evident.

L’abreviatura BRICS va ser encunyada per l’economista britànic Jim O’Neill l’any 2001. Va examinar el potencial econòmic dels països en desenvolupament i va seleccionar els més prometedors, els quals va unir sota el nom de BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina). El 2011, Sud-àfrica es va unir a l’organització, convertint BRIC en BRICS, i des de principis de 2024, el nombre de participants s’ha duplicat: s’hi van unir Aràbia Saudita, Iran, Emirats Àrabs Units, Egipte i Etiòpia. A principis de setembre d’aquest any, Turquia va sol·licitar unir-se amb el BRICS, sense amagar el seu interès per la cooperació entre països amb diversificació econòmica i establir llaços més enllà del cercle dels tradicionals aliats occidentals.

Uns 30 països ja han expressat el seu interès a unir-se amb el BRICS, inclosos Azerbaidjan, Algèria, Bahrain, Bolívia, Veneçuela, Cuba, Kuwait i Sri Lanka. Les economies clau del sud-est asiàtic, Malàisia i Tailàndia, estan cridant una atenció especial. Si aquests països s’uneixen a la categoria bàsica o soci del BRICS+, altres grans economies del món també poden decidir enfortir els llaços amb el bloc.
Amb el creixement de la població i l’expansió de la classe mitjana, els països del BRICS s’estan convertint en mercats cada cop més importants per al sector tèxtil global i les marques de moda. És el BRICS on avui el mercat té un creixement més ràpid de la moda a nivell mundial. Segons Statista, una empresa alemanya especialitzada en dades de mercat i consumidors, el líder en mida del mercat de roba continua sent els Estats Units (volum de mercat: 358.700 milions de dòlars EUA), seguit de la Xina (313.820 milions de dòlars EUA).

Segons la revista BRICS, aquest país va produir 30.000 milions de peces de vestir el 2019, les quals representen el 35% de les seves exportacions. En tercer lloc, es troba l’Índia, el segon productor tèxtil del món després de la Xina (101.390 milions de dòlars EUA). A continuació els segueixen: Japó (87.000 milions de dòlars EUA), Regne Unit (82.890 milions de dòlars EUA), Alemanya (72.570 milions de dòlars EUA), Itàlia (57.860 milions de dòlars EUA), França (40.020 milions de dòlars EUA), Canadà (39.710 milions de dòlars EUA), Corea del Sud (39.060 milions de dòlars EUA), Brasil (30.990 milions de dòlars EUA) i Rússia (30.520 milions de dòlars EUA).

Moda i el mercat energètic
La indústria tèxtil i de la moda és només una àrea de l’economia global, en què la influència del BRICS+ creix cada any i pot comportar greus conseqüències socioculturals, donada la influència de la moda en la consciència pública. No obstant això, no hem d’oblidar que la nova composició dels participants del BRICS va permetre a l’associació reforçar la seva posició en el mercat energètic. Tenint en compte l’Iran, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, els països del bloc representaran al voltant del 40% de la producció mundial de petroli i al voltant del 30% de la producció de gas natural. El bloc inclou els majors importadors de petroli: la Xina i l’Índia. La presència dels majors compradors i proveïdors de petroli dins d’una organització pot provocar l’aparició d’un sistema paral·lel de comerç d’energia. Això, al seu torn, pot permetre transaccions entre països del BRICS fora del sistema financer occidental. I això pot tenir un impacte significatiu en la configuració dels preus del petroli.

Segons Visual Capitalist, basat en dades de l’IMF World Economic Outlook (abril de 2024), la previsió de creixement del PIB real dels països del BRICS+ el 2024 és la següent: Índia - 6,8%, Etiòpia - 6,2%, Xina - 4,8%, Emirats Àrabs Units - 3,5% , Iran - 3,3%, Rússia - 3,2%, Egipte - 3%, Aràbia Saudita - 2,6%, Brasil - 2,2%, Sud-àfrica - 0,9%. Ara comparem la previsió de creixement del PIB real el 2024 per als països del G7: EUA – 2,7%, Canadà – 1,2%, Japó – 0,9%, França – 0,7%, Itàlia – 0,7%, Regne Unit – 0,5%, Alemanya – només 0,2%.

Un dels èxits del BRICS avui dia és la creació del Nou Banc de Desenvolupament, el qual finança projectes d’infraestructures. Des del 2014, el banc ha emès préstecs per a la implementació de 96 projectes per un import total equivalent a 3.300 milions de dòlars, però els préstecs no es van emetre ni en dòlars ni en euros, sinó en iuans xinesos, amb perspectives d’utilitzar més endavant les monedes del Brasil i Sud-àfrica. 

Moda, cultura i tradicions
El negoci de la moda no coneix límits geogràfics. Hi ha exemples de petites marques de disseny que entren a l’àmbit mundial, competint amb grans jugadors. L’exportació de productes de moda i l’intercanvi d’experiències entre dissenyadors i fabricants dels països del BRICS+ s’ha convertit durant molt de temps en una poderosa eina per enfortir els lligams culturals i promoure les indústries creatives al mercat global. 

En el context de la globalització, la indústria de la moda adquireix noves formes i significats. Els països BRICS+ estan unint forces per crear una plataforma unificada d’exportació de moda, aprofitant les seves tradicions, innovacions i recursos únics, alhora que intenten preservar la identitat cultural sense esborrar-ne el veritable significat ni devaluar-lo. Tanmateix, la moda s’ha de construir a partir del respecte a la diversitat cultural, i aquest es va convertir en un dels temes principals de la cimera internacional.

«Tots els països volen preservar el seu patrimoni cultural. El nostre patrimoni cultural són les catifes perses. Aquestes inspiren a moltes marques, i els seus patrons sovint es copien sense detallar el seu significat», diu Mahdi Galenovi, president i conseller delegat de la Fundació Iraniana per a la Diplomàcia Pública.

«Les marques necessiten augmentar la consciència cultural. El color i el patró poden tenir un significat sagrat», convé Zainab Saidulaeva, dissenyador en cap i director general de Measure (Dagestan). En cas contrari, diu, correm el risc de distorsionar el nostre propi patrimoni, la qual cosa pot provocar malentesos. «En el món actual, on abunda la distorsió, és vital distingir entre original i imitació», va concloure.

La cimera també va discutir el problema preocupant de les marques occidentals que s’apropien de productes únics creats pels pobles indígenes, els quals sovint es venen a preus significativament més alts. Tsepang David Teba, coordinador i responsable d’associacions estratègiques de la Setmana de la Moda de Lesotho, va dir: «El que separa l’apropiació del respecte és la intenció. L’apropiació implica agafar elements d’una altra cultura per obtenir un benefici personal sense entendre’s, mentre que el respecte implica cercar entendre i connectar amb aquesta cultura».

«Intentem ser la veu d’aquells estats insulars del Pacífic que encara no en tenen. No podem permetre que ens copiïn. Hem de ser proactius, formar i educar els nostres dissenyadors», diu Temesia Tuicaumia, directora de FIJI FASHION WEEK. «Sud-àfrica té 11 idiomes oficials i encara més cultures. Tota cultura ha de ser tractada amb gran respecte. Per exemple, el tocat d’una dona casada és diferent del d’una noia soltera, i el no adherir-se a aquestes tradicions culturals es pot interpretar com una falta de respecte», diu Mpho Mogotsi, directora general de BRICS Àfrica Fashion Week.

Rússia té 89 regions i uns 100 pobles indígenes, els quals són una font d’inspiració per a molts dissenyadors russos. Els codis i missatges culturals es transmeten mitjançant patrons de roba. «La moda és un relleu d’identitat cultural i nacional. La bellesa de la moda és que promocionem el patrimoni cultural amb l’ajuda de símbols, dissenys i ornaments», diu la dissenyadora russa Victoria Goncharova.

Què hi ha darrere de la iniciativa BRICS IFF?
La globalització del mercat de la moda comporta una pèrdua de singularitat. La moda mundial està lluitant per la renovació. I la creació de la BRICS International Fashion Federation podria canviar el centre de gravetat de la indústria de la moda. Amb el desenvolupament d’associacions, els països que vulguin desenvolupar-se junts podran crear un panorama mundial de la moda més equilibrat.

«La necessitat d’una aliança d’aquest tipus al sector de la moda entre tots els països en desenvolupament s’esperava feia temps», va dir Sunil Sethi, president del Consell de Disseny de la Moda de l’Índia. «Les marques, els dissenyadors i els mercats s’enfronten a reptes similars que van des d’interrupcions de la cadena de subministrament fins a problemes mediambientals, els quals són més fàcils de resoldre per tots els països junts. El món de la moda se centra en diversos centenars de marques globals, de manera que els mercats emergents necessiten la seva pròpia plataforma per fer sentir les seves veus».

Basant-se en la filosofia inclusiva mantinguda per la nova aliança, la missió central de la Federació Internacional de Moda BRICS serà enfortir i ampliar la xarxa d’organitzacions de moda a tot el món. La declaració exposa els seus objectius principals: promoure els dissenyadors locals, promoure la moda ambientalment responsable, millorar les connexions culturals i crear un marc comú per a les economies en desenvolupament mitjançant la divulgació i l’educació. Els països participants s’esforcen per promoure les noves tecnologies, preservar la identitat cultural i donar suport a l’artesania tradicional.

«Estem compromesos a oferir a aquests visionaris una plataforma global i esdeveniments locals per garantir que el seu treball creatiu se celebri arreu del món. El nostre objectiu és promoure pràctiques sostenibles i ecològiques, amb l’objectiu d’implementar metodologies transparents que redueixin significativament la presència de l’empremta de carboni de la indústria de la moda. La moda lenta, caracteritzada per un consum i una producció conscients, estarà al centre de l’agenda de l’IFF dels BRICS mentre, mentrestant, ens esforcem per reduir l’impacte mediambiental de la moda», es va afirmar al comunicat oficial.

Així, gràcies a la creació del BRICS IFF, els països BRICS+, que fa temps que reclamen un nou lloc al món i a la moda global, poden passar de les paraules als fets, al ràpid desenvolupament d’associacions empresarials.