La Taula d’El Periòdic

Introducció
Per a la banca andorrana, l’Acord d’associació seria una barrera per accedir a mecanismes de liquiditat i per accedir a mecanismes de garantia de corresponsalies. L’Acord d’associació no seria un requisit previ per accedir a mecanismes de liquiditat. La UE ha deixat molt clar que el requisit  que ha de complir Andorra per accedir a mecanismes de liquiditat  seria, en primer lloc, una supervisió homologada/delegada que és molt més difícil d’assolir amb l’Acord d’associació que sense. Simplement perquè supervisar un banc amb llibertat de circulació de serveis financers és molt més complicat que supervisar un banc local.

Quin és el problema de la banca? 
El nostre sistema financer ha expressat repetidament la seva necessitat d’aconseguir mecanismes de protecció per als clients de la banca, en casos de tensions d’algun banc. Fa molts anys que la banca andorrana necessita que el Govern solucioni els problemes que impedeixen assolir tres objectius:

-    Un mecanisme que garanteixi que en cas de problemes d’un dels bancs andorrans, no perillin les línies de corresponsalies internacionals de la resta de bancs.
-    Un mecanisme que aporti liquiditat a un banc en una situació d’emergència, en la que aquest banc puntualment té problemes de liquiditat.
-    Un mecanisme d’accés a un prestador de darrera instància.

L’Acord d’associació, soluciona el problema de la banca?
En primer lloc, hem de destacar que l’Acord d’associació no conté cap mecanisme que permeti assolir cap d’aquests tres objectius que la banca desitja i necessita. El propi Govern reconeix - per escrit - (pàgina 11 del dossier explicatiu de l’Acord d’associació)- que «[...] l’Acord d’associació no inclou l’accés a mecanismes ordinaris de liquiditat ni a un prestador de darrera instància».

La supervisió és el problema
El principal problema que impedeix aconseguir els tres objectius de la banca és la percepció de les autoritats europees que Andorra genera un risc de contagi per un motiu essencial: la manca de credibilitat del nostre sistema de supervisió financera.

Fa anys que el Govern és coneixedor de la posició de les autoritats financeres europees que han expressat per activa i per passiva que sense un sistema de supervisió homologat, Andorra no pot accedir a cap dels tres objectius de la banca. Pel mateix motiu, Andorra tampoc pot accedir a l’objectiu polític del Govern d’una lliure circulació de serveis financers - que era un dels grans objectius de l’Acord d’associació -.

Sense anar més lluny, el Consell de la Unió Europea va publicar el 16 de febrer del 2021 un document de treball que inclou el ‘non-paper’ que defineixen negre sobre blanc les condicions de la UE per incloure els serveis financers en l’Acord d’associació entre la UE i Andorra. Destaquem dues condicions d’aquest document essencial: (1) Que Andorra reconegui el poder d’intervenció de les Autoritats Europees de Supervisió, i (2) que Andorra estableixi un sòlid marc de treball de supervisió del sistema financer, per assolir una supervisió igual a l’aplicada dins del mercat únic. Tenint en compte aquestes condicions, la UE considera - per escrit - que atesa la mida d’Andorra, un prerequisit bàsic per incloure els serveis financers dins de l’Acord d’associació seria que Andorra establís acords de cooperació amb les autoritats de supervisió de França o Espanya, seguint l’actual model de cooperació existent entre Mònaco i les autoritats de supervisió franceses.

Però, ja des de la reunió del 23 de febrer del 2021 de la Comissió i dels experts financers dels estats membres, es va constatar que França no vol assumir la responsabilitat de fer la supervisió directa dels establiments financers de Mònaco (ni d’Andorra) si s’obria l’accés directe d’aquests establiments al mercat únic europeu. Esdevenia massa complicat. Espanya també va compartir la posició de França i va expressar, particularment, les seves reserves sobre acords de cooperació amb Andorra per supervisar el sistema financer.

Resultat de les actuacions del Govern en matèria de supervisió
Des del claríssim missatge del 2021 relatiu al prerequisit que Andorra assolis una supervisió homologada/delegada - com l’exigida dins del mercat únic - el Govern no ha aconseguit cap acord de cooperació en matèria de supervisió, no ha reformat de dalt a baix el nostre model de supervisió ni ha establert cap acord estratègic amb les Autoritats europees de supervisió. Andorra no es podia sorprendre quan, el 22 de juny del 2023, Brussel·les va rebre un duríssim document signat pel president de l’Autoritat Bancària Europea juntament amb el president de l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions de Jubilació i el president  de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats. En aquest escrit, els tres presidents que conformen el Sistema d’Autoritats Europees de Supervisió (SESF) van advertir a Brussel·les dels riscos de signar un Acord d’associació amb petits estats que no tindrien una supervisió homologada.

S’ha dit que aquesta carta anava adreçada a Mònaco, però no seria cert, atès que: (1) Andorra ja va ser advertida el 2021 de la feina que havia de fer en matèria de supervisió i no l’ha feta, i (2) que aquesta carta del SESF va ser anterior a la suspensió de les negociacions per part de Mònaco i que després de la dita suspensió de negociacions entre Mònaco i la UE, el SESF no ha modificat la seva posició.

Posició del banc central d’Espanya i del de França
El 2021, tots dos bancs centrals van expressar les seves reserves a responsabilitzar-se de la supervisió directa dels establiments financers andorrans si passaven a tenir accés al mercat únic europeu. Una cosa és supervisar un banc local de Mònaco o d’Andorra i una altra qüestió molt més complexa i arriscada seria  supervisar un d’aquests bancs amb activitats lliures dins d’Europa. La contundència de la carta del SESF del 22 de juny del 2023 fa impossible que els bancs centrals de França i d’Espanya modifiquin la seva posició expressada el 2021. 

L’Acord d’associació seria una barrera o seria un requisit –  indispensable - per establir acords bilaterals amb França o Espanya per accedir a mecanismes de liquiditat o prestadors de darrera instància?
El Govern afirma (pàgina 11 del dossier explicatiu de l’Acord d’associació) que l’Acord d’associació seria «un acord indispensable per poder negociar l’accés a mecanismes de liquiditat o a un prestador de darrera instància per a altres vies bilaterals». Però documents de la UE - com els que hem comentat - exposarien que l’Acord d’associació, tècnicament, seria una barrera per establir acords bilaterals d’accés a mecanismes de liquiditat i de garantia de corresponsalies, pels motius següents:

-    Europa ha deixat molt clar - tal com es deriva del document del 16 de febrer del 2021 del Consell de la Unió Europea i en altres -  que el problema d’Andorra és la manca d’una supervisió homologada. Amb una supervisió homologada, Andorra podria establir acords per blindar les línies de corresponsals i per obrir mecanismes de liquiditat amb bancs centrals, fins i tot amb el BCE.
-    França manté un acord de supervisió financera amb Mònaco, però França va ser clara - ja el 23 de febrer del 2021-. Literalment va dir: «France a expliqué ses reserves sur une supervision directe par la France des établisements monegasques en cas d’ouverture de l’accés a l’ensemble du marché intérieur». És a dir, que França manté uns acords de supervisió amb Mònaco, però no pensa fer una supervisió dels bancs monegascs si s’obren al mercat únic europeu. És evident que la supervisió d’un banc local és molt més senzilla que la supervisió d’un banc amb llibertat de prestació de serveis a tot el mercat interior. Aquesta posició és aplicable a Andorra. Andorra no hauria de tenir cap problema per aconseguir un acord amb Espanya o França de supervisió sense Acord d’associació, però tot es complica quan s’afegeix l’Acord d’associació i s’aspira a una lliure circulació de serveis financers des d’Andorra.

Conclusió

Per accedir al mercat únic europeu la nostra banca no necessita complicar les coses, pot fer-ho - i ho fa - mitjançant filials. De fet, l’actual text de l’Acord d’associació no permetria la lliure circulació de serveis financers entre Andorra i la UE i la SESF s’hi ha oposat frontalment. El que la banca andorrana necessita com requisit previ - per establir acords bilaterals de garantia de corresponsalies i accés a liquiditat - seria una supervisió homologada. Sense Acord d’associació, Andorra podria aconseguir un model de cooperació en supervisió similar a l’existent entre França i Mònaco. Una cooperació en supervisió sense Acord d’associació que, si estigués ben feta, seria el veritable requisit previ per obrir mecanisme de garantia de corresponsalies i mecanismes d’accés a liquiditat. I això és el que la nostra banca necessita. En aquest sentit, l’Acord d’associació esdevindria, en veritat, una barrera per solucionar el problema de la banca.