De què ens enamorem les dones?
Si una vegada més fem cas a les dites populars, sobre gustos hi ha molt d’escrit. I, d’altra banda, si em baso en la meva experiència personal i en les converses que sovint mantinc amb les meves amistats, els gustos en aquest camp també van canviant amb l’edat, o millor dit, van evolucionant. Però és un fet que, si bé quan coneixem a un home cada dona ens fixem en coses diferents, a l’hora d’enamorar-se hi ha qualitats que mai fallen.
Parlem primer en què ens fixem quan coneixem algú, i és evident que en això homes i dones no som tan diferents (sí, ja sé que no esteu acostumats i acostumades que trobi alguna cosa en què ens assemblem). Jo sempre dic que si tu li preguntes a un home en què es fixa quan veu a una dona per primera vegada, la resposta serà fàcil: «Depèn. De si va, o de si torna». Nosaltres no tenim tants ‘atributs’ masculins amb què meravellar-nos, però sí que és cert que també ens fixem en el físic, perquè enganyar a ningú, això sí, ho fem de forma més dissimulada. A les dones primer ens agrada l’aspecte general, unes espatlles amples, que en cas necessari ens puguin envoltar, i fortes, perquè tot i que neixi d’un instint molt primari, si s’escau preferim que ens puguin defensar. De la mateixa manera, ens fixem en el cul, i és que els homes van sempre en pantalons, i un home a qui li quedin bé uns bons texans té molt a guanyar.
Un altre punt important és la boca, perquè com ja us vaig explicar en un altre article, les dones li donem molta importància als petons, i qui es pot resistir a uns llavis carnosos i una dentadura cuidada, sense menysprear mai un bon somriure. Igualment ens fixem en els ulls, especialment si són diferents, però el que verdaderament ens resulta atractiu és una mirada d’aquelles que parlen soles. I, arribats aquest punt, ja comencem a divagar, hi ha qui li dona importància a les mans, hi ha qui es fixa més en la planta, si el cos és atlètic, fibrat o hipermusculat, l’alçada, la volumetria, tenir pèl al cos o no, i una llarga llista d’aquelles que fan realitat la dita de «per gustos, els colors».
Per no desanimar a ningú us diré que no cal tenir unes qualitats físiques perfectes perquè les dones ens hi fixem, ja que sovint descartem el noi com a guapo, però ens pot semblar d’allò més atractiu, gràcies a un conjunt de coses de les quals destacarem l’aura que en desprengui, els gestos i la manera de moure’s. I si això no fos suficient, ens resulta arrasador un home interessant, que si bé tampoc el considerem guapo, ens captivarà per sobre d’aquests. Així, una vegada superada la primera impressió, podem profunditzar en aspectes més subjectius, i no tan evidents, amb una anàlisi exclusivament visual.
Creiem que és important l’estil, ja que el nostre cervell sempre funciona, i és més que probable que de la forma de vestir en traguem algun tipus de judici o conclusió. I encara és més definitiu l’olor, pel fet que aquesta desperta hormones molt concloents en les lleis de l’atracció. I associat a aquesta tenim els hàbits de neteja personal, que ens resulten tan vitals. Ens mirem la cara, tot i que no tot és una cara maca, però hi ha estudis que afirmen que mirar-nos fixament als ulls ens fa semblar una cara més atractiva. Valorem la veu i el vocabulari, el qual ha de ser prou extens per establir una comunicació entenedora.
Ara bé, una vegada superada la primera impressió, a l’hora d’enamorar una dona hi ha altres aspectes molt més importants. I en això si que els homes i les dones som diferents, ja que mentre nosaltres ens enamorem per l’oïda, els homes ho fan per la vista (no m’hagués quedat tranquil·la amb un article que no ens diferenciés), sense deixar de banda el fet que els homes s’enamoren més de pressa. I malgrat que pugui semblar un tòpic, psicològicament existeixen notables diferències entre el punt de vista d’un i de l’altra. Les dones, en general, sabem més de psicologia i de sentiments, fet que fa que els homes es comportin d’una forma més primària a l’hora de les relacions i les dones més secundària, fent cert allò que les dones busquem la bellesa interior i els homes sovint es queden amb l’exterior. I ja sé que hi ha excepcions i no vull crear un debat, només constato el perquè sovint els homes diuen que no ens entenen quan intenten agradar-nos.
La realitat és que enamorar-se és relativament fàcil, es tracta d’un procés mental que només requereix admiració, desig i necessitat de compartir. Si parlem dels aspectes que valorem a l’hora d’enamorar-nos, dir que un bon sentit de l’humor fa un home irresistible, com ja us ho avançava en un article anterior, ‘el poder del riure’, i que, per tant, no aprofundiré. La intel·ligència és un altre factor interessant, tot i que no tothom l’interpreta de la mateixa manera. Això no obstant, una ment aguda amb capacitat de mantenir converses estimulants poden resultar-nos d’allò més encisador, ja que, sense haver de resoldre el misteri del Big bang ni demostrar un nou teorema matemàtic, les converses profundes i interessants són àncores per l’atracció i la seducció neuronal. I és que encendre el cervell d’una dona (inclús en els casos en què no entenguem tot el que se’ns digui) és un gran punt d’avantatge en això de l’enamorament.
Un altre aspecte gens menyspreable és la forma en què un home ens faci sentir, no hi ha res tan satisfactori com la connexió, el benestar i la sintonia amb l’altre, els quals aporten una sensació única i especial. Contràriament amb el que molts homes pensen, no ens agrada que ens tractin malament, no ens agraden els «malotes» (tot i que per aprenentatge i cultura patriarcal, hi hagi dones que ho suportin), i ens encanta la seguretat, la maduresa emocional (un xic escassa en el gènere masculí) i la confiança en un mateix. I per anar rematant, detestem l’arrogància i la superioritat, que tants anys hem aguantat. Odiem les mentides, que sovint detectem amb el nostre sisè sentit, tot i que no sempre les comentem, i ens encanten els detalls simples. Valorem el romanticisme, el comportament al llit, saber cuinar i netejar. Volem que ens escoltin, i no desconnectin, especialment quan abordem temes més emocionals o més quotidians, perquè per a nosaltres poden ser importants. I ara si, per acabar, adorem que ens recolzin en el nostre creixement personal, que celebrin els nostres assoliments i ens ajudin a superar obstacles, especialment, si ens motiven a ser millors persones.
I avui ens acomiadarem amb una frase de l’antropòloga i biòloga americana Helen Fisher, experta en amor, sexe i relacions interpersonals, i que diu: «Les dones se senten atretes pels homes que les fan sentir especials i úniques. Un regal personalitzat demostra que l’has estat escoltant i que t’importa». I jo afegiré que si el regal a més demostra que la comprens, la faràs sentir estimada i valorada.