Àlex Fusté Economista en cap Andbank

1. El que ja saben: El BCE va retallar 25 pb (punts bàsics) el tipus de dipòsit al 3,5%. Res de nou, fins aquí.

2. Decepció? Sí, per a aquells que esperaven una guia sobre la trajectòria futura. Christine Lagarde ens va deixar, de nou, amb l’inapetent (i avorrit) “We will be data dependent”.

3. Els endevinaires de nou a contrapeu. La postura de Lagarde està en contradicció amb la corba swap (dibuixada pels endevinaires), i en la qual es projecten -115 pb de retallades del BCE per a l’abril del 2025. Em temo que aviat podrien quedar fora de lloc.

4. Els swaps s’equivoquen? És més que probable. Assignen una retallada (de 25pb) en 4 de les pròximes cinc reunions. Em sembla altament improbable (encara que, per descomptat, puc equivocar-me).

5. Què he de fer com a inversor? Per ara, no decidir (mai) basant-se en el que diuen els swaps. Són bipolars (fa només 3 mesos estimaven 50 pb de retallades entre avui i abril) i, amb tot respecte, mai no pots refiar-te d’un agent bipolar.

6. Un altre error comú és suposar que la política del BCE seguirà automàticament la direcció marcada per la Fed. Qualsevol relació aquí és, tècnicament, espúria. Cal recordar que la Fed té un triple mandat (ocupació, preus i tipus estables). El BCE, en canvi, té només un mandat (preus). Així que, no responen als mateixos estímuls. El BCE ha de mantenir tipus elevats mentre no vegi que el balanç de riscos per a la inflació es mou decisivament a la baixa. La Fed, en canvi, podria retallar tipus encara que vegi una inflació en ascens. Li basta amb veure un deteriorament en l’ocupació (encara que aquest escenari sigui poc comú).

7. Deixin d’assumir que el BCE raona com un inversor. A diferència del que puguin pensar, un deteriorament en el creixement i l’ocupació a Europa no són, per si mateixos, un factor que hagi de determinar la política sobre tipus del BCE. Prova del que dic és la retallada de previsió en el PIB que acaba d’anunciar l’BCE (-0,1% al llarg de tot l’horitzó d’estimació, deixant-lo en 1,3% per al 2025 i 1,5% per al 2026) i, tanmateix, aquesta revisió no ha tingut cap impacte en la seva estimació per a la inflació general (que segueix en el 2,2% per al 2025 i 1,9% per al 2026), coincidint fins i tot amb un augment en la projecció del BCE per als preus subjacents (que el BCE ha pujat al 2,5% per al 2025). La revisió a la baixa en ocupació i PIB no fixarà la política monetària.

8. Governadors confiats = Governats ancorats: Si com projecta el BCE, els preus subjacents no arribarien a l’objectiu fins al 2026, i tenint en compte que les estimacions del BCE en matèria de preus canvien molt poc (es deu al fet que la dada real acaba sent propera a l’estimada), automàticament ja sé que el Consell de Govern del BCE manté una elevada confiança en les seves estimacions. D’això derivo, doncs, que existeix una àncora important en la trajectòria de tipus d’interès del BCE. Una cosa que els swaps semblen ignorar.

9. Una anotació per a l’inversor amb un excedent de cash pendent de ser invertit: Als òrgans de govern del meu banc els importa saber si un entorn de tipus BCE per sota del 2% és una cosa factible o no. D’acord amb el punt anterior, la resposta a aquesta preocupació és clara. No han d’estar preocupats. De quina manera podria resultar això d’interès per a l’inversor? Si el que dic és cert, plantejo un escenari favorable de marges per a la banca en general (i el meu banc en particular). Una cosa que tindré molt en compte a l’hora de decidir en els nostres mandats discrecionals.

10. Una assegurança de protecció: Aquest és un punt de cobertura per a qui els escriu. El retrat que acabo de descriure pot canviar ràpidament. La macroeconomia és tridimensional (fiscal, monetària, canviària, etc.), i la microeconomia és tetradimensional (infinits interessos, infinites decisions), la qual cosa significa que l’economia i els mercats són, com a mínim, decadimensionals. En totes aquestes dimensions, alguna cosa pot escapar a la meva percepció.