La Taula d’El Periòdic

L’Acord d’associació seria un acord mixt que haurà de ser ratificat per la UE i per cadascun dels 27 estats membres que la conformen. Un procés que pot requerir canvis del text imposats per alguns països i que, en el millor dels casos, requerirà molt temps per a la seva ratificació per part de cadascun dels 27 estats membres. La UE ho te molt clar i, per això, el document que va publicar la UE no es titula Acord d’associació, sinó que és un document relatiu a «la signatura i l’aplicació PROVISIONAL de l’Acord d’Associació amb Andorra». La realitat és que l’Acord sols es podrà aplicar de manera PROVISIONAL durant molts anys. De fet, la UE parteix de la base que Andorra tindrà una aplicació PROVISIONAL de l’Acord i, segons el punt 3 del Memoràndum Explicatiu de l’Acord, aquest període provisional d’aplicació «ha de permetre a Andorra l’actualització molt voluminosa i imminent del cabal de la UE inclòs en els Protocols d’Estats associats i els annexos de l’Acord d’associació».

La realitat és que les llargues aplicacions provisionals dels acords amb la UE són típiques en relació amb els acords que requereixen la ratificació dels 27 estats membres, a més de la ratificació de la UE. Per exemple, l’acord econòmic i comercial del Canadà es va signar el 2016 i, avui dia, nou estats membres de la UE encara no l’han ratificat. L’acord del Canadà continua el seu lent procés d’aplicació provisional.

Les aplicacions provisionals dels acords amb Brussel·les són ben conegudes per què els acords amb la UE sols es poden signar directament amb la UE si són relatius a temes que són competència exclusiva de la UE. Si un acord inclou competències que no són exclusives de la UE, les quals són competències compartides entre els 27 estats membres i la UE, aleshores ha de ser signat tant per la UE com per cadascun dels 27 estats membres (ratificació mixta).

Tot diplomàtic que es relaciona amb la UE sap quines són les competències exclusives de la UE i quines són les compartides. Les exclusives estan clarament definides a l’article 3 del TFEU (Tractat de Funcionament de la Unió Europea) i les competències compartides entre la UE i els 27 estats membres estan clarament definides a l’article 4 del TFEU.

Reproduïm el punt 2 de l’article 4 del TFEU:
2. Las competencias compartidas entre la Unión y los Estados miembros se aplicarán a los siguientes ámbitos principales: a) el mercado interior; b) la política social, en los aspectos definidos en el presente Tratado; c) la cohesión económica, social y territorial; d) la agricultura y la pesca, con exclusión de la conservación de los recursos biológicos marinos; e) el medio ambiente; f) la protección de los consumidores; g) los transportes; h) las redes transeuropeas; i) la energía; j) el espacio de libertad, seguridad y justicia; k) los asuntos comunes de seguridad en materia de salud pública, en los aspectos definidos en el presente Tratado.

Per tant, serien competències compartides entre la UE i els 27 estats membres, per exemple, les competències en energia. L’Acord d’associació conté moltes qüestions relatives a energia, entre elles totes les especificitats relatives a FEDA.

Per exemple, també són competències compartides les relatives a transports, al medi ambient, al mercat interior, a seguretat social, a xarxes trans-europees, a agricultura... i l’Acord d’associació conté articles i especificitats en aquests camps.

Per tant, ens sembla clar que l’Acord d’associació seria un acord mixt que requerirà la ratificació de la UE i de tots els seus 27 estats membres, el qual és un procés llarg perquè requereix passar el text pels parlaments nacionals de cada estat membre. De manera que, en alguns casos, haurà de passar per sistemes de doble càmera i en casos federals com Alemanya o Àustria haurà de passar pels ‘länder’ i a Bèlgica haurà de passar per les regions.

Segurament Govern volia fer una ratificació ràpida de l’Acord per entrar en fase d’aplicació provisional, pendent de la ratificació dels 27 estats membres i qui dia passa any empeny. Segurament Govern volia invocar l’aplicació provisional de l’Acord - seguint les disposicions de l’article 112.2 de l’Acord marc - mentre la UE faria el llarg procés de ratificació. Però Govern no ha pogut ratificar ràpidament l’Acord perquè totes les enquestes que ha fet haurien sortit amb un guanyador clar: el NO... i Govern ha anat posposant el referèndum i avui estaria clar que encara que sortís Sí al referèndum, seria un SÍ a un llarg període d’aplicació provisional i un SÍ a tots els punts d’interrogació sobre els canvis que poden imposar els diferents estats membres.

Segons les campanyes electorals del 2019 i del 2023, Govern hauria basat el seu model de país en diversificar l’economia per mitjà d’un acord amb la UE. Segons Govern, aquest Acord havia de permetre un lliure accés al mercat únic, sense aranzels, sense duanes, amb lliure prestació de serveis a la UE per part d’empreses andorranes i lliure circulació de serveis financers andorrans a la UE. Govern va afirmar en campanya electoral que la UE acceptaria el nostre IGI del 4,5% com un IVA homologat perquè la UE havia acceptat l’IVA de Liechtenstein del 7,7% (ara del 8,1%). Però no ha estat així i Govern no ha aconseguit que la UE accepti el nostre IGI del 4,5% com IVA, fet que ha descafeïnat totalment l’acord. L’Acord d’associació manté les duanes, manté l’obligació dels camions a aturar-se a les duanes per liquidar l’IVA-IGI, els nostres visitants han de parar a les duanes per pagar l’IVA de les seves compres, les empreses andorranes no poden tenir un número de NIF-IVA intracomunitari de forma que no es poden estructurar activitats d’operacions de prestació de serveis des d’Andorra. Un fracàs total, perquè no s’han assolit les lliures circulacions que podien diversificar les economies.

La realitat és que l’acord que havia de ser un senzill acord d’accés d’Andorra al mercat únic europeu no ha estat possible per l’error de partida de Govern amb l’IVA i, finalment, ha fet un complexíssim Acord d’Associació que toca tantes qüestions que requereix l’acord de tots i cadascun dels estats membres. El text és tan complex que no tan sols serà de lenta ratificació, sinó que, a més, se senten veus que afirmen que certs estats membres exigirien modificar el text.

Aquesta realitat ens porta a un escenari on les principals hipòtesis de Govern se n’han anat en orris i ens trobem en una situació en què el model de país de Govern - aquell model de diversificació ràpida per la via de l’Acord d’associació - esdevé inviable.

Una situació que cada dia és més clara i cada dia també seria més clar que requereix que es torni a la Política d’Estat d’Andorra, en majúscules i ens deixem d’ocurrències de campanya electoral. Andorra necessita una profunda reflexió de país i de model.