Autòpsia d’una malversació
Estimat lector, el dia d’avui m’agradaria que imaginessis que et presentes a unes eleccions. Imagina també que, segons les enquestes, et postules com un dels favorits per guanyar. Imagina, finalment, que quan falten pocs mesos es destapa un dels majors escàndols polítics dels últims anys. Aleshores no series tu, estimat lector, series François Fillon, protagonista del cas ‘Penélopegate’.
El ‘Penélopegate’ va ser un escàndol polític que va esclatar a França el 2017, involucrant el candidat presidencial François Fillon i la seva esposa Penelope Fillon (d’aquí el nom). El cas va sorgir quan el setmanari Le Canard Enchaîné va revelar que Penelope havia rebut més de 500.000 euros com a assistenta parlamentària del seu marit, sense proves clares d’haver fet aquesta feina. Tot i que és legal a França que els parlamentaris contractin familiars, les acusacions insinuaven que l’ocupació podria haver estat fictícia, la qual cosa implicaria malversació de fons públics.
Més casos de la mateixa naturalesa van sortir a la llum, i Fillon, qui es perfilava com el favorit per guanyar les eleccions presidencials, va veure la seva reputació greument afectada, ja que havia basat la seva campanya en l’honestedat i el rigor fiscal. Tot i la pressió pública, Fillon es va negar a retirar la seva candidatura i va continuar amb la campanya, fet que va dividir el seu partit i va danyar les seves perspectives electorals. A la primera volta de les eleccions, va quedar en tercer lloc, darrere de Marine Le Pen i Emmanuel Macron, en gran part per la pèrdua de confiança generada per l’escàndol.
El cas va tenir conseqüències legals importants. El 2020, François Fillon va ser condemnat per malversació de fons públic a cinc anys de presó, tres dels quals suspesos, i va ser inhabilitat per exercir càrrecs públics. Malgrat l’apel·lació, va quedar ratificada el 2022 i al passat mes de maig. Penelope Fillon també va rebre una sentència suspesa. L’escàndol va marcar un abans i un després en la política francesa, contribuint al creixent descontentament amb les elits polítiques i afavorint la victòria de Macron, qui es va presentar com una figura aliena a les pràctiques tradicionals.
El ‘Penélopegate’ va posar encara més en evidència la importància de la percepció pública sobre la integritat dels polítics i va mostrar com els escàndols de corrupció poden canviar el rumb d’una campanya presidencial. No ha estat el primer ni molt menys escàndol electoral, però sempre és interessant presenciar l’autòpsia d’una malversació.