Laura Gómez Rodríguez

La neurotecnologia és una àrea de la ciència i la tecnologia que estudia com interactuar amb el cervell humà mitjançant dispositius tecnològics. A través d'aquesta tecnologia, és possible mesurar, analitzar i, en alguns casos, influir en l'activitat cerebral. Tot i que sembla una promesa emocionant, és important apropar-se a aquestes noves tecnologies amb un cert escepticisme i cautela, ja que els riscos que comporten no són menors.

Hi ha exemples més quotidians que ja estan entre nosaltres, com les polseres intel·ligents amb capacitats biomètriques avançades. Aquestes polseres poden mesurar la nostra freqüència cardíaca, els nivells d’estrès, el son, i fins i tot poden començar a interpretar algunes respostes emocionals. A primera vista, sembla una evolució natural dels dispositius que ja fem servir, però les implicacions són molt més profundes.

La neurotecnologia té, sens dubte, un potencial enorme per a millorar la nostra qualitat de vida. Tanmateix, aquest entusiasme tecnològic no ha d’ocultar els riscos associats al seu ús.

El perill més evident té a veure amb la privacitat de les dades que aquestes tecnologies recullen. Les polseres intel·ligents, per exemple, recopilen informació detallada sobre el nostre cos i la nostra ment. Aquestes dades, tan íntimes i personals, podrien ser utilitzades amb finalitats que van més enllà del que esperem. Si aquestes dades cauen en mans equivocades, podrien ser utilitzades per manipular-nos o per obtenir beneficis econòmics a costa de la nostra privacitat. Una empresa podria utilitzar aquesta informació per dirigir-nos anuncis cada cop més personalitzats, o per influir subtilment en les nostres decisions de compra. En un escenari encara més preocupant, aquestes dades podrien ser utilitzades per manipular les nostres creences o preferències polítiques, posant en perill la nostra llibertat individual.

Per evitar aquests riscos, és fonamental que hi hagi regulacions clares sobre com es recullen, emmagatzemen i utilitzen les dades biomètriques i cerebrals. Els governs i les organitzacions internacionals han de treballar conjuntament per establir normes que protegeixin la privacitat dels usuaris i evitin l’abús d’aquesta tecnologia. A més, els usuaris han de ser plenament conscients del tipus de dades que estan compartint i amb qui ho fan. La prudència ha de ser la norma a l’hora de decidir quins dispositius utilitzem i quines aplicacions autoritzem per accedir a la nostra informació més íntima.

Tot i aquestes preocupacions, és innegable que la neurotecnologia, si es fa servir correctament i es blinden les dades que recull, pot contribuir significativament al benestar de la societat. Podria revolucionar la medicina, la salut mental, i fins i tot la manera com aprenem i treballem. Però per tal que aquestes promeses es facin realitat sense comprometre la nostra llibertat i privacitat, cal que adoptem una actitud crítica i vigilant davant d’aquestes tecnologies.

És crucial que, com a societat, comencem a pensar en la privacitat de les nostres dades biomètriques de la mateixa manera que hem après -o estem intentant aprendre- a protegir la nostra informació personal a internet. Només així podrem assegurar-nos que aquesta poderosa tecnologia treballa a favor nostre i no en contra.