PUBLICITAT

L’olivera de Vouves

Diumenge passat vam anar a veure l’olivera de Vouves (Creta) i el petit, no menys interessant, museu de l’oli. A la superfície del nostre planeta trobem diferents elements que ens recorden, gràcies a la seva presència, el pas del temps. Però, sense la necessitat d’anar tan lluny, a Europa ja comptem amb un arbre igual o més antic que les famoses sequoies americanes: una olivera de gairebé 4.000 anys de vida.

Es tracta de l’olivera de Vouves, una de les oliveres més longeves del món, la qual es troba a l’illa grega de Creta. Els experts afirmen que l’arbre té entre 2.000 i 4.000 anys de vida, una cosa difícil de determinar atesa la seva vellesa i envergadura, ja que encara fa olives. Aquesta olivera, des de 1997, és considerada un monument natural protegit per l’Associació de Municipis Cretencs de l’Olivera. Per la seva banda, i atès el seu interès turístic, el 2009 es va aprofitar per inaugurar als voltants el Museu de l’Olivera de Vouves. Aquest museu es va instal·lar en una casa del segle XIX, i s’hi mostren les eines emprades en la fabricació de l’oli d’oliva i el procés tradicional del cultiu de l’olivera.

Com a curiositat, afegir que algunes branquetes d’aquest arbre mil·lenari es van fer servir a l’hora de teixir les corones triomfals dels guanyadors dels Jocs Olímpics d’Atenes l’any 2004 i els de Pequín el 2008. Tot un honor per als esportistes que van portar aquestes corones. A dia d’avui, com ja hem comentat més a dalt, l’Olivera de Vouves encara dóna fruit cada any, amb una estimació de 150 quilos d’olives anuals, les quals es fan servir per fer oli d’oliva.

Si ho mirem amb perspectiva, és un arbre que ha viscut durant l'Imperi de l'Antic Egipte, i ha vist néixer, créixer i caure al Gran Imperi Romà, entre moltes altres civilitzacions. Tot això fa que aquesta olivera tingui una gran importància històrica i cultural, i és tota una fita en l'àmbit de la producció d'oli d'oliva, un art ancestral molt valorat a la civilització cretenca.

Si aneu a Creta, no dubteu en visitar aquest magnífic arbre.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT