Omar el Bachiri Psicòleg clínic

La pau mental és un estat bastant difícil d’aconseguir i, per tant, una vegada el tenim, no és qüestió de perdre’l sense més ni més. No té cap sentit perdre els nervis per situacions que des de bon principi sabem com són, com per exemple fer saltar el radar per excés de velocitat, estacionar indegudament, no posar el tiquet en la zona blava o estar més temps de l’estipulat i, consegüentment, ser sancionats, etc. Són situacions que han d’assumir-se i acceptar les seves conseqüències perquè, com he escrit, ja sabíem amb antelació el resultat de no respectar-les. Amb això vull dir que no hem de remar contra direcció perquè és un desgast emocional bastant important. Diguem que estem farts de pagar per aparcar en les zones blaves o el lloguer d’un pàrquing per deixar el vehicle només per anar a treballar. Doncs, una opció seria mirar d’agafar el bus.

D’intentar quadrar el nostre horari laboral o en molts casos ja no només el de la feina, perquè segurament, després de treballar, hi ha qui se’n va al gimnàs o a fer un beure amb els amics i el fet d’anar amb el vehicle personal li dona llibertat de moviment. Aleshores, s’ha d’analitzar la situació i fer números, però  no només valorant els diners, sinó també el desgast emocional, atès que a vegades és millor gastar una mica més, però guanyar en qualitat de vida. El fet d’estar tot el dia emprenyat o amb mala cara perquè trobem una bogeria la quantitat de diners dilapidats en tenir el vehicle aparcat és una font d’ansietat inesgotable. Això per una banda, però és que hi ha molts més exemples i un molt habitual és el gimnàs, ja que actualment, estan tots saturats.

Depenent de l’hora que anem, és inviable exercitar-se correctament perquè hi ha més gent que aparells esportius. No obstant això, durant el dia ja som conscients que quan arribi l’hora d’anar al gimnàs el trobarem saturat, però, així i tot, ens alterem quan estem allà. És incoherent que sabent com està la situació, permetem que ens alteri l’estat anímic. És més productiu cognitivament adaptar-se o buscar un horari diferent per anar-hi i si, així i tot, no és viable, una altra solució és canviar de gimnàs. La qüestió és no perdre la calma innecessàriament, perquè no ens aporta cap benefici, ni guanyem diners, ni la situació millora.

Aleshores, aquí és quan hem de fer servir la ment i buscar alternatives. Per exemple, en el cas del cotxe, seria un bon moment per plantejar-nos vendre’l i fer servir el transport públic, el qual és gratuït i ens estalviem tant la taxa de Govern, com la vinyeta de la ITV, com la mensualitat del pàrquing i també el seu manteniment. Igualment, una altra opció implica comprar una moto i deixar el cotxe per fer sortides fora del país o la compra mensual. El més important és no perdre la calma, la pau mental, i la millor manera de fer-ho és deixant fluir les situacions. Només intentar canviar-les, si no fer-ho, ens perjudica d’alguna manera.