Quan coneixem el nostre valor, sabem amb qui no estar
Quan sabem quin és el nostre valor, no permetem que ningú ens menyspreï. O millor dit, per molt que ho intentin, no aconsegueixen fer-nos sentir inferiors. Poden dir-nos qualsevol bajanada que ens quedarem igual, el nostre estat anímic no es veurà alterat. A tall d’exemple, tenim l’ampolla d’aigua: segons on la comprem, pot costar cèntims o no baixar dels dos euros, perquè no és igual fer-ho en el supermercat que en l’aeroport. Per tant, si l’ampolla pogués decidir on estar, segurament escolliria estar en l’aeroport atès que allà és més valorada. És a dir, la mateixa marca i quantitat d’aigua té un preu diferent en segons quin lloc estigui. Això no obstant, ella manté el seu valor de cost, som nosaltres els que li donem de més, segons les nostres necessitats o l’oferta i la demanda.
Resumint: estic parlant de la calma mental, de conèixer els nostres límits, virtuts i defectes, perquè una vegada som conscients d’aquests conceptes no ens afecten els comentaris aliens. Per tant, sabem en quin entorn moure’ns, escollim els ambients més adients, els que valoren les nostres aptituds i, de manera inevitable, també ho fem amb les amistats i la nostra parella sentimental. Però, tornant a l’ampolla d’aigua, ella és conscient del seu valor hidratant i que els altres no ho tinguin en compte és problema seu, perquè sense beure aigua estem destinats a la mort. Amb això vull dir que mai se sentirà menyspreada per la cervesa o el vi, perquè vitalment és més valuosa. Així doncs, aquest mateix exemple també serveix per entendre qualsevol maltractament: el familiar, sentimental, laboral o entre amics (abús de confiança).
La qüestió radica en el fet que la persona maltractada no es valora prou, no s’adona que està en el lloc o amb les persones equivocades. Malauradament, acostumar-se al malestar és molt fàcil i s’aconsegueix ràpidament, només s’ha de ser sumís, deixar fer als altres, sense oposar resistència i, en pocs dies, estem vivint un infern. Per exemple, hi ha qui és molt actiu físicament, però se sent sol i s’ajunta amb gent totalment oposada a ell, o també hi ha qui s’enamora d’algú amb un estil de vida totalment diferent i per no discutir, s’adapta al seu estil.
El fet és que en ambdues situacions, la persona abandona el seu estil de vida, donant com a resultat la tristor i el malestar perquè ha deixat de costat la seva font d’alegria i energia, l’activitat física. No és conscient del seu valor i s’ha guiat per la valoració externa, la qual és bastant inferior a la real. Si fos conscient, s’hauria adonat que estava amb la gent equivocada, sense la preparació mental per valorar-ho. Perquè s’entengui millor: no anirem de viatge amb algú que no li agrada viatjar, perquè per molt bonic que sigui el lloc on volem anar, ell estarà en desacord i no voldrà sortir de casa o de l’hotel.