Vacances en el segle XXI
Un sopar elegant en el millor restaurant de París, un seient en classe preferent d’un interminable vol al Japó, una habitació d’hotel amb fantàstiques vistes a la glacera del Perito Moreno i més gran que el menjador de moltes cases, un vol exclusiu en helicòpter que et permet veure estampes del Gran Canó del Colorado com les de les fotografies del National Geographic, una nit enlluernant-te amb un cel ple d’aurores boreals en Groenlàndia, un viatge en globus sobre la meravellosa Capadòcia, nedar amb dofins en llibertat en una petita badia de Nova Zelanda i un sense fi d’experiències increïbles més, són les que ocupen els posts de molts ‘instagramers’ de reconegut nom, i que són desitjades i imitades per moltes persones.
Jo reconec que m’encanta viatjar, i que a mesura que em faig gran, i perquè ara m’acompanyen les meves filles en moltes de les meves escapades, he deixat enrere aquells viatges en apartaments barats, amb vols mega-econòmics i trens plens de gent, de quan era molt jove. I és que en aquella època no importava on dormies ni com et desplaçaves, el que era realment important era gaudir de fantàstics paisatges i enriquir-te de l’experiència cultural de conèixer gent nova. Però del fet de buscar unes condicions més còmodes i buscar medis de transports menys eterns, a haver de demanar un crèdit, potser això de les vacances se’ns n’ha anat una mica de les mans.
I és que tres de cada deu viatgers ja es planteja fer ús d’una forma de finançament per a gaudir del seu període vacacional. Les vacances són un moment especial per a relaxar-se i gaudir, però cada vegada més gent s’endeuta per a finançar-les davant l’encariment dels preus i això, a llarg termini, pot portar conseqüències negatives. Pensem que aquests préstecs per a vacances, sempre segons els experts, són perillosos pels seus elevats tipus d’interès i perquè no són analitzats a consciència pel consumidor, que els troba atractius per poder desconnectar amb una bona experiència durant el seu període de descans, i els accepta fàcilment.
La realitat és que la gent continua viatjant. I continua baixant tot i que el ritme de vida s’ha encarit moltíssim en els darrers temps i moltíssima gent té més dificultats per arribar a final de mes. Així i tot, la gent continua viatjant encara que cada vegada és més car divertir-se, malgrat que els viatges continuen sent un embolic, on volar és cada vegada més un malson que no saps que t’oferiran, i les ciutats tenen greus problemes amb el turisme massiu, especialment en determinades dates. Però les xifres són clares, i la demanda de viatges continua assolint xifres rècord. Això sense oblidar que en dates clarament vacacionals és impossible trobar taula en molts restaurants de grans ciutats i és probable que hagis de fer alguna que una altra cua per alimentar-te, tot per acabar essent malservit per cambrers exhaustos d’interminables jornades de treball.
Diuen els que hi entenen que el fet que la gent continuï viatjant es deu en part a què la gent va estalviar molt durant la pandèmia, tot i que és possible que, havent transcorregut ja 3 estius des de la pandèmia, hagin gastat molt més des d’aleshores del que van estalviar. Però la pandèmia va deixar seqüeles, i la gent continua amb el pensament que «el temps és or» perquè no sabem que passarà demà i, per tant, cal fer que cada viatge sigui fabulós i anar per totes, de manera que es gasta més i durant més dies.
I jo em pregunto, realment val la pena? Evidentment que, i sense lloc a dubte, les vacances són fonamentals perquè puguem descansar i desconnectar d’aquelles fonts d’estrès de la vida quotidiana. I que en prendre’ns el temps de descansar i gaudir de diferents activitats, recarreguem energies i millorem la nostra salut mental i física. I, a parer meu, resultar molt enriquidor viatjar i conèixer altres cultures, nova gent, diferents maneres de viure. Tornar d’un viatge és un reinici que, en funció del destí, ens permet agrair tot el que tenim i de vegades no valorem com es mereix. Però val la pensa endeutar-se per uns pocs dies a l’any? Val la pena endeutar-se per un viatge que pot sortir malament? En la meva modesta opinió, no. Crec que hem de ser realistes amb la nostra situació i fer les vacances que les nostres butxaques puguin assolir. D’aquesta manera les podrem recordar amb millor gust de boca durant la resta de l’any fins que arribin les següents.
I avui acabarem amb una frase del que fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1962, l’escriptor estatunidenc John Steinbeck, que diu «La gent no fa viatges, són els viatges els que fan a la gent». I en funció d’aquesta gran frase, cal que escollim un destí per les nostres vacances que, una vegada més, ens ajudi a créixer. I això no sempre implica fer el viatge de moda, el que té millor acceptació, millor paisatge o millors experiències, sinó el que més ens aporti. Ni tan sols depèn de fer un gran viatge, perquè les experiències sempre són millors si nosaltres les fem millor.