La Taula d’El Periòdic

Després del resum dels cinc primers aspectes tractats ahir, avui continuem amb el resum d’altres aspectes de l’Acord d’associació i la gran oportunitat que tindríem amb un rotund NO al referèndum. Un NO al referèndum que, de segur, seria un gran SÍ a una Andorra de qualitat per a tots

6- L’errònia lectura de Govern dels límits en les quotes d’immigració
L’Acord d’associació obliga Andorra a crear un nou estatus de resident anomenant “resident permanent”. Un cop l’Acord entri en vigor, tota persona amb passaport d’un Estat membre de la UE -que a partir de l’1 de gener 2027 compleixi els requisits del Capítol IV de la Directiva 2004/38-  passa a tenir dret a ser resident permanent al Principat.

Tota persona que obtingui el dret a residència permanent ja no requerirà renovar autoritzacions de residència i, en conseqüència aquestes persones deixen de comptar-se com autoritzacions en vigor a partir del moment que obtenen la residència permanent. Tenen un estatus superior. De fet, tenen els mateixos drets que un andorrà excepte el de presentar-se a eleccions i votar.

Per tant, les persones que aconsegueixen el dret a resident permanent ja no es compten en el total de residències en vigor d’un determinat any, qüestió que és molt important als efectes de calcular quants nous permisos de residència ha d’atorgar Andorra segons les dues fórmules matemàtiques que estableix l’Acord: la que determina els nous permisos a atorgar com la diferència entre les autoritzacions en vigor en aquell moment i  la mitjana d’autoritzacions en vigor dels cinc anys precedents més un percentatge d’increment; i la fórmula matemàtica que, en cas que les autoritzacions en vigor d’un any siguin inferiors a les de l’any precedent, Govern ha d’atorgar el total de nous permisos que sigui necessari per compensar aquesta disminució.

És indiscutible que aquest dret a residència permanent, avui, no existeix a Andorra i sols existiria un cop l’Acord d’associació entrés en vigor.

Govern ha fet els seus càlculs de quotes d’immigració com si tot ciutadà de la UE amb més de cinc anys de residència ja tingués dret a residència permanent de manera retroactiva des de 2015 i això porta a Govern a no incloure als residents de més de cinc anys dins del total d’autoritzacions en vigor. Aquesta interpretació ens sembla contrària a la que el text fa, literal, a més de tenir un doble efecte important, i és pel qual s’explica les baixíssimes quotes que Govern ha estimat; per una banda, divideix per tres les quotes a atorgar entre la data d’entrada en vigor de l’Acord i el 2028, i per l’altra, elimina “l’efecte 1 de gener 2027” que és la data a partir de la qual l’Acord d’associació activa el dret a residència permanent i provoca una disminució d’unes 31.000 persones (segons les xifres de l’AR+I) que fins aquella data tindrien autoritzacions en vigor i que deixarien de comptar com a tals per què passarien a tenir residència permanent. Un “efecte 1 de gener 2027” que obligaria d’Andorra a atorgar 31.000 nous permisos a ciutadans de la UE durant el 2028. Una obligació que, de fet, implicaria la lliure circulació de persones sense límits de quotes com, de fet, estableix el protocol específic per a Andorra de l’Acord d’associació.

7- L’errònia lectura de Govern dels reagrupaments familiars

Avui Andorra aplica unes duríssimes condicions per fer reagrupaments familiars, basades en l’exigència d’uns salaris mínims (i la corresponent cotització a la CASS) per cada persona reagrupada; o en exigir unes aportacions econòmiques mínimes per obtenir la residència per reagrupament.

Amb l’Acord, desapareixerien les actuals limitacions al reagrupament per als residents amb passaport d’un Estat membre de la UE. L’annex VIII, apartat III de l’Acord és clar: tot familiar (tingui la nacionalitat que tingui) d’un ciutadà d’un Estat membre de la UE amb autorització de residència a Andorra o amb estatut de resident permanent, té dret a obtenir la mateixa autorització o estatut que el seu familiar resident a Andorra. Sense límits i amb tots els drets sanitaris, d’escolarització, econòmics i de prestacions socials.

Govern estima que sols 22 persones a l’any s’acolliran a aquest reagrupament familiar. Una xifra artificiosa i que Govern no justifica. Una estimació especulativa de Govern que ens sembla impossible atès que actualment els residents a Andorra dels Estats membre de la UE que no poden gaudir de reagrupament (per no tenir els sous mínims que obliguen les normes andorranes actuals de reagrupament) i que passarien a gaudir del dret a reagrupar tots els seus familiars en primer grau, serien més de 20.000 persones.

8- Informes d’impacte de base fluixa i resultats contradictoris

Govern (AR+I) ens ha presentat un estudi d’impacte fet amb eines de simulació que simplifiquen l’economia andorrana com un model d’estricta economia neoclàssica. Un model d’equilibri general aplicat en què tot queda explicat per unes equacions d’equilibri perfectes, que poca cosa tenen a veure amb els comportaments de l’economia andorrana i que no haguessin previst cap de les nostres crisis. Un estudi que s’ha fet sense tenir cap dada sobre el creixement futur d’Andorra en cap supòsit i que incorpora artificiosament que Andorra tindrà el creixement que l’OCDE preveu per a la UE dels 27. Un informe que quantifica l’impacte econòmic de l’Acord d’associació en uns creixements ridículs: un creixement de l’1% del PIB per al 2030, un creixement de les exportacions de 23 milions per al 2033, un creixement de les importacions d’un 3% i establert a partir del supòsit que les importacions s’expliquen tan sols pel nivell d’aranzels. Destaquem la fredor de l’informe que remarca que la llibertat de circulació de persones posarà pressió a la baixa als sous i arriba a dir, negra sobre blanc, que això tindrà l’efecte positiu d’augmentar la competitivitat de la producció del país.

9- La gran oportunitat per Andorra si el resultat del referèndum és NO

Govern és el primer a reconèixer -ara que han fet el mal amb una obertura econòmica temeràriament especulativa- que Andorra necessita una llei Òmnibus que controli la inversió estrangera i les bombolles especulatives que distorsionen els equilibris econòmics i socials d’Andorra. Per tant, Govern passa a ser el primer que reconeix que Andorra no podrà sobreviure a la bombolla que es produirà per l’obertura econòmica que comporta l’Acord. Un Acord d’associació que prohibiria una llei limitativa de la llibertat de circulació de capitals i persones com l’actual projecte de llei Òmnibus.  

Per altre costat, les Eleccions Europees han demostrat el cansament de molts ciutadans europeus amb Brussel·les: més del 50% d’abstenció i un vot creixent dels euro-escèptics o euro-fatigats.
Constatem que cada dia hi ha més persones amb projectes econòmics i socials de qualitat que somien en conduir les seves activitats des d’un territori geogràfic europeu però sense quedar subjectes a les ofegants directives comunitàries.

Una Andorra que voti un NO rotund, passaria el positiu i clar missatge que volem ser un territori europeu que no vol quedar sotmès a les directives comunitàries, que vol diferenciació, que vol controlar els seus fluxos migratoris, que vol controlar les seves fronteres i duanes, que fa de la seguretat  una prioritat d’Estat, que vol controlar la inversió especulativa estrangera... un missatge que finalment atraurà projectes de qualitat.

Un missatge que finalment ens alliberarà dels projectes especulatius i de quantitat que fins ara han vingut a Andorra, atrets pel missatge d’associació amb la UE que Govern ha mantingut des del 2011.

10- Temes que tractarem després de Meritxell

Després del parèntesi estival analitzarem a fons altres temes, molt importants per decidir sobre l’Acord d’associació.

Entre altres temes, revisarem com, des de Govern (AR+I) s’han manipulat els resultats dels impactes de l’Acord d’associació assignant paràmetres artificiosos en els estudis d’impacte sectorials.
Per exemple, destacarem com seria un càlcul ben fet de l’impacte de l’Acord d’associació en el sector financer. Constatem que, segons l’estudi d’impacte de Govern (AR+I), l’únic sector que tindria un resultat realment positiu seria el sector financer, però quan analitzem les fórmules matemàtiques utilitzades per calcular els resultats del sector financer, constatem que determinen el resultat a partir d’un únic paràmetre que és la disminució de barreres no aranzelàries al sector financer. Un artifici que no té en compte altres paràmetres afectats per l’acord financer, com la pèrdua de credibilitat del sector que resulta de la dura posició dels supervisors europeus i de les brutals mesures de control i examen que aplicaran des de Brussel·les al sector financer i als seus clients si es ratifica l’Acord.

Després de Meritxell revisarem els estudis sectorials. Destacarem el dur impacte que el text pactat tindrà sobre el sector agrícola i ramader andorrà. Destacarem el dur impacte que l’Acord tindrà en la reducció de salaris i la forta substitució de càrrecs alts i mitjans tant a l’Administració central com a les comunals i a les grans empreses. Càrrecs que ràpidament serien substituïts per professionals d’Estats membres de la UE que tenen millor experiència en la interpretació i aplicació de l’ampli cabal de directives i reglaments que Andorra hauria d’aplicar de cop amb l’entrada en vigor de l’acord d’associació.

Un altre tema que tractarem a fons i al que hi dedicarem esforços i donarem veu serà  el procés d’acompanyament a la Plataforma del NO a l’Acord d’associació i SÍ a una Andorra sostenible i de qualitat. Una plataforma transversal del NO a l’Acord que, ben segur, sorgirà naturalment agrupant els diferents grups de ciutadans, sectors d’activitat i plataformes ciutadanes i polítiques que, progressivament, s’aniran organitzant per tenir una estructura per aportar informació completa, clara i transparent a la ciutadania sobirana i per supervisar el procés electoral, tant a la Batllia com a les meses electorals.
Ens comprometem a tractar, amb transparència, una llarga llista de temes d’estudi i de propostes de solucions significatives que publicarem després de Meritxell. Bon estiu a tothom!