La Taula d’El Periòdic

1- La llei Òmnibus implica el reconeixement de Govern que l’Acord d’associació faria impossible la vida a Andorra a la majoria d’Andorrans

Comencem per destacar que, amb el projecte de llei òmnibus, Govern reconeix que Andorra és massa fràgil per suportar els efectes especulatius i de creixement quantitatiu descontrolat que ha provocat l’obertura econòmica. El mateix Govern ha hagut de concloure que és necessari posar uns límits a la inversió estrangera i dels residents. Uns límits que ens porten pràcticament a aquella remota època del prestanoms immobiliari. Resumint, Govern ha conclòs que l’obertura econòmica ha reduït la qualitat de vida de la majoria de la ciutadania, que no és sostenible per Andorra, que no es pot mantenir l’obertura econòmica que hem tingut fins ara.

Per altre costat, Govern sempre ha defensat que l’acord d’associació representava el pas final, l’assoliment de l’objectiu final de l’obertura econòmica. De fet, és indiscutible que el text oficial (anglès) de l’Acord d’associació comporta una obertura econòmica major que l’existent fins ara.

Estem davant d’una profunda contradicció del mateix Govern. Si l’Executiu es veu obligat a entrar un projecte de llei Òmnibus per tornar als límits de la inversió immobiliària de les èpoques del prestanoms, per aturar una especulació que fa impossible la vida dels andorrans, Govern no pot defensar un pacte amb la UE que obligaria a Andorra a una obertura econòmica superior a l’actual. Un Acord d’associació amb el que seria impossible per Andorra mantenir en vigor una llei que limités la lliure circulació de capitals i persones al nivell que es projecta amb la llei d’Habitatge.

Aquesta és una contradicció fonamental de Govern que implica que el mateix Govern reconegui que el Principat no podria suportar l’obertura econòmica que implica el text pactat.

2- La ruptura de l’homologació i els conflictes de sobirania

Andorra ha seguit un programa d’harmonització de normes per aconseguir una diferenciació homologada.

L’Acord d’associació posaria fi a la diferenciació d’Andorra. L’obligació d’assumir tot el cabal comunitari relatiu a les activitats econòmiques i socials d’Andorra que implica l’Acord d’associació, posaria fi a la diferenciació (homologada). Donaria com a resultat l’homogeneïtzació econòmica i social d’Andorra amb la resta de la UE. L’Acord d’associació implicaria l’homogeneïtzació, la pèrdua de diferenciació. Seria la fi de la diferenciació homologada.

L’Acord d’associació també implicaria una confrontació de sobiranies. La Constitució va atorgar la sobirania al poble andorrà i va crear un teixit institucional elegit de manera directa o indirecta pel poble sobirà. Amb l’Acord d’associació el poble andorrà no tindria cap representació a les institucions europees, mentre que Andorra quedaria sotmesa al poder legislatiu dels 27 i a estar sota el control judicial d’uns tribunals controlats pels 27 membres.

De fet, no tenen cap sentit els rumors que alguns andorrans aconseguirien llocs de treball amb grans remuneracions al Parlament Europeu o a altres institucions europees, atès que Andorra no tindrà cap poder executiu a la UE.

La realitat és que, amb la Constitució, Andorra va passar de dos Veguers a una sobirania popular. També és cert que, amb l’Acord, el poble andorrà passaria de l’actual sobirania popular a quedar sotmesa a la sobirania legislativa i al poder judicial de «27 veguers», a estar sotmesa a 27 Estats forans.

3- El referèndum que planteja Govern no seria democràtic

Andorra, com Estat membre del Consell d’Europa s’hauria d’obligar, com fan totes les democràcies europees, a complir les directrius de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa sobre referèndums. Hem analitzat extensament que Govern no compleix les obligacions d’igualtat d’oportunitats per als defensors del SÍ i per als defensors del NO. Com igualtat de recursos financers públics, igualtat de participació en els mitjans de comunicació públics, igualtat de recursos per fer estudis, igualtat de recursos per aportar informació a la ciutadania. Però sobretot, Govern no garanteix les obligacions de transparència i seguretat que haurien d’acompanyar el vot judicial. Un vot judicial que tant enrenou ha generat des de fa temps a les eleccions andorranes i que avui ha entrat a tràmit al Tribunal Constitucional, sotmès a greus acusacions.

4- La circulació de mercaderies continuarà sotmesa a controls duaners

Contràriament al que Govern havia afirmat, el text de l’Acord demostra que la UE no ha acceptat el nostre IGI com un impost homologable amb l’IVA. També queda confirmat que la UE no ha acceptat que el nostre tipus general d’IGI del 4,5% sigui un tipus homologable amb el tipus general mínim del 15% d’IVA exigit per les directives comunitàries.

Per tant, amb l’Acord, seria impossible la lliure circulació de mercaderies.

La realitat és que totes les mercaderies que Andorra exporti o importi encara serien subjectes a despatx de Duana, amb les corresponents pèrdues de temps, paperassa, despeses i liquidacions creuades d’IVA i d’IGI, com fins ara.

La realitat és que Andorra no aconseguiria l’objectiu que tothom considerava com el principal objectiu de l’Acord d’associació al mercat únic: no s’aconsegueix la lliure circulació de mercaderies. Les mercaderies continuen sotmeses a control duaner.

5- No és cert el missatge de la por que la UE prendria represàlies contra Andorra si sortís NO

Govern va acompanyar l’anunci del referèndum sobre l’Acord d’associació amb missatges de la por. Per exemple, el missatge tan estès que després de tants anys de negociació, Andorra no pot dir que NO a l’Acord d’associació perquè seria una ofensa que la UE no ens perdonaria. El missatge de la por que la UE prendria represàlies com cancel·lar l’Acord duaner actual, l’Acord monetari o els acords de bon veïnatge.
Aquests missatges de la por són falsos i Govern sap que ho són.

Govern sap perfectament que totes les decisions de la UE es prenen per escrit i que han de passar els estrictes processos de controls i garanties democràtiques. A la UE no es prenen decisions en calent, ni decisions des de la perversitat o des de la revenja personal. Tot diplomàtic de carrera sap perfectament que la UE mai actuaria de manera mesquina o irrespectuosa vers la decisió d’una ciutadania sobirana.
Després d’aquests missatges de la por que Govern va fer córrer, hem vist com l’Executiu ha deixat de dir aquestes absurditats. Sens dubte per què algú de la UE els ha fet veure que Brussel·les no es pot deixar dir aquestes coses, i perquè algú de la UE ha fet veure a Govern que no es deixaran dir que Brussel·les actuaria al marge de la llei contra decisions democràtiques d’un poble sobirà. Avui en dia, Govern ha deixat de dir aquests disbarats i la veritat és que ja queden pocs ciutadans que repeteixin els missatges de la por que Govern va fer circular. Tothom ha anat veient que no tenen cap fonamentació ni cap credibilitat.
Diguem-ho clar, si el resultat del referèndum és un NO rotund, la UE simplement deixarà de costat l’agenda de l’Acord d’associació i continuarem amb els acords firmats fins ara. Sens dubte encara explorarem vies de bon veïnatge com sempre s’ha fet. Altres països s’han retirat de negociacions Mònaco o han dit NO, via referèndums, com Suïssa i tots els acords anteriors que tenien aquests països amb la UE segueixen en vigor i continuen treballant, des de la diplomàcia i el respecte mutu, per trobar vies d’entesa i de bon veïnatge.

Aquest dijous tractarem el problema de l’errònia lectura que Govern fa sobre les quotes de permisos de residència, sobre els reagrupaments familiars i la importància que tenen els problemes de fons de l’estudi d’impacte de Govern (fet i presentat per l’AR+I). Avançarem alguns dels temes que tractarem després de Meritxell com l’erroni càlcul de l’impacte de l’Acord en el sector financer, que no serà tan positiu com diu l’AR+I.

Demà destacarem una important solució per a Andorra: el fort impacte positiu per a Andorra que tindria un rotund NO al referèndum. Un NO rotund al referèndum que seria un gran SÍ a una Andorra sostenible, amb un creixement econòmic i social de qualitat, lluny de les tensions que crea l’actual creixement especulatiu de quantitat i que s’agreujaria amb l’Acord d’associació.