Dictador Maduro, amb complicitat d’Occident?
Maduro va «vèncer» en les eleccions de Veneçuela. Malgrat la poca fiabilitat i la persecució de molts opositors, el líder autoritari no ha vist minvada la seva posició de poder.
És cert que des de molts organismes internacionals s’han criticat les seves pràctiques autoritàries, però de moment cap Estat ni organització internacional ha fet pressió perquè la situació canviï. Alguns polítics han demanat garanties i d’altres no han volgut reconèixer la victòria, fins i tot, polítics del seu bàndol ideològic han demanat més transparència.
El fet més anecdòtic és l’estira-i-arronsa amb Elon Musk, però que no passen de ser missatges creuats. La poca pressió internacional després de les eleccions té una explicació global. Des de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, Occident ha anat posant sancions a Putin, però els recursos que es compraven a orient, necessitaven un substitut. Per aquest motiu, i per a satisfer les necessitats energètiques occidentals, les pressions al govern de Veneçuela van disminuir i es van comprar moltes matèries primeres al dit país.
És a dir, que per a satisfer les necessitats occidentals, s’ha de ser més permissiu o bé amb Maduro o amb Putin. Vistos els escenaris que hi ha sobre la taula, el més probable és que les pressions internacionals siguin lleugeres i el focus estigui a Europa.
A menys que no canviï dràsticament l’escenari polític i global, Maduro continuarà exercint com a dictador a Veneçuela.