Omar el Bachiri Psicòleg clínic

De les sis emocions universals que hi ha, és a dir, que tots compartim: la tristesa, la por i la ràbia són les que pitjors sentiments provoquen o si més no, els més nocius. A tall d’exemple tenim: la soledat, l’aïllament, el rancor o la dependència, d’entre molts d’altres. És curiós perquè cap emoció dura més de noranta segons, només que una vegada el nostre cervell els associa un sentiment, la cosa canvia per complet donat que, els sentiments poden durar de per vida perquè no estan limitats en el temps. 

Quanta gent no ha adquirit un TOC (trastorn obsessivocompulsiu) per haver associat un sentiment negatiu a l’emoció de por i ara, no pot deixar de rentar-se les mans contínuament o comprovar constantment, que la porta estigui tancada?  Igualment amb la soledat, hi ha qui té por de tornar-se a enamorar perquè ha patit molt amb la seva separació i, per tant, prefereix quedar-se sol, tot i no estar bé, perquè enyora estar en parella.

És a dir, en algun moment de la seva vida van experimentar una emoció negativa i l’hi han associat un sentiment en concret. En aquests dos casos serien la dependència a haver d’efectuar un ritual per superar el malestar i la soledat buscada, però per por de patir i no per plaer, que és com hauria de ser. Per tant, veien la força que tenen els sentiments, perquè quan l’emoció és positiva, els sentiments que els associem no duren tant de temps. Per exemple: amb el naixement d’un fill o la recuperació de la salut (tornar a caminar, a parlar, a escoltar, a veure, etc.) És il·lògica aquesta diferència i encara ho és més quan ens pregunten com estem i se sorprenen amb la nostra resposta: estem de meravella!

Es pot entendre que si estem malament, contestem amb adjectius negatius, però, aleshores, estant bé, hauríem de fer igual, contestar amb els alegres. La qüestió és no permetre que una emoció que no supera els noranta segons en el nostre cervell, ens condicioni el dia, la setmana o la vida. No podem permetre que el nostre cervell generalitzi les situacions negatives i això, s’aconsegueix entenent la funció dels sentiments i no és més que donar-li un sentit a l’emoció sorgida, però tampoc ha de ser definitiva.

Pel nostre bé, ha de ser temporal, el temps necessari per afrontar l’emoció de manera productiva; la superarem o la gaudirem, però després, continuem amb la nostra vida i un exemple bastant clar ho tenim amb els jugadors de futbol, quan guanyen la Champions o la lliga, ho celebren durant uns dies, però passat unes setmanes, se n’obliden i tornen al seu estat emocional anterior, perquè no fer-ho, seria viure en el passat i, per tant, no buscarien millorar per revalidar el títol.

Aleshores, per què deixar que els sentiments negatius s’apropiïn del control emocional i condicionin el nostre cervell a pensar en bucle, recordant constantment l’emoció negativa i, consegüentment, el priven de canviar les associacions per unes més adaptades a la situació actual, al present atès que, la vida és ara i aquí?