Sexe dèbil, ens anomenen
Fins fa relativament poc si buscaves al diccionari «sexe dèbil» es definia com a «conjunt de les dones», a seques. La definició actualitzada de l’expressió (també anomenada ara «el bell sexe») que recull el diccionari, fa constar que, «sovint», aquestes paraules es fan servir amb un valor discriminatori.
En qualsevol cas, en aquestes estem, ens diuen el sexe dèbil, com si el fet que tinguem menys força per a executar determinades tasques ens fes més dèbils. Doncs no, senyors, deixeu-me que us digui que tenir menys força ens fa menys fortes, o menys brutes, segons es miri, però en cap cas ens fa dèbils. O algú pretén creure que una persona que és capaç d’engendrar un ésser viu dintre del seu cos, que és capaç d’obrir sola les seves carns per portar una nova vida, que és capaç de prendre cura de les persones que estima fins i tot quan ella no està en condicions, és una persona dèbil?
Però encara podríem dir molt més. Està comprovat científicament que, genèticament les dones som més fortes que els homes. I és que tenim aproximadament 1.000 gens extra que resideixen en el cromosoma X (recordem que les dones tenim dos X, mentre l’home només en té un), aquests gens estan involucrats en la formació i manteniment del cervell i del sistema immune, i poden ser utilitzats en les nostres vides diàries, la qual cosa és un gran avantatge per nosaltres enfront dels homes. Segons els experts, les dones vivim, de mitjana, més temps que els homes, i tenim sistemes immunitaris més forts. A més, tenim menys probabilitats de patir una discapacitat del desenvolupament, tenim més possibilitats de veure el món en una varietat més àmplia de colors i, en general, som millors en la lluita contra el càncer. En el cas dels nadons prematurs extrems, els nascuts abans de les 28 setmanes, el percentatge de supervivència també és molt més alt en les nenes. Inclús podríem afegir que els espermatozous amb cromosoma X, tot i ser més lents que els altres, són més resistents i sobreviuen més temps una vegada alliberats. És a dir, les dones, simplement, som més fortes que els homes en totes les etapes de la vida, fins i tot en la concepció.
En definitiva, a les dones se’ns poden dir moltes coses, menys dèbils, us ho puc ben assegurar. I encara resulta més graciós que ens diguin el «sexe dèbil», perquè si les dones som més fortes en molts aspectes, no parlem del sexual, en els quals ens emportem la medalla d’or. I a tall d’exemple, podríem parlar de fets com que l’orgasme masculí dura entre 3 i 9 segons, mentre que l’orgasme femení dura entre 13 i 20 segons i pot assolir els 50 segons en alguns casos. I tampoc podem obviar que mentre les dones podem tornar a mantenir relacions sexuals res més aconseguir l’orgasme, els homes necessiten un temps de descans per tornar a sentir desig sexual i aconseguir una nova erecció, de manera que es considera l’home monorgàsmic, i, en canvi, hi ha un percentatge elevat de dones multiorgàsmiques, i una xifra no tan alta de dones poliorgàsmiques (que no és ben bé el mateix, avui tampoc us ho explicaré, però que si voleu saber la diferència segur que la trobareu a Google). És a dir, les dones tenim orgasmes més duradors i de diferents tipus i, per tant, sexualment som de tot, menys dèbils.
I arribats aquest punt entrarem en una altra de les controvèrsies entre homes i dones. Partint de la base que les dones som totes molt diferents (i si allò de què «totes les dones són iguals» no aplica en cap àmbit, en el sexual encara menys), el fet que una sigui monorgàsmica, i una altra multiorgàsmica o poliorgàsmica, no fa que una sigui millor que l’altra. I és que independentment de que totes hem experimentat amb el nostre cos per conèixer quins són els nostres límits, cadascuna té els seus, nosaltres no valorem la intensitat sinó la qualitat. I per això, jo no recordo amb especial atenció cap de les nits en què he assolit molts orgasmes, però sí que recordo amb un gran somriure les nits que he assolit el que era «l’orgasme de la meva vida» (metafòricament parlant). Així que per molt que als homes els hi preocupi assolir grans fites heroiques en una mateixa nit (i millor no recordar la mítica frase de «dos -o tres, o els que s’escaiguin-, sense treure-la»), el gran èxit està en la qualitat, i no en la quantitat, i si aquesta és bona us asseguro que ens trobareu disposades molt més sovint.
També cal tenir present que, independentment de la zona del cos que cada dona prefereixi per la seva estimulació en l’acte sexual, el major i més potent òrgan sexual no està entre les cames d’homes o dones, sinó darrere de les orelles. I és que el cervell, a més de controlar i enviar missatges a totes les parts del cos, també controla la resposta sexual de les persones, és a dir, com reacciona el cos davant l’excitació, el sexe o la masturbació. Sense oblidar que és la part en la qual s’allotgen les fantasies sexuals. És a través del cervell que s’inicia el procés d’excitació sexual en resposta als pensaments que sorgeixen durant l’estimulació sexual visual, auditiva, olfactòria i gustativa. I una vegada més hem de recordar que són les carícies i els famosos previs els que gairebé sempre desperten més pensaments sexuals, que en el cas de les dones són més necessaris. Així que si us preocupa aconseguir un bon orgasme en la vostra parella, no cal ser un superheroi, sinó aconseguir estimular el seu cervell per generar una experiència d’allò més plaent.
I acabarem avui amb una frase de l’actriu estatunidenca Marilyn Monroe, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l’edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l’erotisme, un dels sex-symbols més importants del segle XX, i posteriorment una icona pop, i que diu: «L’home ha d’estimular l’ànim i l’esperit de la dona per a fer el sexe estimulant. El veritable amant és l’home que emociona en tocar-te el cap, en somriure o en mirar-la als ulls».