La Taula d’El Periòdic

La llei Òmnibus confirma que l’Acord d’associació no és viable per Andorra

Govern i els grups parlamentaris que li donen suport han entrat a tràmit parlamentari la llei Òmnibus per què han arribat a la conclusió que Andorra és massa petita i vulnerable per suportar l’obertura econòmica i els fluxos d’immigració actuals. No entrarem en qui va dir què, ni en depurar responsabilitats de per què hem arribat a l’escenari actual, el qual està complicant la vida a la ciutadania del país. El fet és que, entre altres mesures, l’actual majoria ha consensuat que Andorra necessita:
—Limitar la inversió en immobles a un habitatge unifamiliar o dos pisos a:
. Les persones físiques no residents
. Les persones jurídiques no andorranes;
. Les persones físiques amb menys de tres anys de residència
. Les societats andorranes amb participació estrangera de més del 25%

—Limitar la inversió directa estrangera i sotmetre-la a control previ quan representi més del 25% del capital de la societat andorrana o quan un únic estranger tingui més del 10%.
Ara analitzem què estableix l’Acord d’associació en relació amb els punts que la llei Òmnibus limitarà.
Bàsicament, l’Acord es fonamenta en la lliure circulació de persones i capitals que, tradicionalment impliquen, entre d’altres, les següents qüestions:
—Per a les persones físiques:
. Llibertat per adquirir accions de societats d’un altre país
. Llibertat per comprar immobles a un altre país

—Per a les persones jurídiques, llibertat per invertir i ser propietari d’empreses a un altre país
Per tant, l’Acord d’associació es fonamenta en uns principis de llibertat de circulació de capitals i de persones que són incompatibles amb l’aplicació de les disposicions de la llei Òmnibus en el cas de ciutadans d’un estat membre de la UE.
Certament, l’Acord d’associació estableix la possibilitat que Andorra limiti la inversió de ciutadans de la UE a Andorra. Però les limitacions a la lliure circulació de capitals que podria aplicar el Principat queden definides a l’Article 97 de l’Acord, dins del Capítol 6 dedicat a les mesures de salvaguarda i força major. Aquest Article 97 de l’Acord d’associació estableix clarament que les limitacions a la llibertat d’inversió de ciutadans de la UE a Andorra tant en immobles com en societats queden restringides a casos extrems i sols poden ser mesures temporals que s’han de revisar cada tres mesos per un Comitè conjunt de la UE i Andorra. En cas de desacord amb la decisió del Comitè conjunt es pot acudir a un arbitratge europeu. Unes disposicions que no són compatibles amb l’aplicació de la llei Òmnibus per a ciutadans i societats d’estats membres de la UE.

Resumint en forma de pseudosil·logisme
—La realitat ens porta a un escenari en el qual la majoria que dona suport a Govern conclou que Andorra és massa fràgil per suportar la duresa que implica una obertura econòmica que pugui especular amb els nostres immobles i les nostres societats.

—Al mateix temps la realitat és que amb l’Acord d’associació Andorra no podrà limitar les inversions fetes per societats o ciutadans d’un estat membre de la UE en immobles o societats d’Andorra.

—Per tant, la deducció del sil·logisme és indiscutible: El reconeixement de la fragilitat d’Andorra que implica la llei Òmnibus, ens porta a l’evidència que Andorra és massa fràgil per poder implementar l’Acord d’associació.
Amb la llei Òmnibus, el mateix Govern reconeix que Andorra necessita una llei que limiti la inversió estrangera. Una llei que no serà possible amb l’Acord d’associació i que l’acció del mateix Executiu confirma que l’administració és molt conscient que el país col·lapsarà amb l’Acord. Andorra té un problema greu quan, el mateix Govern que defensa el text pactat, considera necessària una llei incompatible amb l’Acord per protegir a Andorra dels efectes negatius d’una obertura econòmica com la que implica l’Acord d’associació.