Laura Gómez Rodríguez

La recent lectura de la Memòria 2023 del Col·legi de Periodistes de Catalunya m'ha portat a una reflexió i a una extrapolació de la situació a Andorra. L’informe revela una realitat preocupant: Catalunya compta amb només 4.300 col·legiats, una xifra que, sumada a la falta d’un registre oficial del total de professionals que exerceixen el periodisme, accentua les alarmes sobre la regulació de la professió. La discrepància entre la quantitat de col·legiats i el nombre total de periodistes destaca no només una baixa taxa de col·legiació, sinó també un qüestionament crucial: per què la col·legiació no és obligatòria per exercir el periodisme? I a Andorra, s’ha plantejat la creació d’una figura de col·legiació obligatòria?

Històricament, la premsa ha estat considerada el quart poder, tal com van definir autors com Montesquieu, Tocqueville i Habermas. Aquest poder deriva de la capacitat d’influir en l’opinió pública, modelar la percepció de la realitat i, en última instància, contribuir a la formació de la història. No estem parlant només d’un simple rol informatiu; el periodisme té la capacitat de definir el curs d’esdeveniments transcendents i d’impactar profundament en la vida de les persones.

És cert que els periodistes no tenen una responsabilitat com pot ser la vida d’una persona, ni la llibertat o condemna d’un individu depèn del seu treball. Implicacions que poden esdevenir el fet de ser metge o advocat. Tanmateix, la seva influència en l’opinió pública és igualment significativa. Els mitjans tenen el poder de construir narratives, difondre veritats o falsedats, i els seus reportatges poden tenir efectes que perduraran en el temps, tal com va demostrar el famós episodi de la 'Guerra dels Mons' d’Orson Welles, el 1938. Aquest esdeveniment va demostrar, sense dubte, l’impacte profund que els mitjans poden tenir sobre la societat. Avui dia, aquest impacte s’ha incrementat exponencialment amb l’arribada de les tecnologies actuals i la intel·ligència artificial.

En un moment geopolític i social en què hi ha postures que aposten pel canvi i altres pel conservadorisme al Principat, la responsabilitat d’informar amb rigor i veracitat recau sobre les redaccions del país. L’absència d’una obligatorietat de col·legiació per exercir el periodisme genera un buit que pot permetre l’entrada de pràctiques no regulades i la proliferació d’informació falsa o esbiaixada. La manca de supervisió professional i formació adequada pot traduir-se en una informació deficient que perjudica la confiança pública en els mitjans de comunicació. Això podria impulsar la proposta de crear una regulació transparent i neutral de la professió a Andorra.

Pensar en la possibilitat d’exercir el periodisme sense el suport d’una col·legiació i les corresponents garanties és tan preocupant com permetre obrir la veda en un camp de manipulació que pot ser molt prolífic. La col·legiació obligatòria garantiria que tots els professionals del periodisme compleixin amb estàndards de rigor, ètica i formació, els quals assegurin una pràctica adequada i un compromís real amb la veritat.

La col·legiació no hauria de ser vista com una mera formalitat administrativa, sinó com una mesura essencial per garantir que el periodisme, com a pilar de la democràcia i de la societat informada, es mantingui lliure de les amenaces que suposen la desinformació i el mal ús dels mitjans. En un món on les notícies falses es difonen amb la mateixa rapidesa que la informació verídica, establir un sistema de col·legiació obligatòria és una necessitat urgent per preservar la integritat i la credibilitat del periodisme.