Les persones que ens deixen emprentes
La setmana passada comentàvem que totes les persones que passen per la nostra vida significaran alguna cosa, i afegíem que algunes ens inspiraran i trauran el millor de nosaltres, d’altres ens posaran a prova o ens faran viure moments difícils, i algunes passaran per la nostra vida per ensenyar-nos a no ser com elles. Però si hi ha una cosa que tinc clara és que no totes aquestes persones deixaran una empremta, perquè no tothom té la capacitat de marcar la vida dels altres, almenys no a llarg termini.
La vida no es tracta de quant avancem, sinó de les empremtes que deixem, en les persones, en el cor, en el nostre propi camí i en el camí dels altres, i el que és realment important és intentar assegurar-nos que les nostres empremtes siguin positives. I és que, almenys a mi, m’agraden les persones que deixen empremtes i no cicatrius, les persones que ens deixen empremtes i no les que ens marquen per a tota la vida.
Al llarg del nostre viatge, ens trobarem persones que entren a la nostra vida i ho capgiren tot. Parlem d’aquelles persones per les quals val la pena parar, respirar i valorar, perquè són les que ens ensenyen el valor del que realment importa, com els detalls i els gestos petits. Les que ens ensenyen que hi ha mirades que ho diuen tot, la importància d’un somriure, el valor d’un suau frec a la mà, la profunditat de les paraules no dites, les que ens fan apreciar una abraçada infinita barrejada amb aigua de mar, una olor subtil i un despertar al seu costat. Hi ha persones que fan que tot tingui sentit, fins i tot el que no importava fins al moment en què les vam conèixer. Són persones autèntiques que marquen un abans i un després en la nostra vida, que arriben com un buf d’aire fresc i que, si se’n van, romanen com a empremta indeleble en els nostres records.
Però hi ha una gran diferència entre deixar empremta o deixar cicatrius. Les cicatrius són marques de mal, de ferides obertes, d’emocions que necessitem netejar. Les cicatrius són marques que no triem tenir i que ens recorden un dolor que es podia haver evitat. Al contrari de les empremtes, les quals són marques inesborrables en la pell i en la memòria que ens fan rememorar moments d’amor, d’aprenentatge i de creixement, que ens deixen les persones que quan t’abracen reconstrueixen el teu interior. Per aquesta raó no importa tant la quantitat com la qualitat de la gent que ens envolta, perquè té més valor la manera de donar que el que es dona. I de les diferents maneres que tenim de donar i així deixar empremta, potser una de les més maques és donar un aprenentatge, ensenyar alguna cosa important.
I en aquest camí trobarem qui ens doni les lliçons ‘boniques’, persones amb les quals ens sentim connectats, amb les quals vibrem. Que ens ajuden i ens inculquen la importància d’ajudar. Que són agraïdes i generoses i ens animen a veure el que té de bo la vida. I que tenen la capacitat d’estimar, i ens donen la lliçó més preciosa de totes, perquè a través d’elles aprenem a estimar i també a estimar-nos.
També trobarem els qui ens donin les lliçons difícils. Que es burlen i ens ensenyen a ser més forts i a tenir la determinació per superar els nostres límits, que fent-nos patir ens ensenyen la importància de la compassió i la força del perdó. Lliçons que ens marcaran per sempre, deixant també una empremta.
I és que totes les persones que ens creuem ens acaben ensenyant alguna cosa. A vegades ho faran sense que ni ens adonem, com l’amic que ens ajuda sense demanar res a canvi, la veïna que ens escolta, el fill que l’embolica constantment, tots ells tenen una lliçó a ensenyar-nos. I sovint les empremtes que ens deixen no ens resulten visibles, però hi són. Així que cal que apreciem i agraïm a totes aquestes persones que ens han donat les lliçons boniques i també a les que ens han donat les lliçons difícils, les que ens han deixat una gran empremta, perquè han contribuït a fer de cadascú de nosaltres una millor persona.
I avui acabarem amb una gran frase del poeta, narrador i assagista argentí Jorge Luis Borges, que diu: “Cada persona que passa per la nostra vida és única. Sempre deixa una mica de si i es porta una mica de nosaltres. Hi haurà els que s’emportaran molt, però no hi haurà dels que no ens deixaran res. Aquesta és la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat”. I jo afegiria que n’hi ha algunes d’aquestes persones que en aquesta mica que deixa de si en nosaltres, ens deixarà una gran i meravellosa empremta.