Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Certament que la millor manera de gaudir és sent conscient en tot moment de l’ara i aquí, però, paral·lelament, també podem estar pensant en el demà. És a dir, són dues coses diferents i, per tant, s’han de fer també de manera diferent; aleshores, mentre estem gaudim del present, deixem el demà de banda, però no del tot. A tall d’exemple: podem estar gaudint d’un cafè en l’estació central de tren d’Amsterdam i al mateix temps estar preparant un trajecte en tren fins a París, i, una vegada allà, gaudir de la ciutat de l’amor. Així doncs, estem aprofitant el moment agradable d’estar a Amsterdam i, simultàniament, ens estem motivant pel següent viatge. I així, amb qualsevol aspecte de la nostra vida. 

És com estar netejant la casa i, simultàniament, estar pensant en la rentadora que posarem, decidint què farem per menjar o inclús, a quines activitats esportives inscriure els fills. Raonar si els horaris són compatibles amb la nostra rutina diària són actes executats de manera inconscient, és la manera que té el nostre cervell de guanyar temps. Aleshores, si som capaços de fer-ho conscientment, a banda de tornar-nos proactius, també serem ordenats i això es tradueix en ser eficaços, en treure-li el màxim rendiment al temps. Aquí la part més important és no perdre de vista el present, estem a Amsterdam i hem de gaudir de l’oportunitat, però tampoc està de més deixar espai a la il·lusió i fer treballar la imaginació.

Pensant d’aquesta manera, sempre estarem motivats i feliços perquè tenim la ment distreta i, per tant, afrontem de manera no dramàtica els contratemps quotidians. No estic dient de viure en els núvols, sinó que com acabo d’escriure, pensant en el futur ens tornem proactius i com a tal, ens avancem a les situacions, ens tornem previsors i, consegüentment, ens mantenim allunyats dels trastorns mentals com l’ansietat, l’estrès i els estats depressius. Això és així perquè tot i estar vivint el present, estem convençuts que el demà serà igual de bo o millor. En canvi, quan sabem que no serà així, aprofitem encara més el present perquè ja sabem amb antelació que aviat formarà part del passat. 

Igualment, també serveix de teràpia per a la gent que no és feliç amb la seva vida o, si més no, amb alguna faceta d’ella com pot ser la feina, l’obligació de fer esport per raons mèdiques, conviure amb algú més per necessitat, etc. En aquestes situacions, quan no hi ha més remei que aguantar, és beneficiós tenir la ment centrada en el després, en el que farem una vegada estiguem fora. És una mitologia molt eficaç per no emmalaltir mentalment i, de retruc, aprofitem per organitzar els dies festius, què farem o a on anirem. La qüestió és mantenir-se motivat per a no enfonsar-se. Igualment, pensant en el demà, podem gaudir encara més del present i si aquest no fos plaent, se’ns torna més assumible.