Què és una relació de parella?
Segons el dret civil, una relació de parella és un vincle sentimental de tipus romàntic que uneix a dues persones. Incloent-hi dins d'aquest el temps de festeig, el concubinat i el matrimoni. A més, detalla que aquesta relació pot estar formada per un home i una dona, per dos homes o per dues dones, així que sembla que una miqueta sí que hem evolucionat, tot i que encara no contempla totes les variants. El diccionari amplia aquesta definició i inclou la connexió sexual, afegint que aquestes unions afectives i sexuals han de ser duradores i estables per considerar-se parella. En qualsevol cas, la relació de parella constitueix un element fonamental en el cicle vital de les persones, essent una de les formes d'interacció més complexes pel fet que estan involucrats aspectes biològics, psicològics, socials i culturals.
Però independentment del que digui el diccionari o el dret civil, una relació de parella és molt més que això. i encara més, no és el que la majoria pensa que és; o millor dit, és molt més del que la majoria pensa que és. Perquè una relació de parella no és només despertar-se cada matí junts i compartir un esmorzar, cada vegada més ràpid, abans d'anar a la feina. Ni dinar o sopar plegats. No són abraçades eternes en el llit, ni paraules dolces fins que els dos membres s'adormin. Tampoc no és una casa neta i plena de riures, ni amor cada dia. I no vull dir que això no hi hagi de ser, però una parella no és perfecte i és molt més que tot això.
Una relació de parella és algú que et roba tot el nòrdic o la manta en la matinada, potser fins i tot és algú que ronca i no et deixa descansar bé. En moments puntuals pot ser un cop de porta, un atac de mal humor o paraules que no ens agradin. És estar en desacord en algunes ocasions, i acceptar els moments de silenci fins que els cors es curin i es perdonin. I també és arribar a casa i trobar a la mateixa persona tots els dies, inclús aquells pocs dies en què no voldries veure-la. És monotonia, perquè a la vida hi ha moltes coses que s'han de fer i punt, tot i que no vinguin de gust. És roba bruta, plats per rentar, llits sense fer i lavabos per netejar. És tocar l'orgull quan es tracta de raons. És empassar-se algunes paraules en lloc de dir-les en veu alta per a no danyar a l'altre.
Però tot i que això pugui semblar sacrifici, per molt que li veiem la cara fosca a les relacions, en totes aquestes rutines i estones menys divertides s'amaguen els més bells regals.
I és que una relació de parella és tenir en la teva vida a algú que es preocupa, que vol estar amb tu malgrat els teus errors i imperfeccions, perquè et coneix més que ningú, i sap que li compensa tenir-te en la seva vida, que et vol a la seva vida. És algú que ajuda en la dura tasca de la vida. És col·laboració mútua, fer el sopar entre els dos i asseure's junts, a una hora tardana. I és que els dos heu tingut un dia boig, i bo, i així voleu compartir un mos, ni que sigui ràpid, i quatre paraules per agafar forces per a l'endemà. És tenir una crisi emocional i que la teva parella es fiqui al llit amb tu i et sostingui, t'abraci i et doni la seguretat que tot estarà bé. I que tu el creguis. És fer esforços i continuar estimant, malgrat aquelles vegades en què et fa parar absolutament boig.
Estimar a algú no sempre és fàcil, encara més, sovint és molt difícil. Però és increïble i reconfortant, i a parer meu, ben segur és una de les millors coses que alguna vegada experimentaràs en la vida. I si tens sort, més d'una. I si tens molta sort, al final trobaràs la que t'acompanyi tot el que queda.
I m'agradaria aprofundir més en el tema, que té molt de lloc, però crec que això serà un altre dia. Avui ho deixarem estar, i m'acomiadaré amb el meu poema favorit d'una de les dones icona del feminisme, la pintora mexicana Frida Kahlo, que diu així: "Mereixes un amor que t'estimi despentinada, inclús amb les raons que et fan despertar de pressa i amb tot i els dimonis que no et deixen dormir. Mereixes un amor que et faci sentir segura, que pugui menjar-se el món si camina de la teva mà, algú que senti que les teves abraçades van perfectes amb la seva pell. Mereixes un amor que vulgui ballar amb tu, que visiti el paradís cada vegada que veu els teus ulls i que mai es cansi de llegir les teves expressions. Mereixes un amor que t'escolti quan cantes, que et recolzi en els teus ridículs, que respecti que ets lliure, que t'acompanyi en el teu vol, que no l'espanti caure. Mereixes un amor que s'emporti les mentides, que et porti la il·lusió, el cafè i la poesia". I com diria un fiscal en exposar el cas: "No hi ha més paraules senyoria!".