França, d’extrem a extrem
Fa una setmana i poc, Jordan Bardella guanyava la primera volta de les eleccions legislatives (RN). Aquest diumenge 7 de juliol, l’extrema esquerra va guanyar les eleccions legislatives en segona volta. Val a dir que els partits que han augmentat els percentatges de vot són els que se situen en els aspectes de centre i centredreta (Ensemble i Les Républicains), competència directa del Reagrupament nacional. Cal esmentar també la forta mobilització del Front Popular, la qual ha guanyat aquestes eleccions.
Ara bé, la victòria del Front Popular, lluny de la majoria, no garanteix ni de lluny un govern estable, centrat i moderat. L’extrema esquerra, també molt critica amb Macron, ja ha deixat clar que no hi haurà negociacions per a cadires. De l’altre costat, tenim el Reagrupament Nacional, que tampoc vol garantir una estabilitat macronista.
No són gaire evidents les coses al Govern francès i ara és temps de veure escenaris probables. El Front Popular, vencedor de les eleccions, ha de proposar candidat, però cap de les altres formacions validaran un candidat d’extrema esquerra. El que queda clar és que l’hora dels pactes s’inicia. Com ha dit fins ara el primer ministre francès Gabriel Attal, és l’hora d’una nova etapa. Una nova etapa de pacte i parlamentarisme.
En aquesta nova etapa francesa, els Republicans i Macronistes, amb els socialistes ben propers, tenen l’obligació de donar estabilitat al Govern francès. Com passa a totes les democràcies occidentals, s’han acabat les majories. És hora del pactisme. .