Impacte de les xarxes socials en la nostra salut mental i emocional
Si et demano que responguis molt ràpidament, trobaries algú que actualment no tingui xarxes socials? I evidentment que algú en queda, però avui dia pràcticament tota la població en té alguna, i encara que el seu ús està principalment estès a joves i adolescents, és una realitat que moltes persones adultes utilitzen aquests tipus de xarxes. Si m’apures, ni que sigui per tafanejar una miqueta. La realitat és que les xarxes socials s’han convertit en una part quotidiana de les nostres vides, i no fa la pinta que això hagi de canviar d’aquí a poc temps. En el meu cas, els que em coneixeu sabeu que soc usuària de vàries d’aquestes plataformes i no és la primera vegada que en parlo. Però avui volia donar-li un enfocament diferent.
I és que si bé a priori les xarxes són una bona eina, les quals ens obren una finestra al món i ens permeten connectar-nos i comunicar-nos amb amics, familiars i persones que es troben lluny, permetent així que no ens sentim sols i tenir més a prop els éssers estimats. És tan bé cert que cada vegada més hi ha estudis que diuen que un accés constant i la incessant exposició a aquestes plataformes pot tenir implicacions negatives sobre la salut mental i emocional. I jo aquí faria un matís, ja que tot i que un ús abusiu pot tenir conseqüències negatives, també podem fer la implicació contrària, i és que en funció de l’ús que en facin algunes persones de les xarxes, pot ser una alarma que permeti detectar altres problemàtiques. Especialment en el cas del jovent, com conflictes socials, aïllament, assetjament, angoixa, o fins i tot altres patologies mentals més complicades com la depressió o l’ansietat social. És a dir, les xarxes poden aportar-nos més o menys en funció de l’ús que se’n faci d’elles.
Però anem a la qüestió d’avui, com poden afectar les xarxes a la nostra salut mental i emocional?
El primer efecte que sovint trobem és el trastorn de la son. L’ús d’aparells electrònics com a mòbils i ordinadors fins a la darrera hora del dia i estar «enganxat» a xarxes socials augmenta els trastorns del son, ja que estimulen la retina i alteren la secreció de la melatonina, hormona que regula el ritme circadiari del somni. Per evitar-ho és important desconnectar de tot una hora abans de ficar-nos al llit i mantenir els mòbils i portàtils apagats, i, encara millor, fora de l’habitació durant el nostre somni.
D’altra banda, quan ens avorrim o ens sentim malament, tenim tendència a recórrer de seguida al mòbil tot dient-nos mentalment que serà una ‘estoneta’, però quan aixequem el cap del dispositiu, ja ha passat mitja hora o més. En aquest efecte que tenen les xarxes socials en el nostre cervell està implicada la dopamina, com a principal neurotransmissor del plaer. Per tant, si ens acostumem a aconseguir-la fàcilment a través del mòbil, pot arribar a ser molt problemàtic. És a dir, la nostra relació amb les xarxes socials esdevé additiva, actuant aquestes sobre les nostres regions cerebrals més primitives: les del sistema de recompensa i el neurotransmissor del plaer (dopamina). Fins al punt que les persones que tenen dificultats per controlar l’ús de les xarxes socials, sovint experimenten símptomes d’ansietat per la necessitat d’estar connectat constantment i mantenir-se d’aquesta forma actualitzat del que succeeix.
També hem de tenir present que el fet de seguir les publicacions de persones conegudes que es troben gaudint de celebracions, esdeveniments, sortides o viatges, si bé en alguns casos fa que et sentis informat i t’alegri saber que fan els teus amics, en algunes persones pot generar sentiments de baixa autoestima, ansietat o depressió per sentir que no tenen els mateixos assoliments o experiències. O també per considerar que el que tenen no és suficient en comparació amb el que mostren altres persones. És important que analitzis com et sents visualitzant les publicacions en xarxes de determinades persones, i si et fan sentir malament el més saludable és no seguir-les. I, si s’escau, buscar algun mètode per fer créixer l’autoestima.
Així mateix, s’ha identificat també la presència d’altres problemes, els quals afecten sobretot els joves i adolescents, com l’assetjament cibernètic, i és que les xarxes socials s’han convertit en un espai on alguns descarreguen sentiments d’hostilitat i rebuig cap als altres, escudats especialment en l’anonimat que les xarxes poden permetre, en la falta de límits clars i en les poques o nul·les conseqüències immediates que tenen aquests comportaments en xarxa.
Com a conclusió us diré que en les xarxes socials el més important és estar atent a l’ús que li donem i la intensitat amb què les utilitzem. Cal que reflexionem, revisem la quantitat de temps i parem atenció en el material que consumim, tot valorant com ens fa sentir. I també hem de tenir clar que un ús adequat de les xarxes socials és una font important de suport social i emocional (recordem per exemple el que ens van aportar en pandèmia). Així que no es tracta de no fer-les servir, sinó de fer-les servir en mesura.
I acabem avui amb una frase de l’executiu de màrqueting americà, Brian Solis, conegut com un dels millors analistes digitals del nostre temps, que diu que «les xarxes socials tracten més sobre psicologia o sociologia que sobre tecnologia». I és que el món ha canviat i la manera de relacionar-nos ha evolucionat amb aquest canvi. Les xarxes socials són les plataformes que ens permeten comunicar-nos i interactuar amb persones que probablement no serien accessibles sense l’existència d’aquestes. I el que sí que podem tenir clar és que, tot i que l’evolució continua, les xarxes han vingut per quedar-se.