L’Agència de Protecció de Dades
La Constitució d’Andorra estableix que la sobirania resideix en el poble andorrà, el qual és un Estat independent, de dret, democràtic i social, i que el règim polític és el Coprincipat parlamentari (article 1 Constitució). L’estat de dret implica l’imperi de la llei entès com l’ordenament jurídic en què la Constitució forma part, com caràcter preferent, a la que queden sotmesos tots els poders públics i els ciutadans (article 3.1 Constitució). Encara que la Constitució no contempli explícitament la clàssica teoria de la divisió de poders de Montesquieu, implícitament la recull, ja que regula separadament el poder legislatiu, el Consell General (Títol IV), el poder executiu, el Govern (Títol V) i el poder judicial, la Justícia (Títol VII).
Avui dia, però, es parla de l’Estat com una unitat de poder i la teoria de les funcions d’aquests poders, ja que tant uns com els altres, per exercir la seva funció principal, reben el concurs dels altres i, per tant, no realitzen, de vegades, per si sols ni tan sols la seva funció principal. Els poders públics, per raons d’efectivitat i treball, es descomponen en òrgans que poden assumir funcions de més d’un poder de l’Estat, i algun dels quals poden ser independents del mateix poder que l’ha creat. Això passa amb l’Agència de Protecció de Dades, la qual, en l’exercici de la seva pròpia funció d’autoritat administrativa de defensa del dret fonamental universal de protecció de dades de caràcter personal, té plena independència de les altres administracions públiques andorranes. És d’àmbit estatal i amb personalitat jurídica pròpia (article 46 Llei qualificada de protecció de dades personals i article 8.2 Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea). Independència que vol dir que no està subjecta a altre òrgan superior administratiu (Principi de jerarquia administrativa) en les funcions pròpies que té assignades. Independència, que vol dir que dintre de les seves funcions controli als altres poders de l’Estat.
L’Aute núm. 27/2006 de 23 de novembre de 2006 del TSJA, causa 39/06, referint-se a l’APDA, diu que és «un organisme públic amb personalitat jurídica pròpia, independent de les administracions públiques i amb plena capacitat d’obrar, i ressalta el seu caràcter d’independència de les administracions per justificar que els recursos contra les seves resolucions no hagin de ser resolts per òrgans aliens a l’òrbita de l’Agència, com ho són els del Govern. Reforçant aquest argument amb la naturalesa de les funcions de l’APDA, la qual té per objecte protegir i garantir el dret a la intimitat de les persones en la utilització de dades personals».
Independència, que vol dir que no li és d’aplicació la Llei de funció pública (article 3.3.c). Independència, que NO vol dir que no pugui ser fiscalitzada pel Tribunal de comptes (Llei del tribunal de comptes) i pel Consell General. Tan sols, però, pel que fa a la partida econòmica assignada als pressuposts Generals i la remuneració de la cap de l’Agència, la qual l’aprova el Consell General.
L’Estat democràtic i de dret es configura perquè no tan sols es doti de lleis d’acord amb els principis democràtics universalment reconeguts, sinó també per creure i fer complir aquests principis o drets fonamentals reconeguts en la pròpia Constitució. Un Estat no és democràtic per la simple raó que tingui una constitució que així ho reconegui, ho és quan els governants i governats creuen en la democràcia i actuen com demòcrates. En altre cas, la norma fonamental i les lleis que neixen d’aquesta, si no s’apliquen o s’apliquen de forma laxa, son paper mullat i, en conseqüència, democràcies formals, però no materials o reals.
A la cap de l’Agència no li dono ni li trec la raó, perquè no soc ningú per fer-lo, però, si em permet, li recomano temprança perquè els seus actes, decisions i alguna de les seves intencions manifestades, poden afectar greument, en aquest moment, a l’interès general, les normes de caràcter general i l’atribució de competències (articles 10, 15 i 20 Codi de l’Administració).
Per això, el conflicte obert entre el Consell General i la Cap de l’AAPD no és bo per al país ni per a la seva imatge exterior, ni per a les institucions, ni pels ciutadans i, per aquest motiu, entenc que haurien de fer un esforç, ambdues parts, per arribar a un acord que satisfaci els seus interessos i el compliment de les seves funcions, que no és més que l’interès general del poble andorrà. I, si no és possible aquest acord, m’atreveixo a proposar que uns tercers, com podrien ser un exsíndic general, un excap de Govern o un exraonador del ciutadà, facin, per separat o tots junts, de mediadors entre les parts per resoldre aquesta desavinença al més aviat possible pel bé del país i les seves institucions.