La Taula d’El Periòdic

El text de l’Acord d’associació modificaria totalment l’actual normativa de residències a Andorra, aplicable a les persones amb passaport d’un estat membre de la UE. La seva confusa redacció obre una gran inseguretat sobre els nous permisos a atorgar. Analitzem aquests canvis i els perills que obren:

1-    L’Acord d’associació crearia quatre nous tipus de residències a Andorra per als ciutadans de la UE (Annex VIII):
-    Les autoritzacions de residència de més de 12 mesos per a persones dedicades a una activitat econòmica.
-    Les autoritzacions de residència de més de 3 mesos per a persones que no es dediquen a una activitat econòmica.
-    Les autoritzacions de residència de menys de 12 mesos per a persones dedicades a una activitat econòmica.
-    Les residències permanents que s’atorgarien a tot ciutadà de la UE amb més de cinc anys de residència a Andorra i a tot familiar seu. (Punts III i IV de l’Annex VIII).

2-    Les residències permanents a atorgar a tot ciutadà de la UE amb més de cinc anys de residència són automàtiques i no estan regides per cap fórmula matemàtica ni tenen límit numèric.

L’Acord d’associació estableix una fórmula matemàtica per determinar el nombre mínim de les residències de més de 12 mesos amb activitat econòmica, el nombre de les de més de 3 mesos sense activitat econòmica, i el nombre de les de menys de 12 mesos amb activitat econòmica (Punt II Annex VIII). Aquesta fórmula matemàtica es basa en el concepte d’uns percentatges d’increment net del nombre d’autoritzacions en vigor. Un concepte d’increment net d’autoritzacions en vigor que es pot interpretar com que inclou tant les noves autoritzacions (en positiu), com les reduccions (en negatiu). De moment, deixarem de costat el debat sobre la interpretació d’aquest concepte, el qual té grans implicacions, és complex i que, en el seu moment, es resoldrà en fòrums europeus. Ara mateix, deixem dit que el debat existeix.

3-    Avui ens volem centrar en la combinació de dues disposicions de l’Acord d’associació que condicionen la xifra de les noves autoritzacions de residència a atorgar cada any:

• La primera disposició a considerar és que tota persona amb nacionalitat de la UE  passa a obtenir la residència permanent al cap de cinc anys de tenir una autorització en vigor i que, en el moment d’obtenir la residència permanent, aquesta persona es deixa de comptar per determinar la xifra total d’autoritzacions vigents. (Punt IV de l’Annex VIII). Per tant, tota persona amb passaport de la UE que compleixi cinc anys de residència (és a dir, que ha tingut una autorització vigent durant cinc anys), passa a ser resident permanent i deixa de comptar com una autorització vigent.
• La segona disposició a considerar és que, a l’hora de determinar les noves autoritzacions de residència de més i de menys de 12 mesos amb activitat econòmica i les de més de 3 mesos sense activitat econòmica, l’Acord d’associació estableix que, si el total d’autoritzacions de residència de l’any en curs, o de l’any anterior, ha disminuït en comparació a la xifra de l’any precedent, aleshores  el nombre de noves autoritzacions a atorgar durant l’any en curs ha de ser igual a aquesta disminució.

4-    Per aplicar les fórmules matemàtiques que determinen els nous permisos, l’Acord d’associació també estableix els criteris per fer el compte dels residents de la UE que passen a tenir el passaport andorrà, els quals es naturalitzen. Per comptar-los, l’Acord d’associació estableix una metodologia molt diferent que l’exposada per als residents permanents. La metodologia és que  “els permisos de residència expedits a les persones naturalitzades en el transcurs de l’any s’han de deduir de la base sobre la qual es calcula l’increment de l’any següent.”

Per tant, en el cas de naturalitzacions (aconseguir el passaport andorrà) s’estableix clarament que les autoritzacions d’aquestes persones es dedueixen de la base per al càlcul de l’increment de l’any següent.
En canvi, recordem que per a les residències permanents sols s’estableix que ja no compten com autoritzacions en vigor. Un text que és una aberració per al cas d’Andorra, atès que la nacionalitat és al cap de 20 anys i la residència permanent passarà a ser al cap de 5 anys, de forma que serà impossible l’aplicació del criteri literal establert per als casos de nacionalització i obre les portes a interpretacions de tots tipus. 

Conclusions: 

• Per tant, constatem que ja sigui per la via d’interpretar el concepte d’increment net com aquell que té en compte les reduccions (en negatiu), o per la via d’aplicar directament la norma específica que estableix que si un any el nombre de residències en vigor és inferior al precedent, aleshores Andorra ha d’atorgar noves autoritzacions per una quantitat que compensi aquesta reducció, hem de concloure que l’Acord d’associació obligaria  Andorra a, com a mínim (i sense entrar en altres debats), atorgar les noves residències que calguin per compensar disminucions del nombre d’autoritzacions vigents en comparació al d’un exercici precedent. 
• I, atesa la confosa redacció de la normativa que tota persona amb una autorització de residència vigent de més de cinc anys d’antiguitat passa a ser resident permanent i deixa de comptar com una residència en vigor, i atès que Andorra no pot disminuir el total d’autoritzacions en vigor d’un any per sota de la xifra de l’any precedent, aleshores es pot concloure que Andorra haurà d’atorgar cada any, com a mínim, tantes noves autoritzacions de residència com persones amb autoritzacions de residència de més de cinc anys d’antiguitat esdevinguin residents permanents i deixin de computar com residències en vigor.

Implicacions numèriques:

• Atès que a 31 de desembre les autoritzacions vigents atorgades a ciutadans de la UE eren unes 40.000. 
• Atès que d’aquestes 40.000 autoritzacions vigents de ciutadans de la UE unes 25.000 tenen més de cinc anys d’antiguitat.
• Quan l’Acord d’associació entri en vigor, aquestes 25.000 autoritzacions vigents amb més de cinc anys d’antiguitat deixaran de computar com autoritzacions vigents perquè passaran a ser residents permanents. Una reducció del total d’autoritzacions de residència en vigor que obligarà Andorra a atorgar l’any següent un mínim de 25.000* noves autoritzacions per mantenir la xifra de residències en vigor al final de l’exercici, atès que, com a mínim,  hauria de tornar a la mitjana de 40.000 (i es pot discutir si s’han d’afegir els percentatges de creixement).
• Als següents anys, a mesura que les autoritzacions vigents vagin complint cinc anys, automàticament passaran a ser residències permanents i deixaran de computar com residències en vigor. Fet que, de mitjana, implicarà l’obligació d’Andorra d’atorgar unes 8.000 noves autoritzacions de residència cada any a ciutadans de la UE.

Estarem tots d’acord que la confusa redacció de l’annex VIII obre la porta a interpretar que aquestes xifres equivalen a obrir la lliure circulació de persones de la UE (una lliure circulació de persones que clarament estableix l’acord marc de l’Acord d’associació). Estarem tots d’acord que aquestes xifres ho rebentarien tot (sistema escolar, sistema sanitari, prestacions socials, infraestructures i un llarg etcètera que tots coneixem), i estarem tots d’acord que farien saltar pels aires la graella salarial i l’accés a l’habitatge. 
Si aquesta lectura es confirma, estarem tots d’acord que Andorra no té capacitat real per implementar l’Acord d’associació. 

(*) Dades extretes del departament d’Estadística del Govern d’Andorra