Referèndum? Quin referèndum?
En el panorama polític actual, sovint observem com els governs busquen maneres creatives d’aconseguir els seus objectius, fins i tot si això significa eludir els mecanismes democràtics tradicionals.
En aquest article, ens proposem explorar uns escenaris hipotètics, per dur a terme un referèndum vinculant que no compleix amb els requisits de la Comissió de Venècia. Una estratègia que, si bé pot semblar inversemblant, reflecteix la preocupació d’alguns perquè la ciutadania tingui una veu decisiva en aquest tema tan important.
Primer acte: la llei, un obstacle inesperat
Comencem per la base: la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum. Aquesta llei, vigent des del 1993, estableix els requisits per a la celebració de referèndums a Andorra. Malauradament, no contempla la possibilitat d’un referèndum vinculant sobre un acord internacional, com és el cas de l’associació amb la UE.
Aquest inconvenient legal es podria convertir en l’excusa perfecta per a alguns. «No podem fer un referèndum vinculant perquè la llei no ho permet», argumentarien. Hauríem de modificar la llei primer, obtenint la doble majoria del Consell General (un risc no assumible) i això portaria temps i recursos que no tenim. I així, el referèndum s’esfumaria com un miratge en el desert.
Segon acte: la interpretació, un art a la carta
Però no ens rendim tan de pressa! Hi ha qui podria argumentar que, tot i que la llei no ho especifica explícitament, sí que es podria interpretar de manera que permetés un referèndum vinculant sobre l’Acord d’associació. Al capdavall, la llei és un text obert a la interpretació, i els juristes experts en arts legals podrien trobar la manera de fer-la encaixar amb els seus desitjos.
No obstant això, la Comissió de Venècia, òrgan del Consell d’Europa encarregat d’assessorar sobre qüestions legals relacionades amb la democràcia, ha estat clara en definir la normativa per efectuar un referèndum vinculant. Això vol dir que per organitzar un referèndum vinculant, Andorra ha d’acatar aquesta normativa.
Tercer acte: la desinformació, una arma poderosa
Si les vies legals no funcionen, sempre queda la desinformació. Campanyes de desprestigi contra els defensors del no al referèndum, notícies falses que sembren el dubte entre la població, manipulació de les dades... tot val per convèncer la ciutadania que el referèndum no és necessari o que és perjudicial per al país.
En aquest escenari, la por i la incertesa es converteixen en les protagonistes. La gent, bombardejada amb missatges negatius, podria començar a dubtar del seu propi criteri i a cedir davant la pressió. El no al referèndum, llavors, es convertiria en una amenaça a l’estabilitat del país, un perill que cal evitar a tot preu.
Quart acte: el cansament, el millor aliat
Després de mesos de debat, polèmica i desinformació, la població comença a cansar-se. El tema del referèndum s’ha convertit en una font d’estrès i divisió, i molts simplement volen passar pàgina.
Aprofitant aquest sentiment de cansament, les autoritats podrien decidir «passar a l’acció» i sotmetre l’Acord d’associació al Consell General sense haver de passar per un referèndum. La lògica seria: «La gent ja està cansada, no volem més problemes, aprovem-ho ja i posem-hi fi», poc probable, ja que seria desdir-se.
Cinquè acte: el referèndum consultiu, un premi de consolació?
Davant la impossibilitat d’un referèndum vinculant i la pressió popular que exigeix alguna forma de consulta, les autoritats podrien decidir tirar endavant un referèndum consultiu. Aquesta opció s’ajustaria a la llei andorrana i permetria mantenir la ficció d’una consulta popular vinculant.
No obstant això, un referèndum consultiu no té cap valor legal vinculant. El seu resultat no seria obligatori per al Govern ni per al Consell General, es podria decidir ignorar-lo sí així es considerés oportú. Això deixaria la ciutadania en una posició de vulnerabilitat, sense cap garantia real que la seva opinió sigui tinguda en compte.
En aquest escenari, el referèndum consultiu es convertiria en un simple acte simbòlic, una manera d’apagar la set de participació popular sense donar-li a beure. Un premi de consolació per a una ciutadania que anhela una veu real en la presa de decisions que afecten el seu futur i se sotmetria l’Acord d’associació al Consell General per ratificar-lo.
Acte final: tirem pel dret com Catalunya en el referèndum de l’1-O
Si fem memòria, el defensor del «referèndum vinculant» a Catalunya va decidir escriure una carta a la Comissió de Venècia buscant consell, reconeixement i aval pel famós referèndum de l’1-O 2017. Allà li van deixar clar!! La resposta va ser que qualsevol referèndum ha de ser dut a terme d’acord amb la Constitució i la legislació vigent de l’Estat Espanyol.
Amb tots aquests dubtes que el «referèndum vinculant» ha generat, potser seria una gran idea que el Govern d’Andorra fes una consulta oficial a la Comissió de Venècia per assegurar-se de la legitimitat d’aquesta modalitat de sufragi. Total, com si no tinguéssim altres coses més importants de les quals preocupar-nos, com ara verificar que seguim les lleis i respectem les institucions existents.
Reflexions finals
La hipotètica estratègia que hem descrit, una mica sarcàstica i crítica, posa de manifest els dubtes i les reticències que existeixen per part d’alguns a sotmetre l’Acord d’associació amb la UE a un referèndum vinculant. S’ha de tenir en compte que la democràcia exigeix la participació activa de la ciutadania en els assumptes que els afecten. Un referèndum vinculant sobre l’Acord d’associació seria una oportunitat única perquè la població d’Andorra expressi la seva opinió de manera lliure i sobirana.
Cal recordar que un referèndum vinculant sols serà democràtic si compleix les directrius de la Comissió de Venècia, requisits que de moment no compleix i, per tant, el referèndum vinculant seria una consulta populista esposada a un munt de maniobres no democràtiques. Eludir aquesta consulta per mitjà d’interpretacions legals dubtoses, campanyes de desinformació o un referèndum consultiu populista o referèndum vinculant sense valor real seria una traïció a la democràcia i als principis de participació ciutadana.
En definitiva, la decisió sobre el futur d’Andorra ha de ser presa pel seu poble. Un referèndum vinculant és la manera més justa i democràtica de fer-ho, sempre que es respecti la seva legitimitat.