• Espartero, Lerroux i Montilla, tres personatges enviats per Madrid per castigar els catalans

Un dia del mes de novembre, el periòdic La Vanguardia publicava una biografia del mal recordat general Baldomero Espartero. Entre les seves proeses i barbaritats guerreres voldria recordar una frase seva que reflecteix perfectament l'estimació que sentia cap als catalans i que, a més, va saber posar en pràctica. Diu així: «Sería necesario bombardear Barcelona cada cincuenta años». Era un personatge que ostentava els títols de duque, conde y príncipe de la Victoria, guanyats gràcies als seus mèrits guerrers i per haver «limpiado la Península de carlistas». Espartero era un home que no estimava gens Catalunya ni els catalans; un personatge que obrava amb el beneplàcit de tots els governs de Madrid de l'època, de la qual cosa es desprèn que l'estimació, la nul·la estimació que ell sentia per Catalunya i els catalans era compartida per tots els governs d'Espanya. Tot això passava a mitjan segle XIX i fins aquí arriba el que només ha estat un breu repàs a la personalitat de l'individu.

El motiu d'aquest article, però, no és el de donar a conèixer la història i els mèrits del general Espartero, sinó el de fer un paral·lelisme amb la realitat que ha vingut després. Els anys van anar passant, però els règims i els governs que s'han anat succeint a Madrid no han variat en absolut la seva animadversió cap a Catalunya i sempre han procurat enviar-hi algun botifler per castigar, mantenir a ratlla o simplement portar problemes als catalans.

Si pensem en el primer terç del segle XX, ens trobem amb un personatge, enviat a Catalunya des de Còrdova, i que va arribar a ser ministre i fins i tot president del govern; un personatge amb una innegable habilitat camaleònica, ja que passava amb facilitat de ser un polític que se les donava d'estadista a un vulgar agitador de l'obrerisme de la més baixa qualitat. Parlo de don Alejandro Lerroux García que, tot i haver fundat el seu propi partit, el Partit Radical, sempre estava disposat a col·laborar graciosament amb els conservadors.

Altra vegada tornen a passar els anys i a succeir-se els règims i a Catalunya torna a arribar un altre individu de Còrdova, més refinat que l'anterior i que fins i tot parla en català. Un individu que va arribar a president de la Generalitat, però no per defensar els interessos dels seus conciutadans, sinó per obeir les ordres que provenen de Madrid, tot i haver dit públicament que estimava més Catalunya que el PSOE. El resultat tothom el coneix i hi ha un adjectiu per qualificar aquesta actitud...

Set anys més i un altre enviat ha fet perdre a Catalunya uns anys preciosos i de no haver tingut ni el més mínim penediment per no haver defensat l'Estatut, és a dir, per no haver defensat allò que els seus conciutadans havien votat, obligació que com a president tenia. Un cop més podem comprovar com tots els enviats, siguin del color polític que siguin, no estimen gens Catalunya ni els catalans i que les idees del general Espartero, que bé que actualitzades i adaptades a la realitat actual, continuen vigents en tots els governs d'Espanya, siguin del color polític que siguin.

Pastissser

Per a més informació consulti l'edició en paper.