França a foc i gel
En menys d’una setmana, els francesos estan convocats a eleccions. Aquest cop per escollir la composició del Parlament. Macron va dissoldre les corts després de la patacada electoral del seu partit a les europees.
Els moviments i estratègies dels partits polítics tant a la dreta i a l’esquerra de Macron auguren un mal presagi electoral per al Copríncep. Gran part de l’extrema esquerra i esquerra han format una aliança per ser competitius davant de l’altre extrem. Per l’altre costat, hi ha l’actual vencedor de les europees, Re agrupament Nacional, que segons les enquestes és el favorit a vences en els comissis legislatius.
El què és evident és que França, que durant molts anys ha tingut grans problemes de migració descontrolada i un augment de la sensació d’inseguretat al país, ha estat el detonant d’una situació molt difícil a resoldre. Lluny queden les eleccions en les quals els republicans i els socialistes es disputaven les victòries electorals, i els extrems no superaven el 20% dels vots nacionals.
Tot i que el sistema democràtic francès acostuma a fer el buit als extrems, aquest cop dits extrems tenen a les seves mans el poder legislatiu francès, i tot apunta a que tindrem cohabitació. Per un costat hi haurà el president de la República, de Renaixement (Macron), i per l’altre el vencedor d’aquests comissis (a priori Jordan Bardella), el Primer Ministre.
Queda clar que aquestes dues setmanes vinents seran crucials a França, i durant aquest any a tot Europa. França ha de ser un exemple de com evitar els extrems en política.