La difícil tasca de triar-se
Avui no sabia sobre què escriure, estava un xic bloquejada, i és que no sempre tenim coses a explicar. Per sort aquests dies la meva vida està tranquil·la, i estar feliç no em dona arguments per teclejar en l’ordinador i treure un article. I mentre la meva ment divagava sobre això, em vaig adonar que arribar aquest estat ha suposat fer eleccions personals difícils però necessàries per al meu benestar, la meva pau interior i la meva coherència existencial. I aleshores vaig pensar que estaria bé parlar d’això aquesta setmana, de l’acte de prioritzar-se, de triar-se, per sobre dels altres.
I és que en condicions normals, que difícil és posar-se un mateix primer de la llista! Ens han educat en el concepte que pensar en un mateix és ser egoista, vivim en una societat que associa l’autocura personal i la priorització amb l’egoisme, i no està ben vist dir el què pensem o buscar allò que ens fa feliços, especialment si va en contra el que ens diuen els qui ens envolten.
Per això quan pensem a prioritzar-nos és habitual sentir una mica de culpa, però això no hauria de ser així. Prioritzar-nos és ser conscients que el nostre benestar és essencial per poder estar a gust amb nosaltres mateixos i, per tant, primordial per estar a gust amb els altres i poder relacionar-nos des de l’autenticitat i la plena llibertat. I és clar, és cert que en prioritzar-nos es deriven conseqüències que pels altres poden no ser del seu grat, però això no pressuposa que en les nostres decisions estigui el prejudici dels altres, sinó només el nostre benestar i la nostra coherència personal. Tot això ens porta a plantejar-nos que potser el quid de la qüestió és saber on està el límit entre prioritzar-se i ser egoista. Doncs bé, una persona egoista no acostuma a mostrar empatia envers els altres. El seu principal objectiu és satisfer les seves pròpies necessitats. Fins i tot, si això significa ignorar o aprofitar-se dels qui l’envolten.
En general, aquestes persones només es preocupen pels seus propis sentiments i pel seu benestar i s’acostumen a mostrar insensibles a les emocions alienes. En canvi, una persona que es prioritza, tot i que s’enfoca a tenir cura de si mateixa i a satisfer les seves pròpies necessitats, no ignora les dels altres. I, per tant, és empàtica i considerada amb els sentiments i necessitats de la resta. I és important tenir en compte que aquestes persones cuiden el seu benestar físic, emocional i mental, establint límits saludables i buscant l’equilibri entre les necessitats pròpies i les necessitats dels altres. És a dir, prioritzar-se no es tracta de tu o els altres, el matís està a canviar la vocal de connexió, i pensar que prioritzar-se es tracta de tu i els altres. La clau, com en moltes altres ocasions, es troba en l’equilibri, en el lloc on establim el límit saludable per a totes les parts, i, una vegada més, aconseguir l’equilibri a través de límits saludables. No és possible sense una autoestima sana, molt lligada a la capacitat de reconèixer i satisfer les nostres necessitats no negociables.
I si això és tan senzill, per què no sempre aconseguim anteposar les nostres necessitats a les dels altres? Doncs darrere d’aquest fet probablement hi trobem la por al rebuig, a la discussió o a l’enfrontament. La necessitat de sentir-nos acceptats i estimats pels altres ens genera la por al fet que si no estem pels altres, no tindrem el seu afecte i la seva aprovació. I per trobar l’equilibri entre ser complaent amb els qui ens envolten, sense oblidar-nos de nosaltres mateixos, per sort tenim l’assertivitat, la qual ens ajuda a transmetre les nostres necessitats d’una forma entenedora pels altres. Això sí, l’assertivitat és una virtut que no sempre ve de fàbrica i, per tant, cal treballar-la.
Així que hem d’aprendre a cuidar-nos millor. Hem d’analitzar les nostres prioritats. I tot i que els fills, la parella, la família i els amics són el més important de la vida, no és saludable dedicar-los-hi cada hora del dia, ni tot el nostre temps. Cal establir límits que ens deixin espais personals, i que ens permetin dedicar a la resta temps de qualitat. Cal tenir en compte que per establir prioritats hem de saber el que realment necessitem, i quines són les persones que en el fons hem de treure de les nostres vides perquè ens generen més estrès que alegria. Hem de gaudir del nostre temps i dels espais personals, i per això cal deixar de banda els sentiments de culpa i les possibles obligacions. Si s’escau cal apagar el mòbil i tornar-nos protagonistes del nostre temps.
També és important prioritzar el nostre plaer al llit, ja que l’egoisme sexual millora l’autoconfiança i facilita una sexualitat més plena amb la parella. Hi ha temps per a tot i per a tots, però si et preocupes més per la resta i no ho gaudeixes, les ganes aniran minvant. Hem de saber el que ens agrada, deixar-nos portar i això requereix buscar, buscar el nostre plaer. I evidentment, hem de poder expressar-nos en el llit sense sentiment de por per no agradar a l’altra. I finalment hem d’aprendre a relativitzar, no obsessionar-nos amb coses que en realitat no tenen tanta importància com li donem. I és que ens mereixem ser feliços i no deixar que ningú ens talli les ales, i molt menys que ho fem nosaltres mateixos.
I avui acabarem amb una frase de la dissenyadora de moda belga-estatunidenca Diane Von Furstenberg, coneguda pels seus famosos vestits creuats, que ens diu: «Sempre estàs amb tu mateix, així que és millor que gaudeixis de la companyia». I és per això que ens hem de cuidar i ens hem de prioritzar, perquè al més pur estil d’Òscar Wilde us diria: «Estimar-se a un mateix és el començament d’un romanç per a tota la vida».