La Taula d’El Periòdic

Un NO al referèndum obrirà una gran oportunitat per al creixement econòmic i social de qualitat a Andorra. En canvi, un SÍ al referèndum obriria un creixement quantitatiu, d’especulació immobiliària i destructor de la nostra qualitat de vida i medi natural a un ritme més accelerat que el que hem tingut des del 2011.

La raó és molt simple els jocs dels vells poders i el caos normatiu que ha resultat de l’extrema burocràcia que domina la UE dels 27, cansen. La UE ha passat de moda. Brussel·les s’ha convertit en un mercat del poder on els poderosos canvien els seus cromos i controlen fèrriament a la població amb una constant allau de normes i paperassa impossibles de complir i que subjuguen una població que no pot més. Hem vist com, fins i tot els agricultors, expressen el seu afartament encara que siguin el col·lectiu més subvencionat per la UE, amb unes subvencions que representen un terç del pressupost europeu.

Les eleccions europees han demostrat que la població de la UE està cansada de Brussel·les. Brussel·les ja no és somni de res. Ha esdevingut un malson de burocràcia i un mercat del poder de les elits econòmiques, polítiques i, sobretot, financeres. Les urnes ens diuen que, a part de Bèlgica i Luxemburg on és obligatori votar, menys del 50% del total de votants de la resta de països han anat a votar. Les urnes ens diuen que, entre aquells que han votat, el vot euro-escèptic creix i creix sense parar.

La gira electoral de Xavier Espot a les set parròquies també ha demostrat que la ciutadania andorrana està cansada de la propaganda del SÍ que Govern ens imposa -gastant milions dels recursos públics- per aconseguir un SÍ al referèndum populista de Govern.

- Diem que la ciutadania està cansada per què tan sols un miler de persones s’ha acostat a aquestes set reunions de poble.

- Diem que és propaganda per què Xavier Espot ha declarat que aquesta gira ha estat per “propagar” l’acord d’associació.

- Diem que Govern té plans de gastar milions d’euros en la campanya electoral del SÍ al referèndum pels mitjans que Govern ha desplegat. En aquest sentit, seria aclaridor que Govern confirmi en seu parlamentària com va contractar els serveis del Sr. Saint-Amans per obtenir el seu informe a favor del SÍ  a un cost que semblaria ser de 200.000 EUR i seria aclaridor que Govern expliqui si és cert o no és cert que Govern ha contractat una empresa de comunicació espanyola per fer la campanya del SÍ? Com l’ha contractada? Quan constarà? I a quina partida pressupostària es carregarà?

- Diem que és una gira electoral per què Xavier Espot ha conclòs que “vot a vot s’omple la pica.

- Diem que és un referèndum populista per què no és un referèndum vinculant democràtic atès que no compleix les directrius de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Unes directrius que permeten diferenciar entre un referèndum democràtic i una consulta populista com la que ha tirat endavant Govern. Un referèndum populista de Govern on l’única candidatura amb milions d’euros per fer propaganda és la del SÍ, on la candidatura del SÍ és qui monopolitza els mitjans de comunicació públics, on els periodistes dels mitjans públics  defensen majoritàriament el SÍ, on l’única candidatura amb recursos públics per fer informes és la del SÍ, on la llei qualificada del referèndum no estableix els efectes dels resultats del referèndum vinculant i un llarg etcètera d’incompliments de les normes bàsiques d’un referèndum vinculant democràtic.

Aquest cansament generalitzat amb l’actual Brussel·les dels 27, assenyala que existeix una gran oportunitat de creixement de qualitat per Andorra en el cas que  el resultat del referèndum sigui un NO contundent.

Diguem-ho clar, Andorra no té capacitats ni recursos físics, humans ni financers per atreure activitats fabrils adreçades a 450 milions de consumidors com Govern somia amb l’Acord d’associació. Diguem-ho clar, Andorra sí que pot atreure inversors de qualitat que volen estar físicament a Europa (no dins de la UE, però sí que volen estar dins del continent europeu), que busquen diferenciació i volen alliberar-se de l’homogeneïtzació universal imposada pels buròcrates de Brussel·les.

En cas que el referèndum vinculant d’Andorra rebi un contundent NO, en cas que obtingui un resultat que llevi les ganes a qualsevol polític andorrà de tornar a flirtejar amb Brussel·les, aleshores, molts inversors veuran un gran atractiu a Andorra. Podrem oferir independència legislativa i la  seguretat que un parlament sobirà, el nostre Consell General, decidirà lliurement el marc legislatiu, sense ser un autòmat manat des de Brussel·les.

Cada dia hi ha més inversors que tenen projectes de qualitat que volen executar des d’un país d’Europa que tingui sobirania sobre la frontera, amb sobirania sobre el control de la Duana, amb sobirania legislativa, amb sobirania d’immigració, amb sobirania sobre els processos productius. Veiem importants inversors d’alt valor afegit que volen diferenciació, que fugen de l’homogeneïtzació imposada per buròcrates de Brussel·les. Veiem importants inversors de qualitat que volen Invertir en una Andorra que, alhora, pot accedir al segell CE i certificacions tècniques per als productes fabricats a Andorra sota controls específics i certificacions d’empreses reguladores i en una Andorra que està dins d’una unió duanera amb el mercat únic pels productes del codi 25 en endavant que impedeix les restriccions tarifàries i un llarg etcètera dels avantatges que avui mateix Andorra ja gaudeix.  I diguem-ho clar, si els inversors de qualitat, aquells que busquen diferenciació i seguretat no han vingut a Andorra fins ara és perquè des del 2011 les nostres institucions no fan més que dir que volen un acord d’associació amb la UE. Missatge pro-Brussel·les que ha fet  fugir als inversors de qualitat. Un missatge que tots hem vist com sols ha atret a inversors especulatius que busquen fer el “pilotasso” immobiliari que s’ha produït en quasi tots els països que s’han acostat a la UE.

Tenim una gran prova del que diem: Des del dia que Mònaco va suspendre la negociació amb Brussel·les, contràriament al suposat fiasco que va pronosticar el nostre Govern, Mònaco està rebent més inversors de qualitat que mai i la previsió és que el PIB de 2023 torni a establir un nou màxim amb una previsió de PIB de 9.060 milions USD per al 2023. Dada que representa un creixement anual del PIB d’un 3,2% a Mònaco mentre que a Andorra, tot i seguir amb la negociació de l’acord d’associació, Govern sols preveu un creixement del PIB del 0,8% per al 2023)

Ens sembla evident que si guanya el NO, amb contundència, aleshores  Andorra rebria un important interès inversor de qualitat, de diferenciació, d’alt valor afegit, de bons projectes que no volen ser homogeneïtzats per Brussel·les. Per fi, Andorra podria establir una política d’inversions de qualitat en lloc de la nefasta política de quantitat, d’especulació i de baix valor afegit que Govern ha tingut des del 2011 i que l’Acord d’associació no feria més que accentuar.  .