Cohabitar per pal·liar la soledat
La soledat no buscada és destructiva. Quan la persona vol estar amb algú, xerrar o compartir moments importants i no té ningú amb qui fer-ho, la sensació de desesperació és abismal. Convé destacar que, quan volem compartir la nostra alegria i ens veiem privats, és com estar tancats en una bombolla sense molt d’oxigen, ens acabem ofegant. Així doncs, les hores, els dies i les setmanes es fan interminables i malauradament, la persona acaba abandonant-se al seu pensament, sense tenir l’opció de compartir el seu contingut.
Ara bé, si físicament no té cap impediment sempre pot reunir-se amb més gent fora de casa, però quan la mobilitat brilla per la seva absència, la situació és totalment diferent, sigui quan té mal d’esquena, de genolls, de cames, de maluc, estar en cadira de rodes o si té problemes en la vista o en l’oïda. Per desgràcia, és una realitat que va en augment entre la gent jubilada, i més encara entre les que són vídues, atès que no compten amb el suport emocional del cònjuge. Per tant, una solució factible és llogar una habitació a canvi de rebre companyia unes hores al dia i, paral·lelament cuidar també de la llar: encarregar-se d’anar a comprar al supermercat, de la neteja de l’habitatge i de cuinar.
És una opció amb dos resultats positius: una és no estar sols, i l’altra és l’ajuda física, donat que no tothom disposa dels recursos econòmics suficients per contractar algú que s’encarregui d’ells o els ajudis amb les tasques de la llar. Estem parlant d’un ‘win-win’, de guanyar-guanyar, en el qual totes dues parts surten guanyadores perquè veient com està el mercat del lloguer, és una oportunitat per viure dignament sense haver de dedicar la gran part del sou a l’habitatge o haver de tenir diverses feines. Hi ha molts joves que estan buscant marxar de casa, independitzar-se i viure fora del control parental, i també hi ha bastants estudiants en què el seu principal problema és la part econòmica de l’hostalatge.
Doncs, aquesta seria una bona opció perquè tindrien el seu espai, la seva pròpia habitació i el dret a utilitzar tots els serveis de l’habitatge: cuina, llum, internet, calefacció, etc. La seva única obligació seria passar unes hores al dia amb l’arrendatari, xerrar i fer-li companya, perquè netejar, fer la compra i cuinar ho haurien de fer igualment si visquessin amb els pares, en un pis compartit o ells sols. De la mateixa manera, la persona jubilada s’estalvia haver de contractar aquest servei externament i, a més, si també té la sort d’estar rebent alguna ajuda social, seria un complement i estaria més hores acompanyada. Podria anar-se’n a dormir tranquil·la, perquè sap que si pateix qualsevol problema físic, el seu cohabitant està allà per socórrer-la.