Està bé no estar bé
És un fet que darrerament sentim molt la frase de «està bé no estar bé», de vegades en la versió anglesa «It’s Okay to Not Be Okay». I fins i tot hi ha una sèrie de televisió i una cançó, ambdues de l’any 2020, amb aquest títol. I a mi tot això em dona joc a reflexionar una miqueta. I és que en la societat que vivim, sembla que necessitem que algú ens doni permís per estar trist.
Les xarxes socials no ajuden, ja que van plenes de frases com «la teva felicitat només depèn de tu», «avui serà un gran dia si tu t’ho proposes», «tu pots amb tot», «la clau és l’actitud». Frases que, d’altra banda, també trobem plasmades en les famoses tasses d’en Mr. Wonderful, en les capçaleres de les fulles de les nostres agendes o en bolígrafs. Vivim en la dictadura de la felicitat, en la qual tenir un mal dia o sentir-se trist no està permès, és el que alguns anomenen «happycracia». Mostrar-nos alegres i bé, tan físicament com en l’àmbit laboral, i en el dia a dia amb les nostres relacions, s’ha convertit en un deure.
Però la realitat no és aquesta. A la vida també ens passen coses que no depenen de nosaltres i ens fan sentir malament, i pretendre estar sempre feliços, tractar de convèncer-nos que el nostre benestar és una elecció i no un conjunt de casualitats, en moltes de les quals a sobre no tenim control, és més nociu que beneficiós. És el que els psicòlegs denominen positivat tòxica, la qual obliga a amagar sentiments per mostrar-nos feliços a la resta del món. I si no que algú em digui que té de bo que et diagnostiquin un càncer en un moment crucial de la teva vida, i que et diguin que has de tenir una bona actitud perquè d’aquesta experiència sortiràs més forta. Doncs saps què et dic? Que si m’ho diguessin a mi jo respondria amb un contundent: «Si tan bé ho veus que te’l diagnostiquin a tu, a mi deixa’m pair-ho a la meva manera i si necessito estar trista i plorar o tenir por, tu no ets ningú per invalidar-me!»
Així que el que hem de fer com a societat és canviar la perspectiva i adonar-nos que estar malament és el que ens obre la porta de l’aprenentatge, fent que el dolor o el malestar vagi minvant. Tots hem patit de vegades a la feina o per la pèrdua d’aquesta; hem patit per la relació amb la parella; hem patit per les relacions socials i amb la família, o per la manca d’aquestes; i hem patit per la manca de salut, per la presència de malalties complicades, en nosaltres o en algú molt proper. I és que hi ha èpoques en què les circumstàncies externes negatives s’acumulen i sentim que no podrem amb tot. Doncs bé, arribat aquest punt hem d’aprendre a validar tots els nostres sentiments, fins i tot els negatius que ens assoleixen en aquestes ocasions. I és que tenim dret a sentir-nos malament, i sobretot a poder-ho expressar sense que ningú ens invalidi. Perquè si ens neguem aquest dret a sentir les emocions negatives (la tristesa, l’ansietat, la frustració, la por, la decepció i d’altres), ens desgastarem fent esforços per dissimular-les, però tard o d’hora, sortiran a la superfície i ho faran d’una forma més explosiva.
La salut psicològica no tracta només de malalties com la depressió, l’ansietat i altres trastorns, sinó que també fa referència a emocions més bàsiques com la ràbia, la por, la vergonya o la tristesa, que mal gestionades ens acabaran generant un sentiment d’insatisfacció. És important no oblidar-nos del nostre món interior i dedicar-li temps. Hem d’entendre que és natural sentir-nos malament de tant en tant, i cal que ho acceptem i no ho esquivem. Els problemes, tan si val si són grans o petits, formen part del nostre dia a dia, i si sentim culpa per no sentir-nos bé i no acceptem la realitat les nostres emocions es tornen incapacitants i perden la funció per la qual van aparèixer. I és que les emocions tenen l’objectiu d’aclarir els nostres pensaments, reforçar el nostre sistema immunitari, protegir-nos dels perills i fer que prenguem les decisions correctes. Si les invaliden acabarem prenent decisions que ens faran més mal. Les emocions, totes, són necessàries i adaptatives, i quan apareixen emocions negatives, són un clar indicador que alguna cosa ha trencat l’equilibri i aquest necessita ser restaurat.
Conclusió, està bé no sentir-se bé. Això sí, tot fent una cerca activa d’emocions positives que hauran de conviure amb les negatives, no substituir-les, per tirar endavant.
I avui acabarem amb una frase del psicòleg nord-americà Daniel Goleman, autor del llibre ‘Intel·ligència emocional’ el 1995, la qual diu: «Com més oberts estiguem als nostres propis sentiments, millor podrem llegir els dels altres». I és que la validació de tots els nostres sentiments és el que fa que es desenvolupi en nosaltres l’empatia, ja que per comprendre els estats emocionals d’altres persones primer hem de mirar en el nostre interior.